Joan Canadell, el vencedor que vol reescriure la història

Perfil i trajectòria de l'empresari activista que va guanyar l'establishment català

Joan Canadell és el president de la Cambra de Comerç de Barcelona. | Àngel Bravo Joan Canadell és el president de la Cambra de Comerç de Barcelona. | Àngel Bravo

Diuen que Joan Canadell, actual president de la Cambra Oficial de Comerç Indústria i Navegació de Barcelona i del Consell de Cambres de Catalunya, és, bàsicament, un activista. Un parell d’hores de conversa i una simple consulta a Wikipedia, confirmen la tesi: Canadell és un activista. Però, això sí, és un activista documentat. És a dir, ben informat.

"Un parell d’hores de conversa i una simple consulta a Wikipedia, confirmen la tesi: Canadell és un activista documentat"

Nascut a Barcelona l’any 1967, té tres fills i va iniciar la seva carrera professional com a enginyer industrial i màster en màrqueting en diferents empreses de gran volum de facturació. El seu salt d’alt executiu a empresari va ser degut a una petita discrepància de criteris. Ell ja tenia un cert perfil d’activista polític, determinada tasca política, els seus caps, residents a Madrid, van considerar que aquell activisme era incompatible amb la imatge pública de la firma, i Canadell, tot d’una, va decidir arriscar-se i convertir-se en empresari, després d’una breu etapa com a consultor. Era l’any 2012.

Més info: Petrolis Independents, la catalana que ja no és espanyola

Passat el temps, va fundar Petrolis Independents -una empresa que proclama clar i català el seu objectiu d'ajudar a la independència de Catalunya-, va crear Giracat, dedicada a l’organització de rutes turístiques en monocicle elèctric, i també va crear BCN Clúster Graphics, que treballa productes i serveis de packaging i enquadernació pel mercat francès, on va advertir que hi havia una bona finestra d’oportunitat.

En el camp de la política, Canadell va iniciar-se com a militant d’Esquerra Republicana, fins que en Joan Carretero se’n va escindir i va fundar Reagrupament com a reacció contra els pactes de govern tripartit d’ERC amb PSC i ICV dels anys 2003-2006 i 2006-2010. El seu objectiu, llavors i ara, era contribuir a l'actualització d’un catalanisme polític que ja anava mutant en independentisme, en un món global i en plena era de transformació tecnològica.

Per assolir-lo (ja hem dit abans que és un activista documentat), va considerar que amb els partits i les entitats convencionals no n’hi havia prou i va pensar en canvi que calia disposar d’una eina de coneixement independent de les administracions públiques i de les organitzacions socials tradicionals, i l’any 2008 va fundar el Centre Català de Negocis (CCN), juntament amb altres empresaris, directius i professionals autònoms.

Amb el suport d’aquestes dues plataformes, l’ANC i el CCN, Canadell i els seus companys van construir la candidatura Eines de País i van guanyar contra tot pronòstic les eleccions a la Cambra de Comerç del mes de maig del 2019. Els seus adversaris eren homes molt forts de l'establishment català: el banquer Carles Tusquets, expresident del Cercle d’Economia; Enric Crous, exdirector general de Fira i de la cervesera Damm i Ramon Masià, advocat expert en temes camerals. José María Torres, president de la teleco Numintec, va acabar fusionant la seva proposta a la d’en Crous.

Més info: Una entrevista pendent amb Miquel Valls

Oficiosament, Carles Tusquets i Trias de Bes era el candidat in pectore del president sortint, Miquel Valls. A la sala de màquines de la candidatura hi treballava gent amb molta experiència. L’excel·lent relació d’en Tusquets amb el gran empresariat del país no és pas cap secret. Crous, per la seva banda, havia estat vicepresident de la Cambra en temps d’Antoni Negre, l’autèntic renovador de la institució a finals del segle XX, i comptava amb el suport explícit de la patronal Pimec. Masià, nebot polític d’en Negre, coneix a fons tots els ressorts i misteris de la Cambra, des que en Negre va ser-ne elegit president la primavera de 1991. De fet, Masià i el cervell ocult d’en Tusquets havien col·laborat agafats del bracet durant molts anys, havien estat artífexs mancomunats de les victòries electorals precedents d'en Valls i van mantenir la seva aliança professional… Fins que la sintonia es va acabar, com s’acaben tantes coses.            

Amb aquest panorama, la victòria d’un equip d’entusiastes, més coneguts com a activistes que no pas com empresaris, no semblava pas gaire fàcil. Les dues eleccions anteriors a la Cambra les havia guanyat Valls sense gaire oposició. Valls va ser un home educat, tranquil, dialogant i ben relacionat amb lobbies i partits, però poc o gens partidari de canviar l'statu quo empresarial del país. Abans, Antoni Negre, un burgès il·lustrat, solidari i amant de Mozart, que havia estat independent de tot i de tothom -cosa gens fàcil en temps d’en Jordi Pujol i en Pasqual Maragall- havia aconseguit treure la Cambra de l’aurea mediocritas on havia estat transitant anteriorment, en temps dels grans lobbies barcelonins.

"Els activistes havien triat bé les seves armes i amb el suport de l'ANC i el CCN van organitzar una campanya silenciosa a les xarxes socials que va mobilitzar el vot suficient per guanyar per majoria absoluta"

Però ara els activistes havien triat bé les seves armes i amb el suport de l’ANC i el CCN van organitzar una campanya silenciosa a través de les xarxes socials -bàsicament whatsapp i twitter- que va tenir la virtut de mobilitzar el vot suficient per guanyar les eleccions per majoria absoluta d’escons. Dels escons sotmesos a elecció del cens, naturalment. Perquè dels 60 escons de la institució només n’hi ha 40 sotmesos a votació. Dels altres 20, n’hi ha 6 proposats per la patronal i 14 reservats a les empreses que volen fer una major aportació econòmica, fixada en un mínim de 75.000 euros a l’any.

És a dir, a les grans empreses que s’ho poden permetre. L’antic sistema, en el que es votaven tots els escons, corresponents a 60 epígrafs, va ser subtituït per l’actual arran de la supressió de l’anomenada quota cameral obligatòria, l’any 2011. Semblava doncs que, en principi, Canadell i Eines de País tindrien poques possibilitats de guanyar.

La sorpresa va ser enorme.

Estudis i xarxes socials 

No sabem en quants grups de Whatsapp participa en Canadell, però el seu compte de Twitter sí que està a la vista de tothom: 73.080 seguidors i més de 92.000 piulades des de febrer de 2011. Sembla evident que a dia d’avui les campanyes electorals, que solen ser permanents- es juguen en bona part a les xarxes socials, tot i que ell diu que bona part del seu èxit és degut al fet que la majoria de l’empresariat actual sosté posicions independentistes.

De moment, ell i el seu Comitè Executiu continuen posant confiança en el mateix equip de treball d’etapes anteriors; han posat en marxa un sistema digital de consultes; han revisat el cens (vella aspiració democràtica cameral); han redactat el pla estratègic Catalunya 2030/2040, i han potenciat el seu servei d’estudis, tradicionalment ben prestigiat entre tots els actors econòmics i socials del país.

Un gabinet d’estudis rigorós, que darrerament ha quantificat en 45.333 milions d’euros el dèficit acumulat d’inversions de l’estat en matèria d’infraestructures en territori català i ha donat dades suficients al seu president per recordar que el dèficit fiscal de Catalunya està xifrat en 16.800 milions d'euros anuals, que el país produeix el 20% del PIB de l’estat espanyol, que és la segona regió turística europea i la cinquena en nombre de creació de startups, que Barcelona és la primera ciutat europea en nombre de congressos i que a Catalunya hi ha un 45% de les empreses multinacionals instal·lades a Espanya. En total, unes 6.800.

"Canadell sosté que una Catalunya independent seria capaç d'assolir en un termini d’entre 10 i 20 anys un PIB per càpita de 50.000 euros anuals i un salari mínim de 1.500 euros mensuals"

Amb aquestes i altres dades macroeconòmiques, Canadell sosté que una Catalunya independent seria capaç d'assolir en un termini d’entre 10 i 20 anys un PIB per càpita de 50.000 euros anuals i un salari mínim de 1.500 euros mensuals, equivalents a les xifres que actualment registra la república d’Àustria, un territori sense litoral, amb quasi 9 milions d’habitants, de religió majoritàriament catòlica i amb un nombre de musulmans quasi equivalent al dels luterans.

A banda de president de la Cambra, Canadell és un amant de l'esquí i la muntanya, juga a voleibol a l’Ametlla del Vallès, li agrada caçar bolets i és molt aficionat a la història.

“La història -recorda- l’escriuen els vencedors”. Just el que ell vol ser: un vencedor. Un home que vol reescriure la història. De moment, ha començat per la història de la Cambra. 

Més informació
Els 15 manaments de la Cambra per a la independència econòmica
Avui et destaquem
El més llegit