Josep Ros Puigpinós va crear un petit taller de fusteria i ebenisteria el 1933 a Artesa de Segre. Durant dècades es va mantenir com un taller artesanal especialitzat en armaris i llits, fins que a partir dels anys 60 es van començar a especialitzar en mobiliari infantil i juvenil i van viure un autèntic procés d'industrialització. El 2021, ROS donava feina a gairebé 300 persones en un poble de 3.500 habitants, facturava uns 25 milions d'euros i venien els seus mobles de dormitori per tot Espanya, França, Itàlia i Grècia. Però a l'agost de 2022 tot va saltar pels aires: un incendi va cremar gairebé tota la fàbrica.
Ara, amb gairebé cent anys d'història i molt arrelat al territori i al seu poble, ROS mira amb optimisme el seu procés de reconstrucció. "Vam veure la possibilitat real que l'empresa desaparegués", recorda Lluís Trujillo, director d’operacions de ROS.
Un petit taller a les portes dels Pirineus
La història de Ros es remunta als anys 30 del segle passat i a un petit taller de fusteria que, amb una única màquina universal, fabricava mobles per vendre en l'àmbit local. Josep Ros Puigpinós, avi de l'actual CEO, era el responsable d'aquell projecte centrat en armaris i llits.
Als anys 40, en plena postguerra, l'empresa va fer el seu primer petit salt. Josep Ros estava realitzant un llit quan el va visitar un agent comercial: "Li van agradar molt els mobles i li va proposar fabricar cinc llits iguals per la següent visita i que ell s'encarregaria de vendre'ls". Així ho van fer i va ser la primera fabricació en sèrie de Ros. De cinc van passar a 10 i de 10 a 20: "Ha anat creixent fins a dia d'avui". Gràcies a aquella visita, es van contractar els primers tres operaris pel taller.
D'un petit taller a la fàbrica
Fins als anys 60, ROS es va mantenir com un taller, encara que s'havia professionalitzat i crescut. Llavors, la segona generació, Ramon Ros, entra al negoci familiar amb la voluntat de créixer, s'expandeix per Osca, Barcelona i Girona i inaugura una primera fàbrica de 1.000 metres quadrats a Artesa. I crea el primer logotip per Mobles ROS, amb un llit, símbol de l'empresa, al centre. Les vendes anaven creixent, especialment en el mobiliari infantil i juvenil: "En l'àmbit nacional no hi havia gaire competència i les comandes cada vegada eren més grans".
Fins que als anys 80 es viu un altre moment clau: s'abandona la fabricació en xapa de fusta natural, s'incorpora la melanina com a matèria primera principal i se centra en l'àmbit infantil i juvenil. Alhora, es traslladen a una nova ubicació de 5.000 metres quadrats, però mantenint-se al mateix poble. "Inicialment, es va apostar pel preu i un servei molt ràpid, però després es va entendre la importància del valor afegit i es va incorporar el disseny i la innovació", explica Lluís Trujillo.
Trujillo: "El compromís amb Artesa és total"
Tot i el creixement, ROS sempre ha mantingut la seva vinculació amb Artesa, encara el poble de la propietat, la família Ros. "El compromís amb Artesa és total. Per ubicació geogràfica no és el millor lloc, però mai ha estat sobre la taula un canvi". De fet, amb 290 treballadors i 90 anys d'història, són moltes les famílies senceres que hi han treballat i tothom coneix algú que ha passat per Ros. Aquest compromís amb el territori és un dels valors de l'empresa.
Però no els únics: "Com a empresa, Ros sempre ha destacat per la passió i el dinamisme continu per adaptar-se al mercat, fent els canvis necessaris per ser el més ràpid i arribar abans que ningú". Un compromís que s'afegeix a un producte de qualitat, innovador i amb el disseny com a pal de paller.
Tot plegat els va permetre expandir-se per tot l'Estat durant els anys 90 i, en els últims vint anys, fer el salt a Europa a través d'Itàlia, França i Grècia. Tot i que l'exportació de mobles no és senzilla, ni logísticament ni per les peculiaritats i gustos de cada mercat.
Renéixer de les cendres
Fins que el 2022 va arribar un moment dramàtic per ROS. Un incendi va calcinar completament el 60% de les seves naus. El seu món es va aturar. "Quan tens un succés d’aquest tipus, en un primer moment t'adones de la gravetat de l'incendi i de la possibilitat real que l'empresa desaparegui", reconeix Trujillo, que ho descriu com "una etapa de por". Però va durar poc: "La propietat, quan encara hi havia els bombers apagant les flames, va transmetre a l'equip que l'empresa remuntaria i tornaria a tirar endavant i encara més forta".
El cop va ser molt dur. Per començar, es va haver de fer un ERTO al 90% de la plantilla, deixant a casa famílies senceres d'Artesa. Però, ràpidament, van començar a treballar i planificar la reconstrucció. Per una banda, la reconstrucció física de les fàbriques, amb una aposta clara per la tecnologia i creant una de les plantes de mobles més avançades d'Espanya i Europa.
Trujillo: "Teníem clar que no podíem abandonar el mercat"
"Teníem clar que no podíem abandonar el mercat", recorda el director d'operacions. Així, es van posar a treballar immediatament per crear una nova línia de producte que es pogués fer amb les poques màquines que havien sobreviscut. En tres mesos ja la tenien en marxa. Produïen molt menys, però tornaven a arrencar. Gairebé dos anys després, encara estan en una producció un 50% menor que abans de l'incendi i la facturació ha caigut de 25 a 10 milions d'euros. Però ja han recuperat de l'ERTO el 90% dels treballadors i esperen recuperar-los tots pròximament. De la mateixa manera tenen un pla per recuperar tota la producció, a mesura que vagin arribant les màquines que han encarregat.
Trujillo té clar que aquest camí, gairebé de resurrecció, té un element clau: "Per fer tot això, el més necessari i principal són les persones i l’equip, la gent que estem a ROS. Tots hem treballat des del primer minut".
Paral·lelament, ja treballen en el futur, amb la voluntat d'ampliar catàleg i incorporar el mobiliari d'una etapa juvenil més adulta. "El principal valor afegit del nostre producte és la variabilitat i la possibilitat gairebé infinita de personalització, amb més de 5.000 referències que es poden personalitzar en mides, colors, encaixos...", afegeix. Al mateix temps estan refermant l'aposta per la sostenibilitat i els criteris ambientals.
Uns mobles centenaris
"El focus ara està en la reconstrucció", insisteix Trujillo. Tot i això, han d'afrontar una altra gran onada que afecta el sector del moble des de fa anys, com són les grans cadenes internacionals que han fet desaparèixer centenars de petites botigues. Justament, les botigues de mobles són els clients de ROS, que té presència a més de 3.000 comerços.
"Més enllà de tenir un producte pensat en el client final necessita, ens hem enfocat a treballar amb les botigues, donant eines i ajudant-les perquè puguin competir contra les grans empreses. Però un gran fabricant de mobles europeus no és la nostra guerra, nosaltres apostem per un producte de qualitat, innovador, de disseny i pensat en els clients", resumeix Trujillo. Una actitud que es resumeix en el seu lema, La vie en ROS.
Amb tot, Mobles ROS afronta el seu camí cap als 100 anys havent de reconstruir-se i començant gairebé de zero. Però amb tot el coneixement i experiència nascuda el 1933 en un petit taller de fusteria a Artesa de Segre, un petit poble als peus dels Pirineus que encara els acull.