Les baixes laborals havien estat fins ara un dels principals punts cecs de l’economia catalana. Així ho ha admès aquest dimarts el president de Pimec, Antoni Cañete, durant la presentació de l’estudi Evolució de les baixes per incapacitat temporal a Catalunya 2013-2025, un document que “pretén posar llum sobre un tema tabú": l’impacte real de les baixes en el teixit empresarial, especialment en les petites i mitjanes empreses.
L'informe, elaborat per l’entitat, radiografia una llarga dècada de creixement sostingut de les baixes laborals i dibuixa un escenari que deixa entreveure un "problema sistèmic", el qual segons Cañete i el secretari general, Josep Ginesta, ja no es pot considerar conjuntural. “Som una anomalia europea”, ha advertit un contundent Ginesta.
L’anàlisi parteix d’una aproximació “oberta, empírica i basada exclusivament en dades oficials, sense especulacions”, i constata que cada treballador a Catalunya ha faltat una mitjana de vuit hores al mes per incapacitat temporal durant els tres primers trimestres del 2025. Les hores no treballades per baixa representen ja el 75% del total d’hores no treballades i remunerades, i s’han doblat en una dècada: de les 3,8 hores mensuals del 2013 s’ha passat a les vuit actuals. L’impacte econòmic d’aquest increment és notable, i els costos s’enfilen fins als 33.340 milions d’euros, un 10,5% del PIB català.
Cada treballador a Catalunya ha faltat una mitjana de vuit hores al mes per incapacitat temporal durant els tres primers trimestres del 2025
En paral·lel, l’estudi també posa de manifest que Catalunya combina dos fenòmens que, en els països desenvolupats, acostumen a evolucionar en direccions oposades: una incidència molt alta de baixes i, alhora, una taxa d’atur elevada. A Europa, quan l’atur puja, les baixes baixen. “Aquí no. Si traguéssim Catalunya i Espanya del mapa, la tendència seria lògica, però nosaltres trenquem el patró”, ha remarcat el secretari general.
Per això, Cañete ha insistit a posar el focus en una dada que considera “estructural”: la correlació inversa entre atur i baixes. “A més atur, menys baixes; a menys atur, més baixes. No pot ser que circulem per una autopista, veiem tots els cotxes en direcció contrària i pensem que els bojos són els altres”, ha ironitzat.
Les llistes d'espera, el coll d’ampolla que allarga les baixes
Un altre dels aspectes que l’estudi posa sota el focus és el diferencial en les llistes d’espera per obtenir una baixa mèdica. “A Catalunya, el percentatge de casos que superen els terminis establerts passa del 17,9% de mitjana estatal al 24,6%. Parlem de més de set dies de diferència”, ha alertat Ginesta. En paral·lel, Cañete ha assenyalat que “després de Noruega i Navarra, Catalunya és el territori amb més baixes de tota Europa”.
Cañete: "Després de Noruega i Navarra, Catalunya és el territori amb més baixes de tota Europa"
El punt més delicat, però, recau en la salut mental. Les baixes per aquest motiu han crescut un 192% en una dècada i concentren una part molt rellevant dels dies totals perduts. Les dificultats de l’atenció primària per abordar aquestes patologies en temps raonable allarguen els processos i tensionen el sistema. A això s’hi afegeix un altre llast: Catalunya acumula set dies més d’espera que la mitjana estatal per accedir a proves diagnòstiques, una setmana que, en termes d’incapacitat temporal, es tradueix en un forat econòmic.
Les mútues i el paquet de propostes de Pimec
Per revertir aquesta tendència, Pimec ha defensat un canvi profund en la gestió de les baixes. La patronal proposa destensar el sistema públic permetent que les mútues col·laboradores -i fins i tot les farmàcies, en casos concrets- puguin assumir la gestió d’altes i baixes laborals també per contingències comunes, una competència que ara recau exclusivament en l’atenció primària. Segons l’entitat, aquesta mesura alleugeriria la pressió sobre els CAP, reduiria terminis i milloraria el seguiment clínic dels processos.
En paral·lel, una de les propostes més comentades ha estat la de Foment del Treball, que planteja incentivar econòmicament els treballadors que faltin menys a la feina. Preguntat per aquesta idea, Cañete ha estat taxatiu i l'ha descartat sense dubtar.
Cañete ha rebutjat la proposta de Foment del Treball d’incentivar econòmicament els treballadors que faltin menys a la feina
Per tant, i més enllà del paper de les mútues, Pimec ha plantejat reforçar la coordinació amb el sistema sanitari, reduir la càrrega burocràtica que recau sobre l’atenció primària i impulsar mecanismes de reincorporació progressiva que evitin recaigudes i permetin un retorn més segur al lloc de treball. L’objectiu, ha assenyalat la patronal, és doble: protegir les persones treballadores i garantir la sostenibilitat del sistema i la viabilitat de les empreses, especialment les pimes.
Ginesta també ha volgut ampliar el focus i ha reclamat una major implicació dels sindicats i de les empreses en matèria de salut laboral, amb especial atenció als riscos psicosocials i als protocols de reincorporació.