HP celebra enguany els 40 anys de la seva arribada a Catalunya. Hi va aterrar el 1985, amb una petita fàbrica de 30 treballadors a Terrassa, i des del 1990 opera des de Sant Cugat, en un campus que supera els 2.600 treballadors i que lidera les divisions d'impressió a gran format i d'impressió 3D de la companyia a escala global. Amb la incorporació també del nou centre en intel·ligència artificial que l'empresa acaba d'inaugurar, el Principat es consolida com una seu clau d'una de les tecnològiques estatunidenques més rellevants de la indústria.
"Hem evolucionat i hem donat pas al negoci de 3D, cosa que ha convertit el centre de Barcelona en un referent europeu i mundial", declara amb convenciment el responsable principal d'aquest campus des de gener de 2025 i també director de la divisió de Gran Format d'HP, Daniel Martínez. Parlem amb ell al pis superior de La Masia de Can Graells, l'edifici rehabilitat el 2023 per convertir-lo en el centre de disseny d'experiències d'HP, un dels múltiples edificis que conformen el complex. El directiu repassa la història d'HP Barcelona i reivindica el paper de la companyia a Catalunya, del qual traça paral·lelismes amb Silicon Valley, territori on també van ser els primers a assentar-s'hi el 1939: "Sembla que l’impacte ha sigut molt positiu; tant per demostrar que es pot fer tecnologia puntera des de Barcelona i Sant Cugat, com perquè altres empreses s’animin a portar aquí hubs tecnològics".
HP arriba a Catalunya el 1985, amb una primera fàbrica a Terrassa amb 30 treballadors. Què va fer decidir la direcció d’aleshores apostar pel territori?
La Generalitat va fer una aposta molt important: aquesta zona ja es veia com una potencial regió de creixement, com a centre tecnològic, tot i que en aquell moment no existia tota la xarxa d’empreses que hi ha avui. Era un lloc que, de fet, si el compares amb Califòrnia, és geogràficament molt semblant, i això és positiu. També era una via d’entrada cap a França i un lloc que el 1985 s’estava obrint al món.
L’empresa comença a operar a Catalunya com una fàbrica, però l'any 2000 trasllada la producció a l’Àsia. Com reconverteix aquest fet la divisió de Sant Cugat en el centre d’innovació que és avui?
Va ser un moment d’inflexió. De fet, fins i tot hi havia el risc que HP se n’anés de Catalunya, i va ser una preocupació molt gran. Un dels factors d’èxit va ser el treball que es fa amb tot l’ecosistema d’universitats: HP Barcelona ha pogut aportar talent que avui té rols molt importants dins de la companyia, com és el nostre CEO, Enrique Lores, i molts altres executius a escala global que van començar a Barcelona. En aquell moment, l’equip executiu va proposar un pla de negoci per portar aquí tot el desenvolupament d’R+D. I va tenir èxit, perquè es va demostrar que les funcions que ja s’estaven fent des d’aquí es portaven molt bé, i que geogràficament tenia molt de sentit, perquè per horaris, estem molt ben posicionats amb els Estats Units i amb Àsia. Des d’aleshores, hem evolucionat i hem donat pas al negoci de 3D, cosa que ha convertit el centre de Barcelona en un referent europeu i mundial.
"HP Barcelona ha pogut aportar talent que avui té rols molt importants dins de la companyia, com és el nostre CEO, Enrique Lores"
Des d’aquí gestioneu el departament d’impressió de gran format a escala mundial. Quines són les principals innovacions que s’han creat des de Barcelona?
Quan va començar aquí, era un negoci que encara no utilitzava la tecnologia Inkjet (injecció de tinta); de fet, hi haurà molta gent que encara recordarà els pen plotters. Aquesta conversió va suposar una explosió dins de la indústria, perquè permetia treballar amb plans digitals d’AutoCAD i portar també color a la impressió. Això va obrir altres oportunitats, com la impressió fotogràfica, on també tenim una línia de producte per disseny gràfic, i va ser una altra àrea de creixement als principis dels anys 2000. Vam ser la primera companyia que va incloure un espectrofotòmetre dins de la impressora, una demostració de com treballant amb els nostres clients podíem aconseguir que la tecnologia fos més senzilla d’utilitzar. El 2008 vam inaugurar la tecnologia làtex per a tota la indústria gràfica i, sobretot, de cartelleria, tèxtils i decoració interior. En aquell moment ja eren les tintes més sostenibles, perquè estan desenvolupades amb base aigua, i avui continuen sent l’única tecnologia d’aquest estil. Això ens permet, per exemple, decorar hospitals, perquè no hi ha cap toxicitat en la tinta, mentre que totes les altres tintes del mercat no poden fer aquests treballs. Aquest és un dels factors que ens ha permès diferenciar-nos dins de la indústria.
Com us coordineu amb la resta de divisions d’HP de la resta del món?
Col·laborem molt amb els centres dels Estats Units, sobretot en el desenvolupament de tintes. Molta d’aquesta tecnologia es fa allà, però també treballem amb el centre de Singapur, en desenvolupament de programari i tota l’àrea d’operacions i de cadena de subministrament. El negoci de gran format és un dels únics de tota la companyia que està totalment integrat verticalment: tenim totes les funcions dins del grup, també l'organització de serveis i de vendes, així que tenim representació a la majoria dels països del món. La setmana passada vam ser a Tòquio, on s’estava celebrant un esdeveniment d’ordinadors amb intel·ligència artificial, i vam aprofitar l’oportunitat per anunciar-hi molts dels serveis d’IA que hem desenvolupat des d’aquí.
El 2013 comenceu a apostar per la impressió 3D, i avui el campus d’HP de Sant Cugat és un dels referents internacionals d’aquesta tecnologia. Com va començar tot?
Va ser per una tecnologia del capçal de la impressió, que vam veure que tenia aplicacions a gran format, però que també es podia aplicar a la impressió 3D. En aquell moment ja s’estava parlant de l’oportunitat del 3D, i nosaltres havíem fet una col·laboració amb una empresa i veníem impressores 3D a través del nostre canal. Això ens va donar una bona idea de l’oportunitat que hi havia en aquesta indústria. Quan es va veure que podíem aplicar la tecnologia a la fabricació additiva, la CEO d’aquell moment, Meg Whitman, va fer una aposta quan va veure la capacitat que tenia la tecnologia, amb una inversió molt important en aquest centre. Això va habilitar el desenvolupament d’un nou edifici, inaugurat el 2019, i és una categoria de producte que ha crescut tots els anys des que es va llançar i ara és líder mundial.
Fa quatre anys, en aquest mateix diari, el vostre predecessor Ramon Pastor preveia que la pandèmia actuaria com un “catalitzador del canvi de model de producció a escala mundial” en favor de la impressió 3D. Ha estat així?
Ho veiem en certs sectors, sens dubte. En prototipatge, el 3D és molt dinàmic. De fet, nosaltres mateixos, en projectes que hem fet internament, apliquem la tecnologia 3D per desenvolupar pilots de producte, i certament és un procés molt més accelerat que si has d’anar a fer motlles a l’Àsia. Amb una mínima inversió, permet fer prototips de maquinària. En certs sectors, com el mèdic, hi ha una opció molt més gran que en altres àrees. El factor principal en l’elecció entre la producció analògica i la digital és el cost per unitat. Per això té molt de sentit en prototipatge i per personalització, com poden ser les pròtesis. En el cas en què tens fabricació de la mateixa unitat, sense cap mena de personalització, i en què totes les peces són exactament iguals, arriba un punt en què l’economia d’escala fa que tingui més sentit fer-ho amb un motlle que amb 3D.
"La impressió 3D té molt de sentit en prototipatge i per personalització, com poden ser les pròtesis"
Ara comenceu una nova etapa, sumant el nou hub d’intel·ligència artificial al Campus de Sant Cugat. Com passeu de dedicar-vos a dues tecnologies amb aplicacions específiques a una tecnologia que té un abast tan ampli?
Continuem molt centrats en el món de la construcció i de les arts gràfiques, que són les dues indústries amb què històricament més hem treballat, així que hi ha un coneixement al centre molt centrat en aquests negocis. Però sí que és cert que, a escala global, HP ha fet una aposta per aquest centre per liderar un equip de desenvolupament d’intel·ligència artificial concretament per al negoci de PC. Aquest centre desenvolupa LLM (large language models, models de llenguatge extensos) per a tota la companyia, no només per aquest centre, però nosaltres treballem molt amb ells per fer LLM per a les indústries de la construcció i les arts gràfiques. Una de les àrees que analitzem són les llicències d’obra, per veure si podem accelerar les seves aprovacions aplicant una tecnologia basada en LLM. La idea és que, quan un arquitecte prepari un projecte, pugui calcular la probabilitat d’acceptació en un municipi concret.
HP és el "degà" dels hubs tecnològics internacionals a Catalunya. Avui la xifra supera els 160, segons la MWCapital. Com heu viscut aquest creixement?
Amb molt d’orgull. Per mi, és una rèplica del que va passar a Silicon Valley, perquè HP també va ser la primera empresa tecnològica a establir-se a Silicon Valley, el 1939, i ho va fer a partir d’una visió d’un professor de la Universitat de Standford, Fred Terman. Ell tenia la visió de crear un hub tecnològic a la regió, i va ser qui va inspirar al Bill (William Hewlett) i al Dave (David Packard) per instal·lar la seva empresa allà. I ho van fer amb una cultura, la HP Way, que consisteix en el fet que l’empleat desenvolupi la seva capacitat d’emprenedoria. Hi ha hagut moltes companyies que s’han establert a Silicon Valley fundades per exempleats d’HP, com Steve Wozniak, cofundador d’Apple. Des que HP es va instal·lar a Catalunya, hem tingut molt bona relació amb les universitats i hem treballat per desenvolupar el seu currículum per a noves tecnologies. I sembla que l’impacte ha sigut molt positiu; tant per demostrar que es pot fer tecnologia puntera des de Barcelona i Sant Cugat, com perquè altres empreses s’animin a portar aquí hubs tecnològics. L’any passat van arribar 20 o 30 companyies amb responsabilitat global, i venen amb temes d’analítica de dades, intel·ligència artificial…
Continuant amb la comparació amb Silicon Valley, en quin punt del creixement es troba ara mateix Catalunya com a hub internacional de noves tecnologies? Què ens falta per fer el següent pas?
La història de Catalunya és una història molt industrial; ha sigut líder en fabricació de tèxtils i hi ha una cultura molt empresarial, cosa que és molt positiva. La següent fase que més pot potenciar el creixement i, sobretot, la diversificació és el capital de risc. És el gran factor que ha fet que Silicon Valley sigui el que és avui: hi ha gent disposada a perdre diners per gent com un Steve Jobs, o com Bill Hewlett i Dave Packard, que en aquell moment posen una inversió important entenent que poden perdre-la tota. L’accés al capital és el factor principal que més difícil es fa a Barcelona. És el que em diuen molts emprenedors que es volen assentar a Barcelona. De fet, molts cops se’n van a altres parts d’Europa per agafar el capital i instal·lar-se aquí amb capital de fora. Crec que és el gran factor a millorar, perquè en termes de comunicació, de talent, de coneixement… Tot existeix.
"L’accés al capital de risc és el factor principal que més difícil es fa a Barcelona"
Hi ha un segon factor, que és la diversitat de la gent. Silicon Valley és un pol d’atracció de talent de tot el món. A Sunnyvale, que és a deu minuts de Palo Alto, hi ha molta gent de l’Índia; a Cupertino, molta gent de Hong Kong… Això ha permès que les companyies d’allà tinguin accés al millor talent del món. Per Catalunya, l’altre factor que em sembla molt important és la capacitat de portar talent d’altres països, que pot aportar molt en temes de tecnologia i, sobretot, d’intel·ligència artificial. La combinació d’aquests dos factors és la que impulsaria la regió a un altre nivell.
El centre d'HP a Sant Cugat és molt a prop de la UAB i d’altres centres d’innovació importants, com el Sincrotró Alba. Com us nodriu i, al mateix temps, nodriu el sistema de talent català?
Tenim molt bona relació amb les universitats locals, amb la UPC, la UAB, La Salle, Esade, IQS… Hi ha moltíssims alumnes que venen d’aquestes universitats. Hi tenim una participació molt activa; per exemple, el currículum d’enguany de La Salle en intel·ligència artificial s’ha desenvolupat col·laborativament amb nosaltres. I justament ahir (6 d’octubre) vam fer la introducció dels quinze nous alumnes que comencen aquest any amb nosaltres. Cada any tenim entre 15 i 30 alumnes que venen de les universitats i que tenen un procés d’adaptació d’un o dos anys, després del qual molts d’ells, entre un 70 i un 80%, acaben sent empleats d’HP.
Un dels programes que hem posat també en marxa, anomenat Leadership Acceleration Program, està pensat per identificar persones en els primers anys de la seva carrera que aspiren a ser mànagers o tenir responsabilitat sobre equips. Amb ells, unes deu persones, fem un seguiment més específic, i cada any roten a diferents parts de l’organització. Ho vam posar en marxa fa tres anys, que és el temps que dura cada cicle, i ara estem incorporant gent d’altres parts de l’organització. És una iniciativa que va sorgir en aquest centre i que ara s’està replicant en altres centres d’HP al món, i ens ha demostrat que és una manera fantàstica de desenvolupar el talent de Barcelona i preparar els líders del futur.
Un dels grans clams del sector TIC català és la falta d’aquest talent qualificat. El darrer Baròmetre del sector tecnològic quantificava en prop de 10.000 les places sense cobrir. Què hauria de fer l’ecosistema per aconseguir augmentar i mantenir aquests professionals?
A les universitats tenim molt de talent. Des del punt de vista d’HP, el que podem atreure a escala local és un talent que pot competir a escala global, i un exemple perfecte és l’Enrique Lores, el CEO d’HP. Quant a preparació, la gent d’aquí està molt preparada. Però tornant al tema de la immigració, hi ha una oportunitat que Barcelona esdevingui un centre d’atracció d’aquest tipus de coneixement d’altres llocs. A Silicon Valley, un 30% de la població és de fora. Si vols competir a escala global, has de tenir accés al talent més avançat del món. Es podrien tirar endavant programes que facilitin l’intercanvi d’estudiants, que els permeti anar als Estats Units o a Singapur, però que després tornin.
"A Silicon Valley, un 30% de la població és de fora. Si vols competir a escala global, has de tenir accés al talent més avançat del món"
Un altre factor important és el tema de l’habitatge: tenir-ne disponible per a gent jove, que no estigui molt lluny de la feina. Una de les coses que treballem des d’HP Barcelona és com accelerar el desenvolupament d’habitatge a través de la nostra tecnologia, perquè hi ha un excés de demanda. La gent no té on quedar-se a viure, i Barcelona és una ciutat on tothom vol viure, cosa que és un dels actius més importants que tenim. Hem de facilitar tota aquesta mena de factors que facin que una persona de Singapur o l’Índia pugui establir-se aquí per treballar en una empresa local desenvolupant solucions per al món.
Assolida la fita dels 40 anys, quin és el futur que espera al campus de Sant Cugat d’HP per als anys vinents?
La impressió 3D, la robòtica, la intel·ligència artificial… Són apostes de futur que estem fent des d’aquí que cada vegada seran més rellevants. Tot i que som, en primer terme, un centre de desenvolupament, també som un centre comercial: tenim equips de logística i de vendes a escala europea, de finances… Totes les funcions es fan des de Barcelona, i en aquest sentit, continuarà sent, sense cap mena de dubte, un centre de referència europeu i global. És important tenir la capacitat de reinventar-nos, fins i tot quan això implica que fem obsolets els productes que tenim ara en el mercat, perquè la digitalització va en contra de l’ús del pla en l’obra, per exemple. Però nosaltres volem liderar aquesta transició, perquè volem fer que les empreses, constructores i arquitectes siguin més eficients.