Mentre el temps avança de manera inexorable cap al desenllaç de l’OPA -en el sentit que sigui- en els darrers dies ha aparegut una derivada que podria permetre al Banc Sabadell conjurar el risc de ser absorbit pel BBVA. Aquesta proposta, que sembla sortida de la mateixa Moncloa, pretén aconseguir que el banc vallesà guanyi dimensió i alhora construeixi un nucli dur d’accionistes que tinguin prou força per a fer front a un abordatge no desitjat. La solució no és cap altra que organitzar una fusió amb bancs de volum inferior al del Sabadell, amb uns candidats que al moment de sortir la notícia eren Unicaja i Abanca, d’Andalusia i Galícia, respectivament. Aquests protagonistes aportarien un grau de complementarietat molt elevat. Sembla que els bancs esmentats, més el basc Kutxabank, ja van formar part d’una possible operació corporativa en els plans portes endins del Sabadell. De moment, mentre Abanca ha negat amb vehemència que li interessi l’operació, Unicaja ha mirat cap a una altra banda i ha assegurat que no en sap res del tema.
En aquesta tessitura resulta molt interessant saber qui hi ha al darrere d’aquestes dues entitats bancàries, nascudes amb la crisi financera que va esclatar l’any 2008. Els malaguenys d’Unicaja són l’evolució societària del Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Ronda, Cádiz, Almería, Málaga, Antequera y Jaén, que tenia com a marca comercial l’esmentada Unicaja. El 2011 va transformar-se en banc en un procés semblant al que va permetre la bancarització de la Caixa de Pensions. Més tard va absorbir el banc CEISS, que havia sorgit de Caja España-Duero, una caixa d’estalvis que al seu torn era la resultant -també a l’ombra de la crisi- de la fusió entre Caja España (unió de les caixes de León, Zamora, Valladolid i Palència) i Caja Duero (Caja de Ahorros de Salamanca y Soria). Ja en èpoques més recents, just en temps de pandèmia, Unicaja va integrar al seu perímetre a Liberbank, que era el banc fundat per CajaAstur, Caja de Extremadura i CajaCantabria. En l’actualitat, el màxim accionista d’Unicaja (30%) és la fundació homònima, que és la nova forma jurídica de l’antiga caixa d’estalvis i que ara només es pot dedicar a l’obra social (és el mateix cas que el de la Fundació Bancària La Caixa, que és el màxim accionista de CaixaBank, alhora que té com a missió les accions de caràcter benèfic). Altres accionistes rellevants són la Fundación Bancaria Caja de Ahorros de Asturias (6,6%), l’asseguradora Santa Lucía (5,2%), l’empresari Tomás Olivo López (5,2%) i la família propietària de la tèxtil Mayoral (5%).
Per la seva banda, Abanca també té el seu origen en les fusions de caixes d’estalvis orquestrades arran de la crisi financera, en aquest cas al territori de Galícia. L’any 2010 es van fusionar Caixa Galicia (creada el 1978 quan es van agrupar Caja de Ahorros y Monte de Piedad de La Coruña y Lugo i la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Ferrol) i Caixanova (nascuda l’any 2000 en virtut de la fusió a tres bandes entre la Caja de Ahorros Municipal de Vigo, la Caja de Ahorros Provincial de Pontevedra i la Caja de Ahorros Provincial de Orense). L’entitat resultant va passar a dir-se NovaCaixaGalicia i no gaire més tard, seguint els moviments que s’estaven produint al sector de les caixes, va crear un banc anomenat NCG Banco, que a fora del seu territori natural operava amb la marca EVO Banco. Però com en molts altres casos, la nova entitat continuava sense estar prou capitalitzada, de manera que l’Estat va entrar al capital per dotar-la de solvència, amb el que els accionistes inicials en van perdre el control. El darrer pas es va donar el 2014, quan el veneçolà Banesco Banco Universal va adquirir-ne la majoria de les accions i li va canviar el nom, que des d’aleshores va passar a ser Abanca. El propietari de Banesco és el veneçolà nascut a Madrid i resident a Galícia Juan Carlos Escotet Rodríguez, un multimilionari que també és president i propietari del RCD Coruña, un dels dos grans clubs de futbol de Galícia.
Veurem si aquesta fusió a tres bandes fa el rol de cavaller blanc i salva al Banc Sabadell de l’atac del BBVA, però en cas que s’arribés a produir faria trontollar els equilibris de poder de l’entitat vallesana, perquè el màxim accionista passaria a ser l’esmentat Escotet i la segona força seria la fundació Unicaja, de manera que tornaria a ser molt dubtosa la catalanitat del banc