Aquesta setmana s’ha presentat la Memòria Econòmica de Catalunya 2024, elaborada pel Consell de Cambres de Comerç de Catalunya, sota la direcció de Carme Poveda, i amb la col·laboració del Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya. El capítol III és el de l’Informe Anual de l’Empresa Catalana fet conjuntament amb Enric Genesca Palau, aplicant la metodologia desenvolupada pel professor Enric Genesca Garrigosa (UAB).
Un teixit empresarial que resisteix i creix
Aquesta anàlisi es basa en una mostra d’empreses que representen el 29,9% de tot el valor afegit brut generat pel teixit empresarial català. Aquesta mostra inclou tant les dades d’empreses catalanes de la Central de Balanços del Banc d’Espanya, com les dels registres mercantils.
Durant els anys 2023 i 2024, les empreses catalanes han mostrat una evolució clarament positiva, superant els nivells previs a la pandèmia. La recuperació s’ha vist impulsada, principalment, pel bon comportament de l’exportació, que ha estat clau en la consolidació del creixement.
Punts forts i punts a millorar: L’evolució de l’activitat empresarial ha estat molt positiva. Les vendes han experimentat un creixement del 4,8% i del 4,5% el 2023 i 2024, respectivament. El valor afegit brut va créixer un 12,4% el 2023 i un 4,5% el 2024, reflectint una millora en la generació de riquesa.
Pel que fa a l’ocupació, destaca l’augment de la contractació fixa. El 2023, els treballadors fixos van augmentar prop d’un 10%, representant el 93% de totes les persones ocupades. En canvi, els contractes temporals es van reduir un 27%. Aquesta transformació ha contribuït a una ocupació més estable.
El 2023, els treballadors fixos van augmentar prop d'un 10%, mentre que els contractes temporals es van reduir un 27%
Un aspecte menys positiu és la reducció de la inversió en immobilitzat per treballador registrada tant el 2023 com el 2024. Aquest comportament pot respondre a diversos factors, com ara l’augment dels costos financers, la incertesa derivada del context geopolític i, paradoxalment, el creixement de l’ocupació, que dilueix la inversió per persona. Aquesta tendència no és menor, ja que, tal com adverteix Joan Ramon Rovira, responsable del Servei d’Estudis de Cambra de Comerç de Barcelona, una baixa inversió en capital per ocupat limita la productivitat. Es tracta d’una debilitat estructural de l’economia espanyola —i també catalana—, vinculada a un model productiu massa orientat a activitats de baix valor afegit, que ha tendit a estabilitzar-se, però sense registrar millores significatives en les dues darreres dècades.
En canvi, la inversió en intangibles, com la recerca i desenvolupament i la formació, ha augmentat de manera significativa. És una aposta encertada, ja que són els intangibles els que marcaran la competitivitat futura.
Costos, productivitat i rendibilitat: La Figura 1 mostra l’evolució del cost laboral i la productivitat a les empreses catalanes des de l’any 2012. S’hi observa com, després d’uns anys de contenció salarial, els costos laborals comencen a créixer el 2023 i 2024. Aquest increment respon, en bona part, a la necessitat de recuperar el poder adquisitiu perdut durant els anys anteriors. Tanmateix, aquest augment dels salaris no ha anat acompanyat d’una millora proporcional de la productivitat. A 2024, les despeses de personal sobre valor afegit han pujat i significa que el cost salarial pesa més sobre la riquesa que generen les empreses. Això és conseqüència del fet que els salaris han crescut, mentre que la productivitat ha baixat. En altres paraules, les empreses destinen una part més gran del que produeixen a pagar salaris, cosa que pot afectar la seva competitivitat si aquesta tendència es manté.
Les empreses destinen una part més gran del que produeixen a pagar salaris, cosa que pot afectar la seva competitivitat si aquesta tendència es manté
Nota: Índex 2012 = 100 i unitats monetàries constants
En contrapartida, la gestió dels recursos ha millorat. El nivell de rotació dels actius ha augmentat el 2023, cosa que reflecteix una millor eficiència. També s’ha reforçat notablement el patrimoni net, que ja representa més del 53% de tot el finançament de les empreses. Per tant, tenim unes empreses més sòlides i menys dependents del deute, aspecte especialment rellevant en un context de tipus d’interès elevats. En conseqüència, els balanços de les empreses són més sòlids.
Treure rèdit del palanquejament
La figura 2 mostra l’evolució de la rendibilitat sobre el patrimoni net i del palanquejament, entès com l’impacte que té l’ús del deute en la rendibilitat empresarial. Les dades indiquen que el palanquejament ha estat positiu, és a dir, el deute ha contribuït a augmentar la rendibilitat, ja que la rendibilitat econòmica ha estat superior al cost del deute. No obstant això, el 2024 aquest efecte positiu s’ha reduït lleugerament. Aquesta disminució no és conseqüència d’un menor ús del deute, sinó de l’increment dels costos financers derivat de l’alça dels tipus d’interès. Tot i aquesta moderació, l’ús del deute continua sent rendible, encara que amb un impacte positiu més limitat que en anys anteriors.
La rendibilitat ha continuat creixent el 2023 i el 2024 i s’ha situat per sobre del 8% en relació amb els fons propis, el nivell més alt de la darrera dècada. Aquesta millora ha estat possible gràcies a una combinació de factors: l’augment de les vendes i els marges, una gestió més eficient dels actius i una política financera prudent.
L’empresa catalana ha exhibit un patró de creixement equilibrat que reflecteix una bona gestió empresarial: créixer amb prudència, reduint el pes de l’endeutament i millorant la rendibilitat. Per això, el 2024, els resultats s’han disparat, amb un creixement del 117%.
L’empresa catalana ha exhibit un patró de creixement equilibrat que reflecteix una bona gestió empresarial: créixer amb prudència, reduint el pes de l’endeutament i millorant la rendibilitat
En resum, les empreses catalanes han mostrat una evolució molt positiva durant el bienni 2023-2024, superant amb escreix els nivells prepandèmics i consolidant una trajectòria de creixement sostingut. Han sabut reforçar la seva solidesa financera, millorar la rendibilitat i augmentar l’ocupació, especialment l’ocupació fixa. També és destacable la millora de la inversió en actius intangibles —com la innovació, la digitalització i la formació—, que són la clau de la competitivitat futura.
Però persisteix un repte estructural: la inversió en capital físic per treballador ha retrocedit, cosa que pot limitar els guanys de productivitat si no es corregeix. Aquest és un dels principals desafiaments per als anys vinents. Cal avançar cap a un model més intensiu en coneixement, tecnologia i valor afegit, capaç de generar més PIB per càpita i millorar la qualitat del creixement. En definitiva, mantenir la solidesa financera, accelerar la inversió en actius productius —tant tangibles com intangibles— i impulsar la productivitat seran les claus per reforçar la competitivitat i el benestar del teixit empresarial i de l’economia catalana.