Casa Gispert, dels productes colonials a l’atracció per a turistes

Fundat el 1851, el comerç centenari manté la seva activitat com a botiga especialitzada en la torrefacció de cafè i fruits secs al cor de Barcelona

Interior de la botiga Casa Gispert. Cedida Interior de la botiga Casa Gispert. Cedida

No hi ha dubte que el doctor Josep Gispert, un metge de Centelles va tenir bona vista pels negocis quan va decidir obrir, l’any 1851, una botiga de productes colonials al carrer Sombrerers, al centre de Barcelona. Potser no va ser en aquell moment un emprenedor innovador, ja que botigues de productes colonials, a l’època, n’hi havia força. Però se li ha de reconèixer el mèrit d’haver fundat la botiga d’aquestes característiques més longeva de la capital catalana. Gispert va obrir la botiga per als seus fills Enric i Alfons que, després d’aprendre l’ofici, van poder afegir amb orgull el seu títol al nom del negoci: Casa Gispert, Mestres Torradors.

Al llarg de moltes dècades, la casa Gispert va comercialitzar a l’engròs els productes que arribaven de les colònies, és a dir, cafè, te, cacau, safrà i espècies de tota mena que arribaven d’ultramar. Ho feien sota la marca Sabor. Més endavant, el negoci s’especialitzaria en la torrefacció de cafè i fruita seca, productes que encara avui són la joia de la corona de la Casa Gispert.

La torrefacció de cafè i fruita seca són la joia de la corona de la Casa Gispert

Durant gairebé un segle i mig, el negoci va estar en mans de la família Gispert, fins que l’any 1995, el darrer membre de la saga, la vídua d’Enric Gispert, besnét del fundador, va decidir traspassar el negoci. Va ser llavors quan s’hi va posar al capdavant la família Margenat, emparentada amb els Gispert i dedicats a la producció d’avellana. Sota la direcció dels Margenat el negoci ha agafat un nou impuls, explica Marc Martínez, torrador i biòleg encarregat de la comunicació de Casa Gispert.

Quan els Margenat van agafar les regnes de la botiga, explicar Martínez, van decidir ampliar l’oferta de productes introduint olis d’oliva verge extres, vinagres, xocolates, torrons, mels, melmelades, vins dolços i altres productes ecològics, de qualitat i de proximitat. La darrera generació dels Margenat ve representada pels actuals responsables de la Casa Gispert, Enric Comellas i Gemma Marín.

Durant gairebé un segle i mig, el negoci va estar en mans de la família Gispert, fins que l’any 1995, el darrer membre de la saga, va traspassar el negoci

Comellas i Marin han donat un nou impuls al negoci tant a nivell tecnològic, creant una pàgina web i entrant a les xarxes socials, com també impulsant la creació d’un obrador a Viladecavalls. Aquest obrador va entrar en servei a finals del 2014 i està equipat amb noves tecnologies i maquinàries, cosa que ha permès fer una aposta més decidir per l’exportació de fruits secs a països com Bèlgica, Itàlia, Dinamarca, Finlàndia o Hongria. També des de fa un any i mig han obert una rèplica de la Casa Gispert a Terrassa.

 

Interior de la botiga Casa Gispert

Interior de la botiga Casa Gispert

Una botiga que és com un museu

Martínez reconeix que la distribució de fruits secs i cafè representa avui la base del negoci de la Casa Gispert, però la botiga del carrer Sombrerers és encara un actiu important, com a reclam i imatge de marca. La botiga conserva el seu aspecte original, amb un mostrador d’una sola peça, com es feia antigament, i les prestatgeries de fusta, cosa que la converteix pràcticament en un museu en ple rendiment. Compta també amb un antic forn de llenya on es continua torrant la fruita seca com fa més de 160 anys. Precisament, a l’obrador de Viladecavalls s’ha fet una rèplica del forn original de la botiga de Barcelona, per poder torrar des de l’obrador amb les mateixes característiques.  

Aquest aire d’una altra època que té la Casa Gispert s’ha convertit en un reclam per als visitants i turistes que volten pels entorns de Santa Maria del Mar i el Born. El turisme ajuda a dinamitzar el negoci, admet Martínez, però també són conscients que la massificació turística està incomodant els veïns del barri, que són també els clients de tota la vida. Trobar l’equilibri entre aquests dos públics és un dels reptes als que s’enfronten diàriament.

 

Més informació
Merceria Castany, 125 anys entre vetes i fils
Destil·leries Bosch, fidels a una recepta centenària
Cafès Manigua i Cereria Masjuan, dos centenaris en un
Avui et destaquem
El més llegit