La sanitat privada té una gran implantació a Catalunya, en bona part per la tradició que arrossega el país de mutualisme obrer, un moviment encetat a finals del segle XIX. Malgrat l’expansió del sistema públic de salut d’ençà de la democràcia, molts catalans (i ara també estrangers) recorren als hospitals de gestió privada escampats per la geografia del país.
El que més destaca del sector en els darrers temps és el procés de concentració que s’està produint pel que fa a la propietat dels centres hospitalaris i que, de moment, té un guanyador clar com és el grup Quirónsalud. Si donem un cop d’ull als propietaris del major nombre de llits hospitalaris, el número u sense discussió és l’esmentat Quirónsalud, que és el propietari d’establiments tan rellevants com la clínica Dexeus (fundada per la família de metges homònima i ara ubicada al costat de la Maternitat, prop del Camp Nou) o la Teknon, aquella clínica que sembla sortida d’un episodi de Miami Vice i que va muntar el 1994 el financer Javier de la Rosa, gairebé com un regal per a la seva dona, Mercedes Misol.
El grup Quirónsalud controla prop del 50% dels llits de la província de Barcelona
Una cosa que poca gent sap és que la denominació -Teknon- de la clínica no era pas nova de trinca, sinó que prové d’un prestigiós centre pediàtric que hi havia al carrer Lázaro Cárdenas de Barcelona des de la dècada dels seixanta i que De la Rosa va comprar a mitjan anys vuitanta. L’antiga Teknon, dirigida per Misol, va experimentar un gran creixement i per això el 1994 es van traslladar a la torre Vilana, l’espectacular centre que encara avui ocupen. Dins de la capital catalana, el grup Quirón també és propietari de l’espectacular hospital Quirónsalud Barcelona, ubicat a la plaça d’Alfons Comín (per cert, dedicada al pare de l’exiliat Toni Comín) i que compta amb gairebé 200 llits repartits pels més de 55.000 metres quadrats d’instal·lacions. Amb totes aquestes possessions, el grup Quirónsalud controla prop del 50% dels llits de la província de Barcelona.
Dins dels hospitals gestionats a Catalunya per aquest grup, no podem passar per alt un cas singular, com és el de l’Hospital Universitari General de Catalunya, per la seva història realment curiosa. A la dècada dels setanta, el sistema sanitari públic estatal encara no havia agafat la volada que va prendre amb la consolidació de la democràcia i és per això que va sorgir una iniciativa de caràcter privat per mirar de posar en òrbita un hospital de qualitat per a les classes mitjanes. Al darrere de la iniciativa hi havia Carles Soler Durall (metge i director general de l’hospital de Sant Pau) i Leoncio Domènech Closas (regidor de l’Ajuntament de Barcelona a l’època franquista). D’ençà del 1975 van encetar una campanya publicitària molt intensa a la premsa catalana per mirar de captar socis per a un futur hospital que estaria ubicat a Sant Cugat del Vallès.
Després d’aconseguir uns quants milers de socis aixoplugats sota el paraigua d’una Societat Civil Particular, el 1979 es va formar una societat anònima que gestionaria l’hospital; els òrgans rectors totes dues entitats estaven farcits de personatges influents de l’època i de membres de la burgesia: Joan Piqué Vidal, Joaquín de Muller y de Abadal, Fèlix Millet Tusell, Agustí Pujol Soliano, José Antonio Pich-Aguilera Girona, Narcís de Carreras Guiteras, Jaume Carner Suñol, Casimir Molins Ribot, Albert Folch Rusiñol, Andreu Ribera Rovira, Pau Riera Sala, Domingo Valls Taberner...
El 1983 i amb uns 65.000 socis, el gran hospital va començar a caminar. Cal dir que, en general, els socis tenien dret a assistència vitalícia, de manera que els números no van acabar de sortir. L’esperança dels promotors, aleshores, era entrar al sistema públic de salut i rebre diners de la Seguretat Social, però això no va tirar endavant i l’hospital va fer una sonora suspensió de pagaments el 1993 que desembocaria en fallida sis anys més tard. Un cop sanejat, es va buscar nous propietaris, que van estar a punt de ser la firma General Lab, dels Sumarroca, i Cetir, una firma de diagnòstic nuclear que havia estat fundada els anys seixanta pels doctors Setoain i Domènech; però, finalment, aquell 2001 qui es va quedar la peça (que tenia el gran atractiu de dur aparellat un concert amb la Seguretat Social) va ser Catalana de Diagnósticos, que anava de la mà del fons d’inversió CVC.
Per cert, tothom que passi per l’autopista B-30, a Bellaterra, comprovarà l’aspecte de capsa de plàstic que té l’hospital, una característica que prové del fet que la façana la va construir l’empresa Hypar S.A., que en aquella època estava especialitzada a fer servir un material de polièster anomenat GRP. Com que a Hypar participaven els arquitectes Josep Maria Fargas Falp i Enric Tous Carbó, podem veure aquest material a la façana de l’edifici del passeig de Gràcia que va ser seu de Banca Catalana i que avui ocupa l’Hotel Royal.
Qui també té molta història és aquest conglomerat sanitari, el grup Quirónsalud, perquè va néixer el 1961, quan l’empresari Publio Cordón Munilla (1935-1995) va crear-lo mitjançant l’obertura d’una primera clínica a Saragossa, ja amb el nom de Quirón. Es dona la circumstància que el terme de la mitologia grega quiron està molt relacionat amb el món de la medicina, però també té força semblança amb el cognom del fundador (Cordón), i potser per aquí va venir la idea de batejar així a aquell primer hospital. L’emprenedor Cordón també va fundar l’asseguradora sanitària Previasa (Previsión Sanitaria S.A.) a partir d’una antiga mútua de Saragossa.
El 1995, mentre feia esport, Cordón va ser segrestat per un comando del grup terrorista Grapo
Més tard, aquesta asseguradora va acabar en mans de la multinacional alemanya DKV, que la va adquirir el 1998 en unes circumstàncies prou especials, com va ser la desaparició, després d’un segrest, del mateix Cordón. El cas és que el 1995, mentre feia esport, Cordón va ser segrestat per un comando del grup terrorista Grapo (Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre) i, malgrat que la família va pagar un quantiós rescat, uns 400 milions de pessetes (2,4 milions d’euros), l’empresari mai no va tornar a aparèixer. Si fem cas de la versió dels segrestadors, Cordón va morir en caure per una finestra intentant fugir del captiveri. L’any 2012, la justícia va declarar mort a l’empresari, malgrat que el cos no ha aparegut mai.
L’any 2016, l’entramat hospitalari Quirón va ser adquirit per la multinacional alemanya del món sanitari Fresenius, que va pagar ni més ni menys que 5.760 milions d’euros en la transacció al seu propietari, el fons d’inversió CVC. El paquet incloïa 43 hospitals repartits per tot l’Estat, a més de 39 centres de consulta, tot plegat amb 35.000 treballadors. El comprador és un gegant del món sanitari, amb uns 40.000 milions d’euros de facturació, que no només es dedica a gestionar hospitals, sinó que també és fabricant de maquinària sanitària i productor de nutrició vinculada a la salut. El màxim accionista és una fundació vinculada a la família Fresenius, artífexs d’aquest gran grup empresarial.
Deixant de banda el grup Quirónsalud i el seu accionista Fresenius, a Barcelona trobem també un gran hospital que es manté independent, com és l’Hospital de Barcelona, ubicat a la part alta de l’avinguda Diagonal i que és propietat de Scias, la cooperativa associada a la firma Assistència Sanitària Col·legial. El destí inicial de l’edifici era convertir-se en un hotel de la cadena Hilton, però al final va acabar fent aquesta funció hospitalària.
En aquests darrers anys també ha posat el peu a Catalunya el grup HM Hospitales, de caràcter familiar i amb seu a Madrid. Són els propietaris de la Clínica Delfos, a la zona de Vallcarca, i de la històrica Clínica Sant Jordi, de Sant Andreu de Palomar. Per acabar, no podem oblidar una altra ensenya clàssica del país, com és la Clínica Corachán, que va fundar el doctor Manuel Corachán García el 1921. En l’actualitat, els propietaris són la família Moll, els mateixos que fa no gaires anys van comprar El Periódico de Catalunya a través de la seva empresa, Prensa Ibérica.