Deia Fabio Morábito que "un escriptor és qui, en rigor, no sap escriure. Ningú no sap escriure, però un escriptor és el que s'adona i ho converteix en un problema". Traslladar al paper allò que un vol explicar és una d'aquelles coses que a un mai no li surten com desitja. El text sempre acaba decidint, al marge de la voluntat del mateix autor, el seu camí. És un procés idealitzat amb un final infeliç. L'escriptor mai es considera a l'alçada de les seves aspiracions.
Philip Roth a Pastoral Americana ho detalla molt bé a través d'una conversa entre els personatges Jerry Levov i Nathan Zuckerman. Levov comenta que "el quiròfan et converteix en algú que mai no s'equivoca", comparant-ho amb escriure, mentre que Zuckerman el corregeix: "Escriure et converteix en algú que sempre s'equivoca. La il·lusió que algun dia pots encertar és la perversitat que et fa tirar endavant".
Aquest camí a la recerca de les paraules adequades, al contrari del que la majoria de manuals ens volen fer creure, no és únic, ni probablement depèn d'alguna cosa que puguem fer. Escriure és caminar sense saber què serà del teu proper pas, és atrevir-se a canalitzar allò que un sent a través del bolígraf o el teclat, tot esperant que realment sigui això el que volies dir.
Escriure és atrevir-se a canalitzar allò que un sent a través del bolígraf o el teclat, tot esperant que realment sigui això el que volies dir
Laboratori de Lletres no només ho té clar sinó que, tots els seus cursos, parteixen d'aquesta idea. L'escola d'escriptura va néixer, en una petita aula al carrer de Sant Pere Mitjà de Barcelona, amb l'objectiu de proporcionar als aspirants a escriptors totes les opcions possibles per a desenvolupar les seves obres. Si bé hi ha escriptors i alumnes que no es poden posar a escriure si no saben on anirà la història, "jo no sé mai de què va el meu llibre fins que no l'he acabat. La inspiració em ve treballant", explica la Laia Fàbregas, escriptora i directora de Laboratori de Lletres. Per això ensenyen totes les vies, tot i que reconeix que es fa especial èmfasi en la vessant més lliure "perquè és la que menys es coneix". "Nosaltres no ensenyem a escriure, t'acompanyem a què trobis el teu camí", afegeix.
Fàbregas afirma que el més fàcil d'aprendre són les tècniques: com es fa un personatge, com es pot fer que un diàleg sigui literàriament creïble... Això sí, s'ha de tenir una idea amb la qual començar a construir. No es pot ajudar a algú que no té res a dir. D'altra banda, el més difícil, tenint quelcom a dir, és la disciplina i ganes d'arribar fins al final. "Escriure una novel·la, o un recull de contes, no és gens fàcil", remarca.
Fàbregas: "Escriure una novel·la, o un recull de contes, no és gens fàcil"
Paral·lelament als cursos literaris, Laboratori de Lletres treballa amb escoles, on imparteixen cursos específics i ensenyen als docents com portar l'escriptura creativa a les aules. El 2017, el Departament d'Educació els va demanar que preparessin un curs específicament per docents, en què van estar treballant al llarg d'un any, fent proves a diferents escoles, per a crear tota una nova metodologia per a primària i secundària. "Els alumnes han de veure que es pot escriure a raig i després ordenar", considera Fàbregas.
Amb aquest projecte són ambiciosos i l'objectiu, de cara al curs vinent, és treballar amb alumnes de quart d'ESO de 50 instituts, que hauran d'escriure, al llarg d'un trimestre sencer, un recull de contes de maquetar-lo, publicar-lo i promocionar-lo als mitjans de comunicació. El millor de tots, s'endurà un premi. De moment, però, l'equip que està més a prop de fer-se amb un reconeixement és el de Laboratori de Lletres que, amb aquest projecte, és finalista al Premi Impulsa Cultura 2022. Ser finalista va més enllà del possible premi, doncs, tot i no guanyar, s'ajudarà a tots els finalistes buscar finançament. Una experiència nova per l'escola que sempre ha "anat a la seva i ara s'ha d'adaptar als nous temps".
Fàbregas: "Els alumnes han de veure que es pot escriure a raig i després ordenar"
D'altra banda, des de 2016, treballen amb empreses a les quals ensenyen a millorar la seva comunicació escrita. Es tracta de cursos pràctics i fets a mida de cadascuna en funció de les seves necessitats, i en els que ja han confiat grans empreses com Banc Sabadell, Acció o CriteriaCaixa, així com d'altres més petites.
A més, dimarts va començar la 4a edició del màster d'escriptura, en què l'objectiu és que, en finalitzar, l'alumne tingui un manuscrit (gairebé) acabat que podrà presentar a una agència o a una editorial, procés que organitza l'escola, i donar el primer pas al món literari. Així, la setmana que ve es publicarà el primer llibre, d'un dels alumnes de la primera promoció.
Sempre s'ha de pensar, escriure i ordenar
Més enllà de la filosofia disruptiva en el procés de creació, el tret diferencial de la companyia és ser una escola petita, on l'alumne no se sent un número més, sinó que se'l coneix pel seu nom, i on la relació amb els professors, que són escriptors de renom, és propera i directa. D'aquesta manera, tot i que el futur sigui incert, la idea és clara: l'escola no pretén substituir ni superar ningú, sinó potenciar allò que la fa única. Amb tot, trencar amb el fins ara preestablert no vol dir que del caos total surti la literatura, simplement proposen un canvi d'ordre dels factors. Sempre s'ha de pensar, escriure i ordenar.
