Cirsa és una empresa prou coneguda per a tothom, una multinacional del joc, líder a Espanya, Panamà, Colòmbia, Costa Rica i la República Dominicana, i amb una notable presència a països com Itàlia, Marroc, Mèxic, Puerto Rico i Perú. Amb seu a Terrassa, fou fundada l’any 1978 per en Manuel Lao, i venuda 40 anys després, pel mateix fundador, a Blackstone, la coneguda firma de capital privat o “private equity”, de Nova York, qui va adquirir el 100% de l’empresa a la família Lao. Es tracta d’un cas d’una gegantina creació de valor en una sola generació, i més tenint en compte que dins l’operació de venda no es van incloure els actius argentins de Cirsa, que, encara avui són propietat dels Lao.
Aquest passat dia 9 de juliol, gairebé vuit anys després de l’adquisició, Blackstone ha tret Cirsa a cotitzar a borsa. Per això ha posat a la venda un total de 30,22 milions d’accions. 26,67 milions es corresponen a accions de nova emissió, el que se’n diu una OPS, u oferta pública de subscripció. Els restants 3,55 milions d’accions que s’han posat a la venda són accions que ja existien, que estaven en mans de Blacsktone, el que s’anomena una OPV, o oferta pública de venda. En total, els inversors que hi ha acudit han desemborsat uns 453,3 milions d’euros, 400 dels quals han anat a parar a dins de la companyia, i els 53,3 milions restants a la butxaca de Blackstone.
El preu establert per a la sortida va ser el de 15 euros per acció. Després de tres dies de cotització, l’acció va tancar el passat divendres dia 11 de juliol al preu de 15 euros, és a dir, al mateix preu al qual va sortir. La valoració inicial de Cirsa fou de 2.520 milions d’euros. Els executius de Cirsa, com a premi per la sortida, han rebut de Blackstone 6,07 milions d’accions de Cirsa, uns 91 milions d’euros.
EnergyVision és una empresa belga, amb seu a Gant, que va sortir a cotitzar el mateix dia que Cirsa, el 9 de juliol. Va oferir un total de 4,75 milions d’accions a un preu que anava dins d’un rang de mínim de 9,5 euros per acció, a un rang màxim d’11,5 euros per acció. Finalment, el preu al qual es feu l’operació fou el mínim, el de 9,5 euros per acció, la qual cosa suposà que els inversors que hi han acudit han desemborsat un total d’uns 45 milions d’euros. Tots aquests diners ha anat dins l’empresa, 100% OPS, sense que els seus accionistes hagin venut res. És més, fins i tot alguns d’ells han comprat més accions en aquesta sortida a borsa.
Al preu de la sortida a borsa, el seu valor borsari és d’uns 598 milions d’euros. Es tracta d’una empresa, doncs, la mida de la qual, era, de sortida, menys d’una quarta part de la grandària de Cirsa. La seva activitat és ben diferent. Proporciona energia solar tant a clients empresarials com residencials a Bèlgica. Construeix, és propietari i opera parcs solars, així com infraestructura de càrrega per a vehicles elèctrics. També instal·la plaques solars tant a cases particulars com a locals comercials o indústries.
En tres dies, l'acció d'EnergyVision ha passat a costar 12,50 euros, és a dir, amb una pujada del 31,6% respecte al preu de sortida. Un escenari ben diferent del de Cirsa
S’ha fet molt popular a Bèlgica, ja que ofereix unes tarifes elèctriques que en un percentatge, el que prové de l’energia solar, són fixes durant uns 10 anys, i pel que fa a la resta són variables en funció del preu de mercat de l’energia. En conjunt, els consumidors elèctrics obtenen una reducció substancial de la seva actual tarifa elèctrica. Amb forta implantació a Brussel·les i notable a la part flamenca, vol expandir-se també per la part valona, així com per Holanda. L’empresa vol el nou capital per tal de suportar la seva expansió. Després dels mateixos tres dies de cotització, el divendres dia 11 va tancar a 12,50 euros, és a dir, amb una pujada del 31,6% respecte al preu de sortida. Un escenari ben diferent del de Cirsa.
La diferència, a l'accionista
Quina és la diferència entre ambdues sortides a borsa perquè una hagi estat tan exitosa i l’altra tan poc? La qüestió primordial és l’accionista que fa l’operació. En el cas de Cirsa és el private equity, mentre que en el d’EnergyVision són els fundadors de l’empresa. Hi ha inversors institucionals que mai acudeixen a una sortida a borsa si qui ven accions és un private equity. Per què ho fan? Doncs perquè habitualment els private equity tendeixen a endeutar molt les empreses que adquireixen i, a més, donada la seva visió de curt termini, ja que no pretenen ser inversors d’una empresa durant molts anys, tendeixen a maximitzar el preu de sortida a borsa i el solen posar dins la banda alta de la valoració.
Les empreses que surten de la mà dels seus fundadors, en canvi, solen pensar molt més a llarg termini. Per això trien un preu de sortida més baix, per tal que l’acció tingui recorregut a futur, en el que és una estratègia de retroalimentació positiva.
Hi ha inversors institucionals que mai acudeixen a una sortida a borsa si qui ven accions és un private equity, perquè aquests tendeixen a endeutar molt les empreses que compren
Com a responsable de gestió d’inversions, i com a gestor directe de molts fons d’inversió, vaig anar a la sortida a borsa d’EnergyVision, i ens van donar el 100% del que vàrem demanar. No vaig anar a la sortida a borsa de Cirsa. Sens dubte és una molt bona empresa, però cal posar molta atenció sobre el preu al qual s’ofereixen les accions. Aquesta vegada les dues eleccions han sortit prou bé. No sempre és així.
El febrer del 2018 vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una obra de teatre organitzada al Centre Cultural de Terrassa per la Fundació Manuel Lao. “Aquí no paga ni Déu”, es deia. Fins i tot el mateix Manuel Lao va fer-hi un petit paper. N’hi havia prou amb veure l’entusiasme del públic, entregat totalment, per donar-se’n compte del gran carisma d’en Manuel Lao. Hauria anat a la sortida a borsa, si qui hagués venut les accions hagués estat ell? No ho sabrem mai, però molt probablement sí.