Jaume Serra, un dels cellers més emblemàtics del cava català, situat a Vilanova i la Geltrú, és un exemple de convivència entre tradició i innovació. A les seves instal·lacions, el mètode tradicional d’elaboració del cava comparteix espai amb alguns dels sistemes d’automatització més avançats. Mentre milers d’ampolles reposen a les caves seguint el procés tradicional, robots i vehicles guiats per làser recorren un magatzem intel·ligent que gestiona una part important de la producció.
El celler compta amb una finca de 125 hectàrees de vinyes, on es cultiven varietats com Cabernet Sauvignon, Merlot, Tempranillo i Chardonnay, en un entorn que combina el respecte per la tradició amb l’aplicació de tecnologia avançada. Des del punt de vista enològic, s’utilitzen equips de laboratori sofisticats per analitzar els vins i garantir un producte homogeni i d’excel·lència. En l'àmbit industrial, els robots i el magatzem intel·ligent permeten optimitzar els processos i maximitzar l’eficiència.
De celler familiar a marca global
La història de Jaume Serra no ha estat, però, un camí de roses. Els seus orígens es remunten al 1943, quan Jaume Serra Güell funda el celler a Alella. Paral·lelament, el 1956, la família Rato adquireix la finca El Padruell, on s’aixeca una masia que data del 1647. Anys més tard, el 1975, la família Rato compra el celler a Jaume Serra. Davant la manca de vinyes a Alella, el 1984 decideixen traslladar l’activitat a Vilanova i la Geltrú. Dos anys després, el 1986, s’inaugura el celler actual.
"L’arribada del grup García Carrión va donar un gran impuls a la marca Jaume Serra i ens va permetre potenciar especialment l’exportació", explica Pere Escolar, director de Cavas Jaume Serra, en una visita de VIA Empresa a les instal·lacions. El 1997, el grup García Carrión adquireix l’empresa, integrant-la en el projecte Vinos de Familia García Carrión. La incorporació al grup suposa un impuls decisiu per a la marca, que rep la inversió necessària per reforçar la seva projecció internacional.
El 65% de les vendes del celler es destinen als mercats internacionals i la marca té presència en més de 150 països, amb el Regne Unit, els Estats Units, el Japó i Bèlgica com a principals mercats
Actualment, el 65% de les vendes del celler es destinen als mercats internacionals. La marca té presència en més de 150 països, amb el Regne Unit, els Estats Units, el Japó i Bèlgica com a principals mercats. "Ens hem adaptat a les polítiques aranzelàries dels Estats Units, que han afectat les vendes, i estem pendents de l’acord Mercosur-UE per continuar creixent a Sud-amèrica", afegeix Escolar.
La revolució tecnològica de Jaume Serra topa amb el mur de la sequera
Després del creixement impulsat per l’entrada de García Carrión, el segon gran salt del celler ha estat la revolució tecnològica aplicada al procés productiu. L’automatització ha permès reduir processos que abans duraven fins a quinze dies a només unes hores i sense intervenció humana. “La producció ens fa molt més eficients i ens abarateix els costos”, explica Escolar.
El punt d’inflexió va arribar el 2012 amb la robotització total del procés i l’automatització del magatzem mitjançant vehicles de guiatge làser (LGV). A més, el programari SAP permet controlar tota la traçabilitat del producte, des de la matèria primera fins a l’expedició final. Aquest model permet produir prop de 40 milions d’ampolles anuals amb una plantilla de 85 treballadors, majoritàriament de Vilanova i la Geltrú i de l’entorn.
No obstant això, el sector també s’ha vist afectat per la sequera persistent dels últims anys, que ha reduït la producció de raïm i ha provocat una manca de matèria primera. Aquesta situació ha dificultat poder servir tots els mercats. “El cava ha perdut vendes en els últims tres anys. El màxim històric han sigut 252 milions d’ampolles anuals i aquest any acabarem al voltant dels 200; s’han perdut uns 52 milions principalment per la sequera”, explica Carles Batlle, subdirector de Caves Jaume Serra. Davant d’aquest escenari, cada vegada més viticultors estan introduint el reg a la vinya, tradicionalment un conreu de secà, per adaptar-se a l’augment de temperatures i als efectes del canvi climàtic.
Un altre dels reptes recents ha estat l’augment dels costos energètics, que ha empès l’empresa a buscar alternatives més eficients. En aquest sentit, una de les últimes inversions ha estat la instal·lació de 1.734 plaques fotovoltaiques als sostres de les instal·lacions, que actualment cobreixen aproximadament el 25% del consum energètic diari.
Tecnologia, sostenibilitat i 6 milions per recuperar el pols del cava
Paral·lelament, el celler treballa en diferents iniciatives de sostenibilitat, com la gestió hídrica circular per fer front a la sequera i l’aposta per l’ecodisseny per reduir la petjada de carboni. Una de les línies principals d’actuació és la reducció del pes de les ampolles de cava. “Tradicionalment, l’ampolla de cava pesava uns 900 grams. Nosaltres ja treballem amb ampolles de 800 grams i ara estem desenvolupant-ne una de 750 grams”, explica Escolar.
Escolar: “Estem treballant en una ampliació i tenim prevista una inversió de més de sis milions d’euros fins al 2026 per ampliar la recepció del raïm i la seva vinificació"
De cara al futur, l’empresa també prepara noves inversions per reforçar la seva capacitat productiva. “Estem treballant en una ampliació i tenim prevista una inversió de sis milions d’euros fins al 2026 per ampliar la recepció del raïm i la seva vinificació. Creiem que el cava té potencial i hem de recuperar la quota de mercat perduda en aquests últims anys”, avança el director. Segons apunta, la sequera i altres factors que escapen al control del sector, com el context geopolític, han condicionat l’evolució recent del negoci. Per això, l’objectiu immediat és consolidar el creixement actual i recuperar el ritme d’expansió en els pròxims anys.
El cava català perd bombolla als mercats internacionals
Les exportacions d’escumosos catalans van caure el 2025 un 6,42% en valor i un 9,97% en volum respecte a l’any anterior, segons un informe de Prodeca, l’empresa pública de la Generalitat dedicada a la promoció dels productes agroalimentaris. Les caigudes més pronunciades es van registrar a Alemanya -primer mercat del cava català-, amb un descens del 45,02% en valor, i als Estats Units, el tercer mercat, amb una reducció del 14,35%.
En el cas concret dels Estats Units, la caiguda de les exportacions d’escumosos catalans es va accentuar durant la segona meitat de l’any. El 2025 van disminuir un 14,35% en valor i un 16,98% en volum, però el descens es va intensificar a partir de l’agost, quan van entrar en vigor els aranzels imposats per Donald Trump a les begudes alcohòliques europees. Des d’aleshores, les exportacions catalanes cap a aquest mercat es van reduir un 26,76 % en valor i un 29,08 % en volum.
El gran repte del cava: conquerir els joves
El gran repte del sector, però, no és només econòmic o climàtic. També és generacional. Cada vegada més actors de la indústria assenyalen la dificultat de connectar amb els nous consumidors, en un context en què els joves tendeixen a reduir el consum d’alcohol. Tal com apunta Batlle, el desafiament implica entendre aquest canvi d’hàbits i saber explicar el producte a una nova generació que sovint el percep com a distant: “El repte és apropar-nos-hi perquè entenguin que és un producte prèmium i que els pugui agradar”.
Batlle: “El repte és apropar-nos a la gent jove perquè entenguin que és un producte prèmium i que els pugui agradar”
Les dades apunten en aquesta mateixa direcció. Segons l’última Enquesta sobre l’Ús de Drogues en l’Ensenyament Secundari (Estudes), elaborada per Salut Pública el 2025 amb una mostra de més de 2.500 estudiants catalans d’entre 14 i 18 anys, els hàbits de consum de les noves generacions mostren indicis d’un possible canvi de patró. Un context que obliga el sector del cava -i del vi en general- a replantejar com vol seduir els consumidors del futur.