L'OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell tanca avui una de les seves setmanes més tranquil·les. Després del rebombori de l'operació durant la 40a Reunió del Cercle d'Economia, aquesta setmana les principals declaracions les ha protagonitzat la presidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), Cani Fernández, qui va defensar al Congrés dels Diputats l'informe publicat pel regulador el passat 30 d'abril. Ara bé, especialment, aquesta setmana l'ha marcat la consulta pública oberta pel govern espanyol a través del ministeri d'Economia, Comerç i Empresa, i que conclou aquest mateix divendres. Així, la setmana vinent l'executiu haurà d'enllestir la seva reacció oficial a l'operació, un cop recollides les respostes dels agents socials i econòmics, clients dels bancs i ciutadania en general.
En realitat, el termini màxim previst per elevar l'OPA a la fase tres és el 27 de maig. Casualment, un dimarts, dia en què es constitueix el Consell de Ministres setmanal. Si bé es desconeix quan i en quins termes activarà el ministre Carlos Cuerpo aquest tercer període d'anàlisi, totes les parts donen per fet que el govern de l'Estat intervindrà en l'operació, sobretot si es té en compte l'oposició que tant Pedro Sánchez com el ministre d'Economia han manifestat vers la fusió. Tot i això, la neutralitat que va mostrar Cuerpo davant els mitjans el passat 6 de maig -quan ni tan sols va voler assegurar si elevaria l'OPA a la tercera fase- ha contrastat amb les filtracions de la seva cartera a inicis d'aquesta setmana.
Filtracions que avançaven algunes de les fórmules que el govern espanyol tindria sobre la taula per frenar la fusió del BBVA i el Sabadell. Una d'elles consistiria a redreçar el procés de concentració bancària: mitjans com La Vanguardia o Expansión van informar el passat cap de setmana que el Sabadell podria estar mantenint "converses preliminars" amb Abanca, en una operació que tindria la complicitat del govern espanyol i del Banc Central Europeu (BCE). L'altra opció és Unicaja, una entitat que s'ha relacionat molt amb el Sabadell des d'abans de l'OPA, malgrat la negativa d'ambdues parts.
González-Bueno va pronosticar la passada setmana que la probabilitat de fusionar-se amb bancs com Unicaja o Abanca "no és alta" en el mitjà-llarg termini, malgrat el desig de govern espanyol i el BCE
Totes dues companyies, però, van desmentir aquesta possibilitat a inicis de setmana. "Abanca vol insistir que no té interès en aquesta operació", va assegurar l'entitat gallega en un comunicat en què van subratllar que només participarien en operacions que garanteixin la preservació del seu "model de governança i de negoci". Al seu torn, Unicaja va fer el mateix mitjançant un portaveu que afirmava "desconèixer" l'existència de cap conversa o negociació en una operació de fusió.
Cal dir que des del Sabadell tampoc es mostraven gaire partidaris fa una setmana, durant la presentació de resultats del primer trimestre. El conseller delegat del banc, César González-Bueno, sí que va admetre que més enllà dels tres grans bancs d'Espanya (CaixaBank, Santander i BBVA), la resta d'entitats "tindrien sinergies positives de costos i d'ingressos" i que, per tant, "amb una lògica purament financera, podria tenir sentit que es consolidessin sense afectar a la competència". Tanmateix, pràcticament va descartar que el Sabadell participés en aquest procés. "La probabilitat en el mitjà-llarg termini no és alta", va apuntar, tot i que va matisar que qualsevol banc "sempre està obert a explorar" aquests escenaris.
Sánchez i Cuerpo es queden sols
Amb tot, la idea d'una fusió alternativa s'ha aparcat ràpidament i el govern espanyol s'ha quedat sol. Un cop recollit el "rebuig social unànime" que el Sabadell defensa que hi ha en contra de l'OPA del BBVA, ara és el moment que la Moncloa determini les línies vermelles de l'operació. No ho ha de fer immediatament; un cop activada la fase tres, disposarà de 30 dies hàbils (fins al 26 de juny) per estudiar el cas i endurir les condicions de l'operació. És cert que no té el poder de frenar l'adquisició del banc català per part del BBVA, però sí que pot prohibir la fusió temporalment.
Sigui com sigui, ho haurà de fer al·legant criteris d'interès general establerts a l'article 10.4 de la Llei 15/2007 de Defensa de la Competència. Els àmbits que pot abordar són la defensa i seguretat nacional; protecció de la seguretat o salut pública; lliure circulació de béns i serveis dins del territori nacional; protecció del medi ambient; promoció de la investigació i el desenvolupament tecnològic; garantia d'un manteniment adequat dels objectius de la regulació sectorial. Alhora, Cuerpo va recordar que la disposició estava "oberta a altres elements", que són precisament aquells que ha sol·licitat el govern espanyol a través de la consulta pública.
Més enllà de la dificultat d'accés al crèdit per part de les pimes, hi ha altres factors que juguen un pes clau com és la reducció de la plantilla. Amb el tancament d'oficines i la "manca de sinergies", el Sabadell va preveure que es produirien al voltant de 4.000 acomiadaments, tot i que van reconèixer que el càlcul no estava "del tot definit". De fet, alguns sindicats com UGT han elevat el pronòstic a 10.000 desocupacions, una xifra que podria utilitzar el govern de Sánchez a l'hora de prendre mesures.
El divorci definitiu entre CNMC i Banc Sabadell
Després de la seva resolució a finals d'abril, la CNMC ha conclòs la seva anàlisi de l'OPA hostil. La seva resolució, la qual considerava raonables els compromisos del BBVA, va aixecar polseguera entre les associacions empresarials catalanes i el mateix Sabadell. L'entitat vallesana va reaccionar amb un comunicat en què va fer palès el seu malestar amb la metodologia emprada pel regulador. "No és adequada per analitzar la unió de negocis bancaris per a pimes i, per tant, no permet conèixer les conseqüències que aquesta concentració té per a aquells clients", va denunciar. Dijous passat, González-Bueno va reafirmar aquestes paraules i no va afegir cap comentari.
Sí que ho va fer, però, la presidenta de Competència. Fins ara, l'organisme havia guardat silenci per mantenir la seva neutralitat, però un cop finalitzada la seva participació en el procés, Fernández va expressar-se amb llibertat al Congrés, on va mostrar-se "orgullosa" de la "independència" amb què havia actuat la CNMC. A més, va defensar que els remedies previstos eren "proporcionats i suficients". Un pensament molt estès al si del regulador, ja que l'informe es va aprovar per unanimitat i cap dels cinc consellers va emetre un vot particular.
Per tot plegat, la presidenta va insistir que els compromisos presentats pel BBVA eren "prou amplis". Per què? Segons la dirigent, el Sabadell està "baixant" en quota de pimes: "Els qui estan guanyant aquesta quota són bancs que ja existeixen, com CaixaBank, que no podem oblidar que existeix i que competeix". Durant la passada presentació de resultats del banc barceloní, l'entitat va presentar un increment del 4% quant a crèdit a empreses. Aleshores, el conseller delegat, Gonzalo Gortázar, va assegurar que no estaven "pescant en aigües remogudes" i va argumentar que simplement ho estaven fent "una mica millor que els altres".
Cal recordar que CaixaBank va participar en la primera fase d'anàlisi de l'OPA, juntament amb els altres competidors. Inicialment, tots ells van ser els únics consultats, cosa que no va agradar gens al president del Sabadell, Josep Oliu. "És com preguntar-li a la guineu què en pensa sobre si deixen anar les gallines", va criticar a principis d'abril. Pel que fa a la resta d'entitats, Fernández va revelar que van valorar les aportacions de 58 entitats: entre elles 12 bancs tradicionals, 19 associacions d'empreses, vuit asseguradores, set neobancs, sis associacions de consumidors i sis fintech. Pel que fa a les excloses, és a dir, els sindicats o la patronal Foment del Treball, va matisar que "el fet que no hagin estat admeses com a interessades no implica que no hagin estat escoltades".
Fernández (CNMC): "En cap cas parlem que no existeixi prou competència o que no n'hi hagi després de la fusió. Hi ha prou moviment"
Les declaracions de Fernández, ja fora d'aquesta partida d'escacs, evidencien el distanciament de la CNMC i el Sabadell en tot moment del procés. "En cap cas parlem que no existeixi prou competència o que no n'hi hagi després de la fusió", va analitzar la presidenta del regulador. La diferència de criteri tan gran explica per què Competència no va atendre les condicions estructurals que tant va reclamar l'entitat vallesana, i que defensaven la venda d'una part del negoci de pimes del banc català. "Hi ha prou moviment", va replicar Fernández. Tots els detalls estaran disponibles a l'informe final que la CNMC publicarà durant les pròximes setmanes. Qui sap, però, en quin punt estarà l'OPA aleshores.