Fer dues hores i 30 minuts en cotxe fins a la Seu d’Urgell per veure en Josep M. Ganyet en viu s’han donat per ben esmerçades a la 37a Trobada Empresarial al Pirineu. Especialment, quan el titular que rep els assistents és tota una declaració d'intencions: La IA no existeix, la feina tampoc. Però l'etnògraf digital, CEO de Mortensen i col·laborador d'aquest diari, ha emprat altres sentits més enllà de la parla per projectar el seu missatge, i ha exhibit un vídeo viral del saló Alimentaria -que en l'era de la sobreinformació, és impossible que no ens soni-: un robot cambrer, programat per acompanyar els clients a taula, no detecta el desnivell d’una tarima del congrés i cau estrepitosament a terra. La periodista fa un so d'esglai. "Quan el robot cau, la gent s'exclama. Per què? Perquè té ulls i cara, senzillament. Si hagués caigut una cadira, tothom quedaria immutable", ha relatat Ganyet.
Molt abans d’entrar en matèria, l'expert s’ha presentat i ha desplegat un currículum ben complet. “Tinc una bona relació amb la feina d’empresari”, ha apuntat, i s'ha referit a la seva trajectòria a multinacionals com IBM o Xilam, i la creació de dues empreses pròpies: Mortensen, dedicada a la transformació digital, i Sorensen, especialitzada en intel·ligència artificial. També ha destapat un doble vessant com a docent i estudiant de llengües clàssiques a la Universitat de Barcelona (UB), i “si teniu fills, potser m’han llegit al Cavall Fort”, ha comentat amb un somriure, i ha aclarit que cap dels presents no és el públic objectiu de la revista, però que ell hi escriu sovint. Per Ganyet, és essencial que les noves generacions entenguin la tecnologia no només com a eina, sinó com a fenomen cultural i social.
"La IA la fan els ordinadors, que poden semblar intel·ligents, però no segueixen els processos dels humans, de la mateixa manera que un avió no vola igual que una gavina"
Amb només 40 minuts per convèncer una sala plena de gom a gom i més de 900 empresaris i empresàries, Ganyet ha insistit que "la IA la fan els ordinadors, que poden semblar intel·ligents, si voleu, però no segueixen en cap cas els mateixos processos que els humans, de la mateixa manera que un avió no vola igual que una gavina". A més, ha recordat que "la nostra percepció de la tecnologia està totalment condicionada per la cultura". Mentre que l'audiovisual occidental ha alimentat -amb films que van des de Metropolis fins a Terminator- la idea de la màquina com un enemic o un competidor final, el Japó conviu amb els robots assistencials. "Allà tenen a Doraemon, el gat còsmic de dibuixos animats que ajuda a aprovar els exàmens i prové d'una tradició animista en què alguns objectes tenen ànima", ha exemplificat l'etnògraf.
De Ramon Llull a Alan Turing: la IA també és catalana
Una de les declaracions més sorprenents de la ponència ha estat que una part del pensament que fonamenta la IA moderna neix a casa nostra. Ganyet ha recuperat Ramon Llull i les seves rodes combinatòries, un sistema per generar nou coneixement a partir de conceptes preexistents. “Llull volia substituir l’espasa per la raó. Crear veritats universals combinant atributs compartits per les tres religions monoteistes". D’aquí, l'expert ha saltat a Leibniz, Newton, Alan Turing i la Convenció de Dartmouth del 1956 -en què es va encunyar el terme intel·ligència artificial-, i ha apuntat que Catalunya té avui investigadors al nivell d’aquells pioners.
La segona bomba ha estat que “la feina no existeix. Existeixen les tasques". Ganyet ha rebutjat la dicotomia clàssica entre "feines qualificades i poc qualificades" i ha proposat una distinció "més útil": feines repetitives i feines adaptatives. Les primeres són automatitzables; les segones, no. La pandèmia, ha subratllat Ganyet, ja va demostrar que "la distinció entre feines qualificades i no qualificades és falsa". Repartidors, caixers i personal logístic van sostenir l'Estat mentre perfils “d’alt valor” treballaven des de casa.
Ganyet ha rebutjat la dicotomia clàssica entre "feines qualificades i poc qualificades" i ha proposat una distinció "més útil": feines repetitives i feines adaptatives
Però la clau no és la qualificació, sinó la repetibilitat. Les tasques repetitives, com ara buscar jurisprudència, revisar imatges mèdiques o etiquetar dades són fàcilment automatitzables. Però això "no elimina pas les professions, sinó que les transforma". “Els radiòlegs no desapareixen. Deixen de mirar imatges tot el dia. La seva feina és molt més que això", ha defensat Ganyet. En aquest sentit, val a dir que darrere de cada model d’IA hi ha milers de persones etiquetant dades en països com l’Índia, Kenya o Sri Lanka, i "cobren un o dos dòlars l’hora".
“Aquesta intel·ligència que anomenem artificial és ben natural. És la suma de moltes intel·ligències humanes", ha subratllat l'etnògraf. I també és la suma de molts biaixos culturals: models entrenats majoritàriament en anglès, amb una mirada anglosaxona del món, que reprodueixen estereotips de gènere, raça o classe. Ganyet ho ha il·lustrat amb un exemple: quan es demanava a un model antic que descrivís un mànager, apareixien homes; quan se li demanava un “mànager amb sentiments”, apareixien dones. “Això ens diu que, segons el sistema, si tens sentiments no passaràs d’encarregat d’emmagatzematge”, ha ironitzat.
I a la butxaca màgica de Ganyet tampoc no hi han pogut faltar tres projectes reals. El primer, un sistema que li permet endreçar, etiquetar i interrogar tot el seu corpus d’articles i fer una detecció de temes recurrents, persones citades i l’evolució del seu pensament. El segon, una eina per monitorar mitjans de comunicació i identificar tendències, angles i narratives en temps real. El tercer, SignarIA, l'eina per dotar a les persones sordes signants d'una veu sintètica personalitzada elaborada per investigadors de la UPF i l’empresa Sorensen AI.
Aquesta mirada humanista ha travessat tota la ponència. Ganyet ha reconegut que parlar d’IA “no és fàcil”, perquè tothom en parla i tothom en té una opinió, però pocs en coneixen els fonaments. I per això ha desplegat un recorregut històric i pedagògic, en què ha explicat que la paraula intel·ligència és una paraula "maleta": “Com amor o Déu, té tants significats que sovint no sabem de què parlem". Per això ha reivindicat la definició de Stuart Russell: La intel·ligència és la capacitat d’un agent d’aproximar-se als seus objectius tenint en compte les restriccions del seu entorn.
També ha recuperat la pregunta fundacional de Turing -"Les màquines poden pensar?"- i l’ha desmuntada: “La pregunta important no és si pensen, sinó si mostren un comportament intel·ligent". I ha afegit una comparació que ha fet riure la sala: “Podem viure tota la vida amb una parella que no ens estima, però si es comporta com si ens estimés, per nosaltres ens estima".
Bach, Rembrandt i AlphaFold: fins on ha arribat la IA?
Per demostrar fins on ha arribat la tecnologia, Ganyet ha mostrat tres exemples més que han deixat el públic bocabadat. El primer, un fragment musical generat per una xarxa neuronal profunda que imita l’estil de Bach. “A mi si em posen això penso que és una peça original”, ha admès. El segon, un projecte de Microsoft que recrea el “pròxim retrat” que hauria pintat Rembrandt, generat a partir de totes les seves obres i de la literatura acadèmica sobre el seu estil. “Fins i tot van pintar les catorze capes de pintura que feia servir Rembrandt”, ha remarcat.
La IA és la suma de moltes intel·ligències humanes. Tot el que hem pujat a internet -textos, imatges, 'likes', converses, errors- ha servit per entrenar aquests models
I el tercer, el més científic: AlphaFold, el projecte que va guanyar el Premi Nobel de Química 2024 per resoldre el plegament de les proteïnes. “És un avenç que accelera el desenvolupament de fàrmacs i que canvia la recerca biomèdica”, ha subratllat. Tres casos que demostren que repartir bé la feina entre humans i màquines no és ciència-ficció: és eficiència, dignitat i sentit comú.
A les acaballes, el CEO de Mortensen ha abordat les limitacions de la tecnologia. Ha explicat que quan un model s’equivoca, en diem “al·lucinació”, però que el terme és enganyós: “Les màquines no al·lucinen. Fan càlculs. Som nosaltres qui interpretem l’error com una al·lucinació perquè projectem processos humans sobre sistemes que no ho són". La definició que ell fa servir com a columna vertebral és la de Marvin Minsky: la IA és la suma de moltes intel·ligències humanes. Tot el que hem pujat a internet -textos, imatges, likes, converses, errors- ha servit per entrenar (i continuar entrenant) aquests models.