"Renuncio", "no puc més" o "estic fart de tot". Aquestes proclames, que segurament podrien ser pronunciades per alguns membres de les noves generacions que entren al mercat de treball, són cada cop més habituals al Japó. La sorpresa d'enguany? El xoc que provoca amb la cultura laboral rigorosa del país nipó. De fet, gairebé la meitat dels japonesos treballa més de 60 hores la setmana i, d'aquí, que fins i tot existeixi un terme per referir-se a la mort per excés de feina: karoshi. En un país que valora la "lleialtat i la paciència", presentar una carta de renúncia pot suposar un repte emocional i psicològic difícil de gestionar. Hi ha, però, diversos visionaris que han creat la recepta perfecta: 136 euros si treballes a jornada completa i 74 euros si ho fas de forma parcial. L'objectiu final: renunciem per tu.
Alguns treballadors del Japó han arribat a veure com els seus caps destruïen les seves cartes de renúncia
Un dels casos que s'han mediatitzat recentment és el de Yuki Watanabe, un jove japonès de 24 anys, que ha relatat la seva experiència a la CNN i a les xarxes socials. Després de treballar durant llargues hores i emmalaltir físicament, va decidir que havia de deixar la seva feina. No obstant això, temia que el seu cap rebutgés la seva renúncia, obligant-lo a continuar al càrrec. Aquest tipus de situacions no són rares al Japó, on alguns treballadors han arribat a veure com els seus caps destruïen les seves cartes de renúncia. En alguns casos, els empleats s'han agenollat a terra, fent reverències, sense que se'ls permeti deixar el seu lloc.
Per entendre la cultura laboral japonesa cal tenir present que és molt diferent de la catalana. Per exemple, l'antiguitat mitjana en un lloc de treball al país asiàtic segueix sent considerablement alta, amb un terme mitjà de 12,3 anys el 2021 i 21,2 anys en sectors com el de l'electricitat. A Catalunya, en canvi, és d'aproximadament 4 anys de mitjana, tal com apunta Maite Moreno, directora del programa del màster de recursos humans de l'EAE Business School i també directora de Happy Monday, a VIA Empresa. D'aquí que els departaments de recursos humans catalans s'hagin "posat les piles" per atraure i retenir els treballadors i, el més important: fomentar el sentiment de pertinença per evitar el joc de les contraofertes. El motiu? Més del 40% dels treballadors actuals de Catalunya s'està plantejant un canvi de feina a curt termini després de "reflexionar-hi" durant l'estiu, segons els últims estudis del sector.
Momuri: l'ingredient "perfecte"
Si tornem momentàniament al Japó, en aquests moments existeixen més de 100 empreses especialitzades en la renúncia de treballadors. Actualment, una de les companyies més conegudes que porten a terme les renúncies al país nipó és Momuri, una filial de l'empresa Albatross Co, amb tarifes que giren al voltant dels 136 euros per persona (si és jornada completa) i que es poden incrementar molt més, segons la categoria professional del treballador i la "duresa de la resposta". Per exemple, hi ha altres empreses que es diuen Yametara Iinen ("Està bé renunciar"), Yamerun desu ("Renunciem") i Saraba ("Adéu"), que lideren el sector.
Al Japó hi ha més de 100 empreses especialitzades en la renúncia de treballadors
Shiori Kawamata, directiu de Momuri, explica que l'últim any va ser "frenètic" perquè van rebre més d'11.000 consultes. Fins i tot, ofereixen un descompte del 50% si el treballador vol utilitzar el servei més d'una vegada. Ara bé, quin és el prototip d'usuari que utilitza el servei? Des de Momuri expliquen que pot variar, des dels més joves fins a professionals de més de 40 anys. A més, l'agència també ha identificat un patró estacional amb les seves sol·licituds, amb un augment significatiu durant el maig, que coincideix amb la tornada a la feina després de les vacances de l'Ōgon Shūkan (Setmana Daurada) i l'anomenada "malaltia de maig" o gogatsubyō, un tipus de depressió postvacacional.
Una Momuri a la catalana?
Hi ha oportunitats de negoci per empreses que renunciïn per un treballador a Catalunya? Aquesta és una de les grans preguntes, però, per a molts experts laborals, ho descarten immediatament. En primer lloc, perquè "les noves generacions tornen a marcar molt la diferència de l'àmbit laboral i professional", precisa Moreno. I també perquè la cultura del presentisme, sovint sota el concepte col·loquial d'"escalfar cadira", s'està transformant.
Moreno (EAE Business School): "No hi ha pitjor esclavitud que un contracte indefinit i un salari fix"
A més, al nostre país cada vegada som més conscients del que significa el concepte delburn-out. "Quan renuncies a una feina és perquè ja no pots més. Anteriorment, el cansament físic era la primera manifestació, mentre que actualment l'esgotament mental és més habitual", continua l'experta en recursos humans. Encara més, alguns professionals catalans poden tenir depressions, símptomes d'ansietat o malestar fruit del mal ambient de treball, relacions tòxiques o la manca de lideratge. És a dir, de com està estructurada la feina i no de la quantitat de tasques.
Existeix el moment adequat per renunciar? Actualment, a parer de l'experta, gran part de la població que no està a gust a la feina no s'atreveix a renunciar. "Si et prepares bé pots fer el canvi, necessites tenir estalvis suficients i ser conscient del concepte del betweeen jobs (període entre feines) i de l'atur que et pot quedar", continua. I llança un avís: "no hi ha pitjor esclavitud que un contracte indefinit i un salari fix".