“Ja descansaré quan em mori”. És la dita més reconeixible de Jaume Soler, fundador de Dasler i avi de Jaume Renedo, qui avui capitaneja la tercera generació d’una de les empreses més emblemàtiques -i discretes- del teixit d’esdeveniments de Barcelona. Des de la seva creació el 1961, ara fa 65 anys, Dasler no només ha llogat cadires, plats i estovalles. També ha acumulat prop d’un milió d’esdeveniments, ha signat una facturació de tres milions aquest 2025 i ha estat escenari d’un bon grapat d’històries de la ciutat: des dels Jocs Olímpics del 92 fins a la zona VIP del darrer concert de la Rosalía. “L’avi era incansable, i pel que sé, tot va començar veient passar un grup de veïns que feien teatre amateur amb una cadireta sota el braç cap als assajos”, rememora Renedo amb VIA Empresa. Aquella observació va ser el punt d’inflexió de Soler per imaginar una empresa que pogués facilitar el material necessari per dur a terme tota mena de celebracions.
Avui, Dasler és un camaleó que toca totes les verticals i dimensions: des del sector corporatiu i les productores de cinema fins a les festes privades, com ara els casaments i aniversaris. I per donar resposta a aquesta diversitat, la companyia treballa amb un catàleg ben ampli: cristalleries, coberteries, tèxtil, mobiliari, chillout, decoració i material de cuina, entre d'altres. “Tots els esdeveniments són importants”, defensa Renedo. “Per qui ens contracta, sigui per un acte gran o petit, aquell moment és el més important”, insisteix.
Dasler és un camaleó que toca totes les verticals i dimensions: des del sector corporatiu i les productores de cinema fins a les festes privades, com els casaments i aniversaris
Entre celebració i celebració, també hi ha hagut moments de sotrac. El primer va arribar molt aviat. “Les riuades del 62 van deixar una forta inversió del meu avi a zero; tot es va paralitzar i hi havia banquets importants previstos”, lamenta. Aquell cop inicial va obrir l'aixeta a una trajectòria de resistència que es repetiria amb la crisi dels 90, el sotrac immobiliari del 2008 i, recentment, la pandèmia de la covid-19. “Vam estar nou mesos a zero. Si la gent no es pot reunir, el nostre negoci no té sentit”, sentencia.
Amb tot, a Renedo li ha calgut “mantenir l’ànima dels inicis”, un llegat que abans que ell ja havien continuat la seva mare, Josefina Soler, i el seu pare, Carlos Renedo. Però l’adaptació a les noves tendències ha estat clau per continuar al mapa d'un sector que canvia tan de pressa com la manera de celebrar. “Abans, tenir el material era suficient; ara tot ha de ser instagramejable”, explica. Quan va entrar a l’empresa el 2003, va assumir la digitalització i, més endavant, les xarxes socials. “Són un aparador molt gran”, reconeix. "Serveixen per explicar i ensenyar què fem i com ho fem. Encara sorprèn molta gent que el material s’hagi de tornar brut, però és com un hotel: tu no fas el llit abans de marxar”, exemplifica.
Reaprofitar per avançar, fabricar per no dependre
En paral·lel, Dasler reivindica el lloguer com l’opció més verda. “La nostra activitat és intrínsecament sostenible: reaprofitem el producte”, afirma Renedo. Amb un taller propi, l’equip fa restyling de mobiliari per donar una segona vida a peces que han quedat fora de tendència, i fabrica el material per reduir l’empremta de carboni associada al transport internacional. Val a dir, però, que el context geopolític tampoc no ajuda. “Amb les guerres actuals, els vaixells han de fer la volta a l’Àfrica i passen molt de temps navegant i llançant combustible”, explica. Per això, dins de les seves possibilitats, l’empresa treballa per optimitzar processos i minimitzar les dependències externes.
La sostenibilitat també es trasllada a l’operativa interna: sensors de llum, gestió eficient de l’aigua i una cultura de treball que prioritza l’eficiència sense caure en el malbaratament. “Tot ha d’estar pensat perquè el dia a dia funcioni bé", resumeix Renedo. I si hi ha un element que sosté aquesta manera de fer, aquest és l’equip. En un mercat laboral marcat per la rotació, Dasler treu pit de la seva plantilla. Amb 25 treballadors fixos -"i entre deu i quinze indirectes"-, l’empresa presumeix de tenir empleats que fa més de tres dècades que estan a la casa.
Amb un taller propi, l’equip fa 'restyling' de mobiliari per donar una segona vida a peces, i fabrica el material per reduir l’empremta de carboni associada al transport internacional
“Conec el nom de tothom; per mi no són pas números. Perquè la gent s'enganxi, la clau és que puguin captar la nostra essència familiar”, destaca Renedo. Aquesta cura pel detall també és palpable en la part menys visible del negoci: un túnel de rentat de vint metres. Malgrat els avenços en tecnologia, sempre hi ha un ull humà que revisa cada copa abans de guardar-la. Una combinació de maquinària i criteri que, segons Renedo, “cap robot no ha sabut substituir”.
Un logotip amb segell Mariscal
A Dasler, celebrar els ve de sèrie, forma part del seu ADN. Enguany, amb els 65 anys a l’esquena, el calendari s’ha omplert de petites fites que conviuen amb el ritme frenètic de la temporada. “El tren de la vida no para”, apunta Renedo. És per això que van voler enaltir l’efemèride amb un gest especial: un símbol que expliqués d’on venen i cap a on van. La resposta va arribar a través d’una icona barcelonina: el dissenyador i il·lustrador. Javier Mariscal. “Buscàvem un logotip diferent, que ens connectés amb Barcelona”, recorda el director. Després d’explicar-li la història familiar, els inicis amb l’avi i l’evolució del negoci, Mariscal va acceptar el repte.
Un parell de trobades més tard, va presentar una proposta que condensa els 65 anys d’ofici. “Ha sabut plasmar el que realment som”, afirma Renedo amb orgull. Una identitat molt barcelonina que, amb els anys, ha anat obrint horitzons. "Allà on ens criden, nosaltres hi anem", admet Renedo. "Hem estat responsables del muntatge dels circuits de MotoGP d’Europa, vam participar en l’encesa de la Flama Olímpica a Atenes, i fins i tot hem treballat en esdeveniments a sobre d’un portaavions", relata.
A escala estatal, la presència de Dasler és constant: Navarra, Saragossa, València, Màlaga, Jerez, Andorra i sud de França
A escala estatal, la seva presència és constant: Navarra, Saragossa, València, Màlaga, Jerez, Andorra i sud de França. Fa uns anys van estudiar obrir una seu a Madrid o València, però van optar per mantenir el control des de Barcelona. "Si el servei es pot garantir i el pressupost encaixa, hi anem. I si no, ho diem perquè no ens agrada enganyar ningú en cas de no disposar del material o veure que està tot llogat. El que no volem és dir que sí i després no donar un bon servei”, assenyala.
Tendències i noves realitats: s'ha perdut l'art de celebrar?
Per Renedo, les celebracions sempre seran molt més que muntatges. “La comunió de la nena, un aniversari, les noces d’or dels pares, les festes de Nadal… Tot això és molt maco”, enumera. Però també admet que la societat ha canviat. “La gent ja no està tan alegre com fa anys”, reflexiona. "Vivim accelerats, globalitzats i atrapats en agendes que no deixen espai per a l’entusiasme. De vegades, la frase que sents és: ‘Vinc a llogar perquè em toca fer no sé què’. No per il·lusió, sinó per obligació", lamenta.
Renedo: “La gent ja no està tan alegre com fa anys. Vivim accelerats, globalitzats i atrapats en agendes que no deixen espai per a l’entusiasme"
Aquest canvi d’estat d’ànim col·lectiu també es reflecteix en les tendències. I aquí, Dasler ha après a llegir el pols del mercat amb força precisió: “Depèn molt de la tipologia de celebració”, adverteix Renedo. Fins fa molt poc, dominava un minimalisme naturalitzat: fustes robustes, tons neutres, muntatges que buscaven la senzillesa i la connexió amb la muntanya o el mar. “Ja no hi ha tanta fusta rústica en una taula vista; ara tornen les estovalles”, explica. El sector ha fet un gir cap a la textura, la tela i la capa.
Però, com passa sovint en el món de l'estètica, el pèndol ha començat a moure’s en direcció contrària. “Ara també hi ha un retorn al maximalisme: muntatges espectaculars, pomposos, molt més escenogràfics”, apunta. En aquest equilibri entre discreció i exuberància, entre el natural i el teatral, Dasler ha trobat el seu terreny de joc. Ara, i sense voler caure en el conformisme, Renedo aspira a continuar en la mateixa línia i mantenir aquest ofici viu. Perquè, al cap i a la fi, el seu negoci només té sentit si les persones tenen motius, siguin grans o petits, per celebrar.