La Riba (Tarragona), 1758. La família Camps, amb Francesc Camps al capdavant, s'inicia en la fabricació de paper amb la construcció d'un molí paperer i la Corona espanyola com a principal client. Era només un dels molts molins que van aparèixer en aquella època al voltant de la vall del riu Brugent i que va esdevenir un autèntic hub paperer a Catalunya. Així comença la història de Gomà-Camps, que ha perdurat durant tres segles i que més de 260 anys després es manté en peu a la Riba amb una facturació superior als 100 milions d'euros i 60.000 tones de paper fabricades. Un cas i una història excepcional.
Laia Gomà-Camps és l'actual directora general de l'empresa i onzena generació de la família i explica que s'han mantingut molts documents que recorden la seva història: "El món del paper a Catalunya va tenir una gran incidència a la vall del riu Brugent. A la Riba van arribar a haver-hi 28 molins paperers, era una indústria molt important i el poble va créixer al seu voltant". De fet, la Riba té avui al voltant de mig miler d'habitants, els mateixos que a finals del segle XVIII.
La Corona espanyola, primer gran client
"En aquell temps es produïa un paper tipus barba, fabricat a mà i fet en base de draps de cotó o cànem", relata Gomà-Camps. El procés, molt artesanal, tenia lloc en una gran bassa d'aigua on es mullaven tots els teixits. Es premsaven i es trituraven a mà fins a aconseguir la pasta de paper, a partir de la qual es feien les fulles i s'assecaven.
En aquella època el paper s'utilitzava sobretot per documents públics oficials, com les escriptures: "El principal client era la Corona espanyola". Un regne ja sota el poder dels Borbons i amb Fernando VI com a monarca, després que el principat de Catalunya perdés la sobirania a la guerra de Successió i amb el decret de Nova Planta.
De la Corona al tabac
Així es va mantenir el molí paperer de la família Camps durant gairebé cent anys. Però durant la primera meitat del segle XIX, la indústria paperera entra en crisi per l'increment del preu de les matèries primeres i la demanda cau en picat. Molts molins de la Riba es veuen obligats a tancar. Però la família Camps busca alternatives: "Aquella situació va obligar a buscar noves modalitats pel paper". I així és com van apostar per la fabricació de paper de tabac a partir de 1850.
Laia Gomà-Camps: "Treballàvem amb les grans indústries del tabac"
"El paper era molt més fi i, per tant, no necessitaves tan material", assenyala Laia Gomà-Camps, que afegeix: "Com que hi va haver aquest encariment, l’enginy va obligar a buscar maneres de fabricar paper de menys gramatge, amb menys fibra". Una aposta que mirava també a ultramar, ja que les colònies espanyoles estaven en auge i el tabac era una de les indústries més rellevants. "Treballàvem amb les grans indústries del tabac", emfatitza.
La Primera Guerra Mundial com a palanca de canvi
L'encariment del preu del paper del segle XIX és només una de les crisis que ha hagut de superar Gomà-Camps per sobreviure durant més de 260 anys. Una altra va ser amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, quan les potències aliades van declarar el paper de fumar com a contraban: "Vam perdre tots els nostres clients". La família Camps va haver de treure de nou l'enginy.
Amb el mercat tabaquer perdut, l'aposta va ser la fabricació de paper d’embalatge fins i papers Manila per embolicar pa, sabates, fruites, etc. "Va ajudar molt el desenvolupament de la societat, que ja demandava més higiene i protegir els productes amb papers", destaca Gomà-Camps. En aquell moment, l'empresa tenia uns 25 treballadors i la fàbrica ja començava a disposar de les primeres màquines.
Laia Gomà-Camps: "Un dels èxits és que històricament a Catalunya sempre heredava el fill hereu gran"
Onze generacions després, Gomà-Camps es manté sota el control de la mateixa família tot i el creixement. És una història d'èxit empresarial, però també familiar. "Un dels èxits és que històricament a Catalunya sempre heretava el fill hereu gran i el patrimoni industrial no s'anava disgregant", afirma l'actual directora general. Als anys 30, l'única descendent va ser una dona, Teresa Camps. Per tant, el seu cognom s'acabaria perdent en la següent generació. Un fet que van voler evitar: "Es va unir amb el cognom del marit i es va crear Gomà-Camps". I a partir dels anys 40 així és com es va dir l'empresa.
El gran èxit de Gomà-Camps
"A la família sempre hem tingut ganes de fer coses diferents", reconeix la Laia. Ho van fer amb el tabac al segle XIX i amb el paper d'embalatge a principis del segle XX. I ho tornarien a fer als anys 50, en una decisió que ha marcat l'èxit de la companyia durant les últimes dècades. I aquella aposta, marcada pel creixement del plàstic i una nova caiguda del paper, va ser el paper higiènic. Era el tercer gran canvi. "Ens adaptàvem i anticipàvem als canvis de la societat. En aquells temps, encara s'utilitzava molt el paper de diari o aigua per eixugar-se", apunta.
Gomà-Camps va apostar fort pel paper higiènic i fins i tot van fer una gran inversió en maquinària: "Van ser espavilats i van tenir la visió de fer la inversió en aquesta màquina de paper per fer els rotlles. A més, es va entrar en una etapa de fort creixement a l’economia del país i va ajudar molt". El 1958 es posa en marxa la màquina per fabricar paper higiènic, però el 1959 un gran incendi destrueix la fàbrica. Però van aconseguir tirar endavant i mesos després es reprèn la fabricació. En ser un dels pioners, van aconseguir un gran creixement
Pioners en sostenibilitat
Als anys 60 s'endinsen en la fabricació de paper tissú, que també els aportarà un gran creixement i especialització. Especialment a partir dels anys 80, quan es converteixen en un dels primers fabricants a elaborar paper tissú amb matèria primera reutilitzada. "La nostra aposta per la sostenibilitat té més de 40 anys i això ens dona una gran especialització i diferenciació", apunta Gomà-Camps, que explica que justament el paper tissú reciclat és un dels principals productes per l'empresa avui en dia.
Durant anys, Gomà-Camps venia el paper higiènic i tissú a grans cadenes de supermercat i marques, però des de fa un any s'han centrat exclusivament en la venda pel sector professional: hotels, hospitals, restauració, equipaments, indústria, empreses de neteja, etc. "Som líders a Espanya en el sector professional", recalca.
Per una banda, fabriquen unes 60.000 tones de paper en bòbiles anualment, moltes de les quals són per l'estranger, principalment Europa. A més, també fabriquen 65.000 tones de producte acabat, que és per l'estat espanyol. L'exportació de paper, pel pes i espai que ocupa, és complicada. Tot i això, Gomà-Camps factura al voltant d'un 16% fora d'Espanya.
"L’origen de Gomà-Camps és a la Riba i és gràcies al riu que existim"
260 anys després, Gomà-Camps ha sobreviscut a crisis mundials, guerres i revolucions en la societat. I sempre des de la Riba, on encara manté la fabricació de les bòbiles de paper (el producte acabat el fabrica a Vilaverd, al costat). "L’origen de Gomà-Camps és a la Riba i és gràcies al riu que existim, no hem pensat mai a marxar", apunta la directora general, que reivindica la indústria del paper a Catalunya: "Genera un 4,5% del PI i està molt arrelada al territori".
Avui dia, donen feina a 265 persones i facturen més de 100 milions d'euros. Un creixement experimentat en les últimes dècades propiciat pel paper higiènic i paper tissú, al qual han incorporat un ampli ventall com paper de cuina, tovalloles, llenços o estovalles de paper, etc. Durant els moments de bogeria pel paper higiènic de la pandèmia, van arribar a fabricar 2 milions de rotllos al dia i no eren suficients.
Tenacitat, resiliència i implicació
Però quina és la clau perquè una empresa sobrevisqui a tres segles sota la mateixa família? "La clau és adaptar-se als canvis. I valors com la tenacitat, la resiliència, la implicació i la responsabilitat generació rere generació per ser aquí". Una història que els "avala" davant dels clients.
El 2021, Laia Gomà-Camps es converteix en la primera dona que ocupa la direcció general de l'empresa. I ho fa molt conscient de què suposa: "És un pes important estar al capdavant, per la família, per la implicació al territori i per crear riquesa. I el llegat és una responsabilitat afegida". Un llegat de 266 anys i onze generacions de la família Camps, que avui encara continua viu a la vall del riu Brugent.