Graduat per ESADE, pare de dos fills preadolescents i enamorat de la vescomtal vila de Cardona on van néixer els pares i els quatre avis, Eduard Torres és des des de novembre de 2019 el segon president de la història del Consorci Turisme de Barcelona, des que va ser creat, l’any 1993. Una institució de referència mundial que va néixer com a conseqüència d’un dels grans pactes que de tant en tant sol fabricar la societat civil catalana.
Els inicis professionals de Torres van ser a Fira de Barcelona, un altre exemple de pacte institucional d'èxit, i a l'auditora KPMG on s’hi va estar fins a adonar-se que els déus no l’havien cridat per aquell camí. Va ser llavors quan va començar a treballar amb el pare, que tenia una promotora immobiliària, abans de crear la seva pròpia empresa, Med Building, bàsicament dedicada a la rehabilitació integral d'edificis antics. Era l'any 1997.
Un d'aquells edificis, ubicat al passeig de Colom 12 i 13, és on Med Building va acabar construint un “charme hotel”, el Duquesa de Cardona, que s'ha acabat convertint en l'autèntic símbol i carta de presentació de l'empresa i, encara més, de l’empresari.
"El Duquesa de Cardona representa alhora la vocació emprenedora, l’esperit transformador i la passió per la història d’Eduard Torres"
Efectivament, el Duquesa de Cardona representa alhora la vocació emprenedora, l’esperit transformador i la passió per la història d’Eduard Torres, que està molt especialment interessat en conèixer el passat de l’antiga capital de frontera des del castell de la qual els ducs van governar fins a 30 viles catalanes abans que l’any 1714 les tropes borbòniques la derrotessin, just una setmana després de la caiguda de Barcelona.
La porta gran de Catalunya
Tal vegada aquesta relació històrica entre Barcelona i Cardona tingui alguna cosa a veure amb un dels propòsits del president del Consorci, que vol fer de Barcelona la porta d’entrada d’un turisme capaç d’endinsar-se al rerepaís, descentralitzant serveis i recursos en una dinàmica virtuosa que hauria de beneficiar tothom. Un plantejament amb què l'actual president de la Cambra, Joan Canadell, va coincidir plenament des de la seva primera entrevista de treball. Ideologies a banda, el cas curiós és que tots dos han accedit als seus càrrecs després de llargs mandats dels seus antecessors respectius, Miquel Valls a la Cambra i Joan Gaspart al Consorci.
Quan es van conèixer, Eduard Torres ja era vicepresident i mà dreta de l’actual president del Gremi d’Hotels, Jordi Mestre, i d'aquella trobada va sorgir un nou pacte, beneit per l’Ajuntament, que en certa manera recorda el pacte fundacional del Consorci, signat l’any 1993 entre Antoni Negre i Joan Gaspart, sota la mirada conciliadora d’en Pasqual Maragall.
Havien passat dos anys farcits de sorolloses sessions plenàries del “parlament dels empresaris”, iniciades des del mateix moment que Negre, el gran renovador de Cambra i Fira de Barcelona, n’havia accedit a la presidència, gràcies a una abstenció i un sol vot positiu de diferència enfront d’un molt contrariat Joan Gaspart.
El Consorci està participat en un 45% per l'Ajuntament de Barcelona, un altre 45% per la Cambra de Comerç i el 10% restant per la Fundació Barcelona Promoció, que també presideix la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. La presidència del Consell General del Consorci correspon a l'alcalde, però la presidència executiva, que sempre ha estat delegada, a la Cambra.
"Un altre outsider apassionat com Joan Canadell ha connectat amb el projecte d’en Torres i ha reformulat aquell pacte fundacional entre la Cambra i el potent Gremi d’Hotels de Barcelona"
A les eleccions de 1991, Gaspart era el dofí inconfés de l’expresident Josep Maria Figueras, tenia el suport dels principals lobbies de la ciutat i coneixia perfectament la Cambra. Negre, en canvi, era un outsider del poder polític i institucional de Catalunya però es llevava cada dia a les sis del matí, sabia molt bé què volia i era cabut com ell sol.
Gràcies a aquell gran acord, Gaspart es va passar 26 anys presidint una institució d’èxit mundialment admirada i imitada, en la qual també destaca la bona tasca dels seus directors generals successius: Raimon Martínez Fraile, Pere Duran, Jordi William Carnes, Joan Torrella i l’actual Marian Muro. Passats els anys, ha estat Canadell, un altre outsider apassionat per la història qui, tot connectant amb el projecte d’en Torres, ha reformulat aquell pacte fundacional entre la Cambra i el potent Gremi d’Hotels de Barcelona.
Els Ducs de Cardona
El Duquesa de Cardona és el resultat d’una rehabilitació modèlica, sobre un edifici del segle XVIII on anteriorment hi havia hagut el palauet barceloní dels nobles, molt abans que l’enderrocament de la muralla de mar, l'any 1888, convertís la seva façana posterior en porta principal. Els Cardona, els Montcada o els Queralt eren alguns dels llinatges que feien estada en aquell indret, on Eduard Torres va voler retre homenatge a la seva pàtria xica.
De fet, l’autèntica duquesa, 21a propietària històrica del títol, viu a Andalusia, té 42 anys, es diu Casilda-Ghisla Guerrero -Burgos y Fernández de Córdoba, és Dama de Justícia de l’Ordre Constantiniana de sant Jordi i de tant en tant visita el Cor de la catedral de Barcelona on el seu llinatge hi té l’escut d’armes pintat en un setial del Cadirat del Toisó d’Or. I quan Eduard Torres li va demanar permís per batejar l'hotel amb el seu nom, s'hi va mostrar encantada. Els Cardona, emparentats amb la noblesa castellana i desvinculats des de fa segles de Catalunya, tenen lligams de sang amb altres Grans d'Espanya com els Medinaceli, que també tenen una plaça dedicada molt a prop de l’hotel.
La força de la terra
Però el Duquesa, inaugurat l’any 2003, no és l'únic hotel de la divisió. En vista de l’èxit, l'empresa en va construir un altre, l'any 2006, a l’antic Col·legi de les Monges Vedrunes de Cardona, on havien estudiat els avantpassats d’en Torres. En aquella ocasió, el nom triat va ser Bremon, en honor al vescomte de Cardona que al segle XI va fer construir una de les joies romàniques més admirades del país, la Col·legiata aquisgranesa de Sant Vicenç, on ara hi ha el segon hotel boutique de la cadena. El tercer és el Duquesa Suites, també construït a Barcelona sobre un edifici senyorial del segle XVIII, a la cantonada del Passeig de Colom amb la plaça del controvertit Antonio López.
Torres també conserva i rehabilita constantment una casa que havia estat del seu avi forner, on ara hi viuen els pares, i explica que fins a l'any 1990, quan es va produir el tancament de les mines de sal, origen de la riquesa cardonenca des de temps dels romans, els habitants de la vila es dividien en dos grups: els miners i la gent que abastia i donava servei als miners d’Exposivos Riotinto. I “quan les mines es van tancar, el poble va entrar en depressió”.
Torres: “Barcelona, sense el seu rerepaís no seria tan potent, però a la capital li manca generositat i al territori li manca confiar més en Barcelona”
Torres, membre actiu de la Fundació Cardona Històrica, s’exclama que només fent els 85 quilòmetres que separen Barcelona de la ciutat dels seus avantpassats, es pugui passar tan de pressa d’una societat d’oportunitats a una altra que no en té tantes. L’empresari és home de fets més que no pas de discursos, li agraden les persones i vol saber perquè fan les coses. Per això lamenta que la societat catalana tingui més capacitat de reivindicació que no pas d'organització i es posa davant del mirall per reconèixer-se ell mateix i reconèixer el món que l'envolta, primer pas per mirar de canviar-lo.
“Barcelona, sense el seu rerepaís no seria tan potent, però a la capital li manca generositat i al territori li manca confiar més en Barcelona”, diu. Una teoria que veu confirmada en un llibre d’assaig d’en Xavier Bru de Sala, Barcelonismes, que actualment està llegint. “Cal transformar els discursos en accions”, reclama, “i fer del turisme una eina transversal de progrés, amb la col·laboració permanent dels sectors públic i privat, com hem fet sempre des del Consorci”.
Una sola veu
Torres, gran observador de la política, s’anima extraordinàriament quan parla de “generar una visió compartida“ i de “parlar amb una sola veu en defensa dels nostres projectes”. “El turisme és salut, alimentació, esport i cultura”, remarca, “i no ens convé que cadascú vagi per la seva banda”.
Tal vegada això l'empeny també a col·laborar amb el seu tiet, el doctor Valentí Fuster en la Fundació SHE (Science, Health and Education) creada i dirigida per l’eminent cardiòleg, també vinculat per via familiar a la vila de Cardona. Per a Eduard Torres, com per en Valentí Fuster, la salut és cultura i el seu objectiu és millorar la salut integral de la població, i especialment de la joventut.
De la mateixa manera que ho és la conservació i transformació de Cardona i de totes les Cardones del país, que juntament amb Barcelona formen la gran ciutat en xarxa del segle XXI, on el turisme ha de ser menys intrusiu i més respectuós amb el veïnatge.
Si més no, aquest és el seu somni.