Arquitectura, esport i turisme. Gaudí, el Barça i Vicky Cristina Barcelona. Aquestes són les tres etiquetes per les quals és coneguda mundialment Barcelona, i tres de les principals raons que han impulsat cada una. Però pel director general de la Mobile World Capital Barcelona (MWCapital), Francesc Fajula, la ciutat comtal se'n mereix una quarta: la tecnologia. Aquesta és, almenys, la visió amb la qual treballen des de la fundació catalana del MWC, constituïda el 2012 per “deixar un llegat, en el país, tant en l’àmbit empresarial com en la vida de la gent” del pas del congrés per la capital catalana.
En plena celebració del MWC que bufa les vint espelmes, la MWCapital compta els dies per l’estrena a Amazon Prime Video de Day One, la sèrie que han coproduït amb la plataforma estatunidenca. Un thriller tecnològic ambientat en Barcelona amb un triple objectiu: posicionar la ciutat comtal en el mapa internacional del món tecnològic, visibilitzant infraestructures com el Barcelona Supercomputing Center (BSC), el Sincrotró Alba o la Torre de Collserola; conscienciar sobre els perills dels mals usos de la tecnologia, i, com a sèrie convencional de Prime Video, entretenir. Però de tot això ja en va escriure Josep M. Ganyet a VIA Empresa la setmana passada.
Day One s’emmarca dins d’un dels quatre pilars principals de la MWCapital: promoure l’ecosistema científic i tecnològic de Barcelona, Catalunya i l’Estat al món. A aquest cal sumar-li tres més que encapsulen, cadascun, diverses iniciatives: els serveis digitals, o com utilitzar la tecnologia del MWC pel bé de la ciutadania; la transferència de tecnologia i el foment del talent tecnològic.
The Collider: 23 'spin-off' valorades en 112 milions
Dels tres, el més estretament vinculat al món empresarial és de la transferència de tecnologia, des del qual busquen, en paraules del director general de la MWCapital, “solucionar un dels grans gaps que tenim a Barcelona i a Europa: connectar les universitats i centres de recerca amb el mercat”. “A totes les universitats i centres de recerca del país tenim grups de recerca treballant en tecnologies profundes, però molt poques de les recerques que es fan acaben en patents, i menys encara en spin-offs”, es lamenta Fajula.
En aquest àmbit, la mesura estrella és el programa The Collider, una venture builder o fàbrica de startups nascuda el 2017 a través de la qual s’han creat 45 equips i 23 spin-offs -tretze que es mantinguin en actiu- amb una valoració agregada de més de 112 milions d’euros. “Va ser un dels primers venture builders del mercat”, recorda la directora d’Empresa i Emprenedoria de Barcelona Activa, Itziar Blasco. “Abans, no ens pensàvem que poguessis agafar un científic del centre de recerca i el poguessis ajuntar amb una altra persona amb més experiència en la part de negoci per suplir les mancances del científic. Aquell format no existia encara aquí”, valora.
The Collider va ser un dels primers programes de 'venture builder' a l'Estat i per ell han passat companyies com YPlasma o Jolt
Anualment, The Collider fa dues crides de projectes oberts a investigadors i acadèmics d’arreu de l’Estat. D’entre les diverses propostes, l’equip escull les que considera més prometedores, i entren en la primera fase, en la qual els fan una prova de concepte “perquè el mercat ens digui si allò és interessant o no ho és”, explica Fajula. “El primer que et diuen és que trobis algú que et vulgui comprar la tecnologia, perquè pots tenir la idea més interessant del món, però si ningú no te la vol comprar, no serveix de res”, relata el cofundador i CTO de Jolt, Alberto Bucci. La seva és una de les companyies que ha passat pel programa The Collider, i ho ha fet amb una tecnologia que millora el rendiment i l’eficiència dels electrolitzadors d'aigua per produir hidrogen verd. Nascuda com a spin-off de l’Institut Català d'Investigació Química (ICIQ), l’empresa va aixecar sis milions d’euros procedents de la família saudita AlQahtani i del fons CDP Venture Capital.
Un cop els equips han demostrat que la seva tecnologia té un nínxol de mercat, el programa avança a la fase dos, el pla de negoci de l’empresa. “Un mentor et guia amb diversos exercicis, com anàlisis DAFO o estudis de mercat. Al principi assumeixes moltes coses que al final no són veritat. I el mentor intenta buscar aquestes debilitats i donar-te eines perquè trobis la solució”, recorda Bucci. En aquest procés, la MWCapital també ajuda els projectes incubats a buscar els perfils professionals que manquin entre els fundadors. “Els busquem un director tècnic, un director operacional… el que calgui per complementar l’equip”, resumeix Fajula.
És en aquesta etapa que David Garcia va arribar a YPlasma, una altra de les companyies que han passat per The Collider. “Acabava d’arribar a Espanya després de viure a Anglaterra, i buscava crear un nou projecte basat en ciència”, rememora Garcia. El de YPlasma, basat en uns actuadors de plasma que permeten controlar amb gran precisió la refrigeració i escalfament de superfícies, li va “encantar”, i així es va produir un match que el va convertir en CEO de l’empresa. El projecte va aconseguir guanyar la competició de pitchs que tanca el programa de The Collider i també la Catalan Pitch Competition d’Acció, cosa que va atorgar-li el títol de millor startup catalana de l’any 2024.
Una empenta al talent tecnològic
L’altre gran pilar on convergeixen l’actuació de la MWCapital i el món empresarial és el del talent. I és que, si bé el conjunt de l’economia mostra dificultats per atraure perfils professionals que encaixin amb les necessitats de les empreses, la situació és encara més destacada en el cas del sector tecnològic i digital: d’acord amb el Baròmetre del sector tecnològic 2025 del Cercle Tecnològic, el darrer trimestre de 2024 van quedar 1.814 ofertes de feina sense cobrir per falta de talent disponible. En aquesta línia, la fundació del MWC hi treballa a través de dues vies: la quantificació del sector a través d’informes i l’organització del Talent Arena.
En el primer àmbit, la MWCapital acumula ja set edicions del Digital Talent Overview, un estudi que mapeja la disponibilitat i tipologia de professionals digitals i tecnològics de l’àrea metropolitana de Barcelona. En la darrera edició, l’informe va identificar 129.608 treballadors digitals a tancament de 2024, un 6% més que el 2023, malgrat la caiguda de contractacions de júniors vinculada a l’auge de la IA generativa. També visibilitzava la tensió de mercat que tenen les professions tecnològiques: per cada oferta de feina publicada, al mercat hi ha 14,8 treballadors adients, mentre que la mitjana de tota l’economia és de 67,3 treballadors per plaça.
La MWCapital monitora l'estat del talent i les empreses digitals a Catalunya amb estudis com el 'Digital Talent Overview' o el 'Tech Hubs Overview'
Un segon informe que elabora la MWCapital és el Tech Hubs Overview, un estudi que comptabilitza els centres de desenvolupament tecnològic que empreses estrangeres han instal·lat a Catalunya i que operen internacionalment. L’edició més recent, presentada el passat mes de febrer, identificava 203 hubs, dotze dels quals s’han sumat durant el 2025, que acumulen un impacte econòmic agregat de 4.109 milions d'euros (una mitjana de vint milions per hub) i una ocupació de 46.080 professionals. Finalment, un tercer estudi estrenat el passat 2025 és L'ecosistema de spin-offs deep tech a Espanya, que com el seu nom indica, analitza les empreses derivades de base científica i tecnològica a l’Estat. De les 1.007 que n’hi ha actives a escala estatal, Catalunya en concentra un 28,2%, cosa que converteix el Principat en el territori més prolífer.
L’altra gran carta vinculada al talent digital és el Talent Arena, el congrés germà del MWC i el 4YFN que va debutar l’any passat i que aquest dimarts es troba en plena celebració de la segona edició. Amb una assistència de 20.000 visitants el 2025, l'esdeveniment aspira ara a “incrementar la capacitat tècnica tant dels ponents, com de la gent que ve”, d’acord amb Fajula. “Ens interessa generar vocacions, ajudar els estudiants d’aquí i que els tecnòlegs es formin i certifiquin en determinades plataformes”, sintetitza el director general de la MWCapital.
Així, si l’edició de 2025 va tenir un enfocament molt centrat en els estudiants locals, la de 2026 no perd aquest públic, però s’enfoca també a professionals més sèniors amb XPRO, una secció on es conviden professionals d’alt nivell de diferents àrees. “Portem la Kate Darling, que és una investigadora del MIT que treballa a Boston Dynamics, que és l'empresa de la robòtica més important del món”, exemplifica Fajula amb una de les caps de cartell, a qui acompanyen noms com l’inventor de la World Wide Web, Tim Berners-Lee, o la CEO i fundadora de Space DOTS, Bianca Cefalo.
Garcia (YPlasma): “El MWC potser marxa qualsevol dia. The Collider és una excel·lent iniciativa que pot viure sola sense el Mobile”
Remoure i inspirar el talent local, aconseguir que la recerca prengui forma d’empreses, comptabilitzar-ho tot de prop i comunicar-ho al món a través de propostes com Day One. Un conjunt d’estratègies que té clara una cosa: l’impacte del MWC ha d’anar més enllà dels quatre dies que dura el congrés. I aquest és el camí que, com a sector, el CEO de YPlasma, David Garcia, creu que s'hauria de seguir: “El MWC potser marxa qualsevol dia. The Collider és una excel·lent iniciativa que pot viure sola sense el Mobile”. Una voluntat que, com bé remarca Blasco, cal fer en col·laboració amb tots els agents, tant públics com privats: “La Capital va néixer amb la voluntat que passessin més coses, no només al congrés, i entre tots els agents de l’ecosistema hem aconseguit que això passi”.