Si revisem l'hemeroteca, l’any 1989 va destacar per esdeveniments, alguns dels quals marcarien un abans i un després a escala mundial. La caiguda del Mur de Berlín que precipità la fi del bloc soviètic en termes geopolítics o bé la invenció de la World Wide Web per part del físic Tim Berners-Lee que proposà el sistema que originarà l’internet actual. És en aquest mateix any que, en un àmbit més local, s’inaugurà l’Hospital de Barcelona a l’avinguda Diagonal. No es tracta d’un hospital qualsevol, és una peça més del conglomerat de cooperatives sanitàries que el Dr. Josep Espriu, germà del poeta, havia impulsat des de ja feia unes dècades.
Aquesta no fou, tanmateix, la ubicació per un equipament hospitalari. Des de finals dels anys setanta el projecte va ser situar-hi un hotel de luxe de la cadena Hilton. En un context econòmic complex derivat encara de la crisi del petroli i problemàtiques urbanístiques, la cadena desestimà el projecte (que anys després es reubicarà a la vorera dels davant de la mateixa Diagonal). És així què l’edifici esdevingué disponible com un actiu immobiliari i el Dr. Espriu observà una oportunitat per fer un salt d’escala del cooperativisme sanitari, amb un hospital de 400 llits en una ubicació prime a partir d’una estructura adaptable a l’activitat sanitària. Podem dir que la Diagonal perdé, temporalment, un Hilton per guanyar un dels referents mundials més grans del cooperativisme sanitari.
Tot plegat començà molts anys enrere de bracet del Dr. Espriu qui, en llicenciar-se en medicina a la Universitat de Barcelona (UB) l’any 1942, exercí de metge de capçalera al barri barceloní de Gràcia. És en aquest context que, reflexionant, pensà un model de medicina on els metges en foren alhora propietaris i professionals, i fonamentat en la lliure elecció de metge. Aquest model inspirat en l’experiència d’igualitarisme de Bilbao, el combinà amb el model cooperatiu que, segons ell, fou la manera de garantir millor la seva manera de veure la medicina.
És així com naixé l’embrió del grup cooperatiu que s’articula a la xarxa catalana a partir de la cooperativa de metges, Autogestió Sanitària (alhora propietària de la companyia d’assegurances Assistència Sanitària i la cooperativa SCIAS, propietària de l’Hospital de Barcelona). Un esquema similar es reproduí en l'àmbit estatal amb la cooperativa Lavinia i l’asseguradora ASISA. Tot aquest ecosistema de cooperativisme sanitari es coordina i impulsa a través de la Fundació Espriu, que alhora és qui ostentà la seva representació en l'àmbit mundial.
L'Aliança Cooperativa Internacional (ACI) és el màxim organisme del cooperativisme al món. En formen part, d'una banda, representacions territorials (a escala continental) i alhora representacions sectorials com la sanitat. Recentment, l'ACI conjuntament amb l’Institut Europeu de Recerca sobre empreses Cooperatives i Socials (EURISE) han presentat l’edició 2025 Monitor Cooperatiu Mundial que mesura el pes econòmic i social de les 300 majors cooperatives del món i una vegada més la Fundació Espriu ocupa el lloc 234 i es reafirma com a referent internacional de l'economia social de l’Estat. I sectorialment és el tercer grup sanitari mundial per volum de facturació.
L'Hospital de Barcelona disposa de 180.000 socis consumidors i socis treballadors, seguint el model de cooperativa mixta com Abacus, Eroski o Consum
La major part dels hospitals privats de Barcelona estan controlats per fons d’inversió o grans grups empresarials i la tendència a la concentració és cada vegada major. És així com l’Hospital de Barcelona és una rara avis en plena Diagonal. Un hospital cooperatiu amb 180.000 socis consumidors i socis treballadors, seguint el model de cooperativa mixta com Abacus, Consum o Eroski.
Potser d’ara endavant, quan passem per davant de l’edifici i llegim el rètol dalt de tot on diu Hospital de Barcelona, serem conscients que passem per davant d’un dels primers grups cooperatius sanitaris del món nascut a casa nostra i referent, indiscutible, pel cooperativisme mundial.
Som un país que ens costa reconèixer a les empreses exitoses de tota mena, i sovint fem bona la dita “ningú és profeta a la seva terra”. I és des de fora que ens ho assenyalen i posen en valor, com el cas de l’espectacular projecte cooperatiu que ens ocupa.