L'any 2012, Europa estava endeutada per tot arreu. La crisi immobiliària va colpejar amb força l'economia i va disparar la taxa de morositat als bancs al perillós entorn del 14%. Per situar-nos, al tancament del primer trimestre d'aquest 2025, aquest mateix indicador se situava al 2,5% en el cas d'entitats com CaixaBank. Aquell escenari va deixar lliçons apreses que avui s'han transformat en projectes empresarials. A Catalunya, la més recent és Fencia, una proptech que es dedica a comercialitzar productes crediticis i immobiliaris, i que amb només un mes de vida ja ha posat a la venda uns 3.000 actius.
La plataforma funciona des de principis de finals de l'abril, però la idea de tot plegat va néixer ara fa 12 anys. "Els bancs europeus i espanyols es van veure obligats a desprendre's de la part de balanç tòxic i van vendre grans carteres de forma inorgànica", recorda David Roig a VIA Empresa. Ell és el cofundador de la companyia, juntament amb Alexis Flores. En aquell moment, els dos socis treballaven al sector i van detectar una necessitat, especialment amb l'arribada de grans fons d'inversió com Blackstone o Cerberus. Firmes que es dediquen a tancar acords amistosos de pagament i desinvertir portfolis per fer negoci.
Precisament, Roig treballava a Blackstone, fet que li va permetre palpar la realitat amb exactitud: "Ens vam adonar que en els casos on no hi havia un acord amistós, no hi havia una altra persona darrere amb qui negociar o directament no hi havia una desinversió compensada, no es produïa cap altre escenari per desinvertir més enllà del judicial". I a l'estat espanyol, la justícia funciona amb una lentitud que es carrega l'atractiu pels "altíssims costos" que suposa per a les companyies d'inversió.
Avui, aquell alt ritme de vendes inorgàniques s'ha frenat perquè la morositat s'ha controlat i ja es troba en mínims històrics. Ara bé, això no ha eliminat la necessitat que tenen els bancs de donar sortida al deute embussat. I és aquí on intervé Fencia. A través d'un procés completament digital, permet la compravenda de préstecs impagats, acords de postura en subhasta BOE, cessió de la rematada i compravenda d'immobles. És a dir, la plataforma recull tot allò que bancs i empreses no volen tenir. La idea és aprofitar el component tecnològic per operar ràpidament i eficientment, de forma que es redueixin dràsticament els costos de gestió, tant interns com externs. Tot plegat, a més, en format subhasta.
Una aposta per la transparència digital
La premissa és posar llum en un mercat "opac i poc transparent", d'un accés tradicionalment complicat. "Per comprar una posició havies de tenir contacte amb la persona del banc de l'operació o del fons", denuncia l'empresari. L'alternativa eren els mercats secundaris, però aquests portaven un hàndicap associat: la manca de visibilitat que requerien les oportunitats i necessitaven els inversors. Amb Fencia, Roig i Flores pretenen acabar amb aquesta dinàmica i democratitzar el mercat. La plataforma és oberta a qualsevol inversor, independentment de la seva mida.
Precisament pel seu format íntegrament digital, el cofundador assenyala que el gran esforç es va fer amb el disseny i interfície de la plataforma, que es van allargar any i mig. Una de les "claus" era disposar d'una Intranet especialitzada al venedor del producte amb què pugui seguir en tot moment què està passant a la plataforma. "El que proposem és que entrin el producte. Nosaltres el treballem i el publiquem, però ells poden seguir en viu quines ofertes reben i aprovar-les o refusar-les a través de la mateixa eina", apunta Roig.
Actualment, tenen un catàleg d'uns 3.000 productes i treballen amb sis grans fons d'inversió. El volum de feina és tan gran que han hagut d'aturar l'entrada de nous contractes. El motiu? Fencia vol consolidar-se com una plataforma "100% digital i robusta". Per aquesta raó, ho revisen tot: des de l'alta de registre de cada usuari fins a la informació detallada de cada actiu. Penjar un producte a Fencia no és quelcom ràpid, depèn de validacions humanes. "Tenim un equip d'anàlisi de tres persones que s'encarreguen d'estudiar a fons el producte: calculem els temps de desinversió, riscos, escenaris... i aleshores li proposem al fons un preu mínim", explica Roig. Si arriben a un acord, signen un contracte i comencen a comercialitzar-lo.
Amb tot, Fencia guanya diners amb les transaccions. Tot i això, ho fan d'una manera molt particular. En visitar el seu lloc web, aclareixen que cada producte porta associada (o no) una comissió, en funció de cada operació. En cas afirmatiu, s'haurà de satisfer en el moment de la compra. "A totes les oportunitats que tenim penjades al portal, hi ha un apartat a sobre on establim els preus de mercat, el preu mínim, el dipòsit i la comissió", apunta Roig.
De moment, Fencia prefereix no posar-se cap previsió de facturació per aquest primer any de vida: "volem créixer de forma sostenible"
Gràcies als contactes que Roig i Flores tenien al sector, no va ser gaire complicat per ells presentar la proposta arreu. La iniciativa va agradar immediatament. De fet, ja han contractat dos comercials amb la intenció de potenciar aquesta àrea. Ara bé, de moment prefereixen no posar-se cap previsió de facturació per aquest primer any de vida. "Volem créixer de forma sostenible", recalca Roig, que recorda que van començar sense cap ronda de finançament i sense captar fons. Tot amb capital propi. Un inici ambiciós per un projecte que apunta més enllà dels guanys; busca transformar un mercat sencer.