L'emergència climàtica en què es troba immers el planeta exigeix una reducció urgent de les energies no renovables, però no tots els sectors han estat capaços d'assumir la responsabilitat a la velocitat exigida. Un dels àmbits més assenyalats és el del transport: segons xifres de l'Agència Europea del Medi Ambient (AEMA), va ser el responsable del 28,9% de les emissions de CO₂ a la Unió Europea el 2022, i aquestes van incrementar-se un 25,9% en el període que va de 1990 a 2022. És en la cerca de combustibles sostenibles i alternatius als d’origen fòssil que l’hidrogen verd s’ha posicionat com una de les alternatives amb més potencial. Tanmateix, l’alt cost de producció associat a aquesta nova metodologia és un dels grans frens per a la seva evolució i consolidació. I és un dels obstacles que busca resoldre Jolt Solutions amb una nova tecnologia que vol suposar un punt i a part en la producció d’elèctrodes.
L’origen del projecte es troba en les investigacions del doctor Alberto Bucci a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), a Tarragona. Allà, Bucci va idear una metodologia per millorar considerablement el rendiment dels elèctrodes que es fan servir en l'electròlisi, el procés amb el qual s'aplica electricitat a l'aigua per separar els àtoms d'hidrogen dels d'oxigen. Aquesta metodologia, la més emprada per obtenir hidrogen verd, permet reduir notablement les emissions contaminants de l’anomenat hidrogen gris, el que s’obté a través de combustibles fòssils. “Jolt neix com a projecte dins del programa The Collider de la Mobile World Capital, on l’Alberto (Bucci) i el professor de l’ICIQ Julio Lloret (cap científic de Jolt) s’incorporen el juny de 2021”, relata a VIA Empresa l’actual COO de la companyia, Arturo Vilavella, qui va sumar-s’hi durant l’estada a The Collider juntament amb el CEO, Leon Rizzi.
L’empresa, constituïda el 2022 i iniciada per aquest equip de quatre persones, ha anat creixent i consolidant-se amb el temps, i avui supera la trentena de treballadors. La seva seu es troba a l’Hospitalet de Llobregat, on disposen d’una nau industrial de 3.000 metres quadrats equipada de laboratoris i una línia pilot a tall de “primera aproximació de l’escalat industrial”.
La tecnologia que ha permès aquest creixement i que posiciona Jolt dins del sector s’anomena Sparkfuze i és una nova perspectiva als “pintats industrials” que ja es fan servir a la indústria. “La nostra tecnologia es basa en una solució aquosa d’ingredients que, aplicats sobre una superfície metàl·lica i amb un posterior procés d’escalfament, afegeix la capa catalitzadora sobre el substrat”, explica detalladament Vilavella. L’element diferenciador es troba en els petits detalls: contrastant amb els mètodes tradicionals de pintat industrial, que són “molt plans”, la proposta de Jolt treballa amb una estructuració tridimensional, cosa que permet multiplicar l’activitat catalítica del producte. “T’has d’imaginar una superfície molt porosa, en què pràcticament ‘soldem’ la nostra solució”, compara el COO de la companyia.
La tecnologia Sparkfuze de Jolt iguala l'activitat catalítica dels mètodes tradicionals de fabricació d'elèctrodes fent servir la meitat d'ingredients
Els resultats justifiquen l’aposta: Sparkfuze assoleix la mateixa activitat catalítica d’altres processos fent servir la meitat d’ingredients, al mateix temps que aconsegueix que la capa de “pintura” sigui més duradora en el temps. “Això, quan parlem d’elements metàl·lics que no són abundants, com el ruteni o el beril·li, és un gran avantatge competitiu”, remarca Vilavella. Els temps d’aplicació i la temperatura d’aplicació també són més reduïts: on les tècniques actuals requereixen més de 45 minuts i múltiples capes de pintat a més de 400 °C, Jolt retalla el temps fins als tres minuts, la temperatura, als 180 °C, i només necessita aplicar una única capa.
Més enllà de l’hidrogen verd
El projecte de Jolt va néixer amb la voluntat de fer evolucionar el negoci de l’hidrogen verd, i aquesta continua sent una de les principals línies de negoci de la companyia. En l’actualitat, la tecnologia de Jolt es troba en un nivell “rellevant”, equivalent al d’una planta pilot: “Tenim un procés industrial que, si l’assimilem en capacitat de producció diària, estaria en l’ordre de 400 megues per hora d’hidrogen. El fabricant més gran del món d’aquest tipus d’elèctrodes té una capacitat anual que no va més enllà d’un gigawatt per hora”. De fet, la companyia ha guanyat recentment un concurs públic per a la instal·lació d'un sistema d'electrolitzadors a Xile, un projecte que preveuen signar cap al mes de maig i que suposarà cinc anys de feina i una subvenció de deu milions de dòlars.
Malgrat tot, Vilavella explica a VIA Empresa que el sector no ha crescut a la velocitat que esperaven quan van començar amb el projecte: “Si haguéssim de substituir els 100 milions de tones d’hidrogen gris que es fan servir actualment, hauríem de desplegar 1.000 gigawatts d’electrons. El país en què més s’estan instal·lant és la Xina, i l’any passat es van quedar en els 10 gigawatts instal·lats”. “A aquest ritme és impossible”, constata el COO de Jolt, que associa la lenta adopció de l’hidrogen verd a l’alt preu de l’energia renovable: “Per substituir l’hidrogen gris has de tenir una energia per sota dels 20 euros el megawatt/hora. Tot el que estigui per sobre farà inviable del tot qualsevol aposta d’hidrogen verd, i hi ha molt poques localitzacions del món on ho puguis aconseguir”.
Mentre continua desenvolupant elèctrodes per al sector de l'hidrogen verd, Jolt opta per diversificar-se en mercats més madurs, com el del clor
Davant d’aquesta situació, l’equip de Jolt farà prop d’un any que va decidir pivotar “des de mercats inexistents, com és el de l’hidrogen verd avui”, cap a altres que sí que estan generant ingressos actualment. La gran aposta ha estat el mercat del clor, un component químic emprat en multitud d’aplicacions, des de la cloració de piscines, la potabilització d’aigua en llocs de difícil accés o el tractament d’aigües residuals, fins a la fabricació de productes de neteja o com a material en el sector farmacèutic. “És un component importantíssim dins del món de la química”, assevera Vilavella. De la mateixa manera que en el cas de l’hidrogen verd, l’aplicació de la tecnologia de Jolt en aquest sector aporta tres grans avantatges a la seva producció: “escalabilitat, preu i eficiència”.
Amb aquesta nova perspectiva més àmplia, Jolt afronta un 2026 que “ha de ser el de la nostra consolidació”, segons assegura Vilavella. “Hem d’aconseguir un marc de contracte d’aprovisionament que ens porti a vendre a l’escala dels milions d’euros”, concreta, un volum que no els permetrà assolir la rendibilitat immediata, però sí “ser capaços de demostrar que tenim una atracció comercial i que la tecnologia té tots els avantatges que defensem”. Amb la confiança que estan “en el bon camí”, la companyia treballa amb la perspectiva d’estar treballant ja amb fàbriques finals el 2028.