Isaac Domínguez Falguera és el fundador i director general d’Escena 4.0, una startup que fusiona tecnologia, sostenibilitat i cultura amb una proposta insòlita: un escenari modular, intel·ligent i energèticament autònom. L'empresa emergent ha creat aquest escenari per reduir costos, temps de muntatge i impacte ambiental, ja que a diferència dels muntatges tradicionals, que requereixen dies de feina i equips nombrosos, el seu escenari es pot instal·lar en menys de deu hores amb només sis persones, un camió grua i maquinària electrificada. Està dissenyat per transformar l’experiència artística i escènica. Hi ha incorporat tecnologia com panells solars a l’exterior i pantalles LED a l’interior. És versàtil, escalable i apte per a concerts, conferències, esdeveniments immersius o, fins i tot, partides de videojocs, i s'adapta a l’espai i al relat de cada ocasió.
Però Domínguez no és nou en el món dels esdeveniments. Amb més de quinze anys de trajectòria, ha treballat en festivals com Sónar, Cruïlla o Primavera Sound, a més de liderar projectes propis com Fes+Chapeau o La Traca Produccions, sempre amb una mirada disruptiva i compromesa amb el territori. Una mirada que ha estat sempre posada en les necessitats reals de l’ecosistema cultural, des del context local fins a les dinàmiques internacionals.
Com definiries l’estat actual de la indústria dels esdeveniments a escala global? Quins reptes i oportunitats dominen el sector?
El que veig és una indústria que, en els darrers anys, s’ha anat desconnectant del seu sentit original. Els esdeveniments havien estat espais de trobada i de significat compartit, però sovint han acabat convertits en productes de consum massiu, homogeneïtzats i sotmesos a lògiques de rendiment. Tot i això, crec que aquesta dinàmica comença a fracturar-se: la necessitat de sostenibilitat, de diferenciació cultural i de recuperar el propòsit obre la porta a un nou paradigma més autèntic.
Els principals reptes passen per assumir de veritat l’impacte ambiental i social del sector i per integrar la tecnologia amb sentit, no com a ornament. També hem d’acceptar que el públic ja no vol ser un espectador passiu; busca participar, cocrear i sentir que allò que viu té rellevància per a ell. A més, hi ha una demanda creixent d’esdeveniments amb valors i narrativa pròpia, que vagin més enllà de la simple estètica o tendència del moment.
"La indústria ha de decidir si vol continuar produint records efímers o si aposta per convertir-se en un agent de transformació amb impacte real"
Al mateix temps, això obre moltes oportunitats: des de combinar talent local i visió global per generar experiències arrelades, fins a explorar formats híbrids que uneixin arquitectura efímera, tecnologia i art. També hi ha un espai clar per formar nous perfils capaços de treballar amb criteri cultural, mirada humanista i coneixement tecnològic. En definitiva, la indústria ha de decidir si vol continuar produint records efímers o si aposta per convertir-se en un agent de transformació amb impacte real.
Després de la pandèmia, l’oci en viu no ha tornat exactament igual. Quins canvis heu detectat en el comportament del públic i en les necessitats dels promotors? El format híbrid (presencial + digital) continua sent una aposta real o ha perdut força?
Després de la pandèmia, quan amb el nostre projecte vam arribar a ser el primer festival de carrer no cancel·lat a Europa aquell juliol del 2020, vam adonar-nos que el públic busca emoció, però també consciència. Vol entendre quin impacte té assistir a un esdeveniment: com s’ha produït, amb quin criteri ambiental, com es tracta la gent que hi treballa i quin sentit té tot plegat més enllà de l’entreteniment. Aquesta mirada crítica ja forma part del paisatge, i obliga el sector a revisar-se a fons.
Alhora, els promotors reclamen més eficiència i formats que redueixin riscos: menys estructura fixa, més flexibilitat, més capacitat d’adaptar-se a contextos canviants. Això obre espai a solucions com la nostra, que responen de manera molt directa a aquests reptes amb escenaris modulars, sostenibles, immersius i fàcils de desplegar. I, pel que fa al format híbrid, crec que ha perdut protagonisme com a tendència, però continua tenint utilitat en termes de difusió i accessibilitat. La clau és deixar enrere la simple retransmissió i crear una experiència amb identitat pròpia, que dialogui amb la presencial, però que no n'acabi sent una versió empobrida.
En definitiva, estem en un sector en transició: el públic demana veritat i sentit; els promotors, eficiència i adaptabilitat. I és just en aquest punt d’intersecció on apareix una oportunitat real per innovar dins les indústries creatives.
L’aposta de la tecnologia i la sostenibilitat és habitual en el sector o encara és una excepció?
Encara és una excepció. Molts projectes parlen de sostenibilitat i tecnologia, però ho fan des d’un relat estètic o superficial, més pensat per complir amb tendències o requisits de subvenció que no pas per convicció o transformació real del model.
La majoria d’esdeveniments continuen funcionant amb estructures pesades, consumint recursos de manera intensiva, generant grans volums de residus i depenent de molts actors logístics. I la tecnologia, quan hi és, sovint s’utilitza com a decorat, no com a part estructural de l’experiència ni de la producció.
Molta gent parla que la tecnologia com la realitat virtual (VR) o els avatars digitals han mort. Què n’opines?
Tinc amics que literalment estan plegant. Han apostat per projectes de realitat virtual o avatars digitals amb molt de talent i esforç, però el mercat no ha respost com s’esperava. No perquè la tecnologia no sigui potent, sinó perquè sovint s’ha desenvolupat sense una aplicació real clara, sense una narració significativa al darrere.
No crec que aquestes tecnologies hagin mort, però sí que han patit una correcció de les expectatives inflades. El problema no és la VR o els avatars en si, sinó com, per què i amb qui s’han desplegat. Quan la tecnologia es converteix en un fi i no en un mitjà, es perd el sentit.
Quines tecnologies emergents, com la intel·ligència artificial, realitat augmentada, o materials nous, creus que marcaran el futur dels esdeveniments?
Hi ha un conjunt de tecnologies que, si s’integren bé, poden transformar completament el sector: intel·ligència artificial, materials avançats, realitat augmentada col·lectiva, sistemes de generació energètica distribuïda o estructures automatitzades. Però, més que la llista en si, el que realment marcarà la diferència és la mirada amb què les fem servir. Un model transversal per definició que pot funcionar tant en congressos i presentacions corporatives com en festivals, platós temporals o, fins i tot, en situacions d’emergència i defensa civil, com el nostre.
"Molts projectes parlen de sostenibilitat i tecnologia, però ho fan des d’un relat estètic o superficial, més pensat per complir amb tendències o requisits de subvenció que no pas per convicció"
La IA ens permet optimitzar aforaments, millorar la climatització natural dels espais o personalitzar experiències en temps real. Els nous materials lleugers, modulars i reciclables obren la porta a una manera completament nova de concebre infraestructures efímeres, molt més eficients que el fet de muntar i desmuntar tradicional. I la realitat augmentada pot afegir capes narratives compartides entre presencial i digital, amb un potencial enorme en l’àmbit corporatiu, divulgatiu i audiovisual.
Nosaltres creiem que la veritable revolució no és només tecnològica, sinó conceptual: repensar què és un espai d’esdeveniments i com pot evolucionar per donar resposta a les necessitats del futur.
Com creus que evolucionarà l’ecosistema de l’oci en viu en els pròxims anys?
L’ecosistema de l’oci en viu està canviant ràpidament. Els formats massius continuaran existint, però cada vegada es fa més evident que calen noves maneres de produir i habitar els esdeveniments: propostes més lleugeres, descentralitzades, amb menor impacte logístic i molta més capacitat d’adaptació. El públic ja no busca només espectacle; vol emoció, sentit i compromís. Demana transparència i sostenibilitat, i això obliga tota la cadena de valor a revisar pràctiques i a imaginar models diferents.
En aquest context, l’audiovisual ha deixat de ser un simple reforç escènic per convertir-se en arquitectura d’experiència. És narrativa expandida, immersió i també responsabilitat. I això ja s’està veient en espais com l’ISE, que marquen clarament cap on va la integració entre tecnologia i escenografia en l’àmbit internacional, tant cultural com corporatiu, institucional o educatiu. Aquest canvi de mirada és profund i afecta la manera com es pensa cada projecte, de l’estructura al relat.
El futur passa per estructures autosuficients i intel·ligents, capaces de generar energia, funcionar en mode plug & play i obrir la porta a nous usos escènics i comunicatius. L’evolució natural del sector apunta cap a formats híbrids, una relació més viva amb el territori i noves formes de cocreació entre públic, artistes i tecnologia. Allò que abans quedava al backstage, l’estructura, l’energia o els fluxos, ara es converteix en part central de l’experiència.
Quins riscos o límits veus en aquest futur tan digitalitzat, modular i sostenible que defenseu?
Un dels grans límits que ens trobem és que apostar per maquinari innovador implica jugar en una lliga molt diferent de la del programari. Quan decideixes transformar la infraestructura has de prototipar, fabricar, validar, transportar i complir normatives. És un procés més lent, més exigent i amb barreres d’entrada més altes. Per això molts inversors prefereixen models digitals, escalables i de retorn ràpid. Però la sostenibilitat real no vindrà d’una app: vindrà de canviar allò físic, logístic i estructural. I això demana visió a llarg termini i una mica de valentia.
"La sostenibilitat real no vindrà d’una app"
Si penso en un gran esdeveniment el 2030, m’imagino una experiència molt més distribuïda i viva. Ja no veurem un sol punt de concentració massiva, sinó una xarxa d’activacions repartides per diferents barris, cadascuna amb la seva identitat. El comerç local no només hi participarà: n’obtindrà retorn econòmic i formarà part del projecte. Seran formats més petits, però més especialitzats, més propers i més significatius. El públic es mourà per espais amb ànima, no per perseguir pantalles gegants.
I també m’imagino un Fòrum radicalment diferent: un espai més verd, amb ombra, biodiversitat i una infraestructura efímera intel·ligent que genera la seva pròpia energia. Estructures plug & play capaces d’acollir tant un concert com una conferència immersiva. Per a les marques, això serà una oportunitat per connectar des del compromís real; per als artistes, escenaris flexibles i sostenibles; i per al públic, experiències profundes i transformadores, on fins i tot l’espai comunica valors.