Escriure és una potent eina per expressar-nos i afrontar les nostres emocions, fins i tot aquelles més amagades. Acostuma a fer que ens distanciem del que hem viscut i que li puguem donar un sentit. Ens ajuda a considerar allò que sentim de manera més simple en treure-ho del nostre interior. Aquest procés, a més, ens ajuda a avançar de manera eficaç sense quedar-nos ancorats en el passat. L'escriptura ens permet ser detallistes, concrets i destriar el jo, dels altres. A diferència d'altres maneres d'expressar-te, l'escriptura demana una formulació i un ordre lingüístic concret. Aquesta formulació del text ajuda a prendre consciència dels processos emocionals d'alta intensitat per mitjà de l'ordre.
Després de viure una experiència traumàtica, un dels grans reptes és poder integrar-la en la identitat de la persona. Les persones som éssers narratius i el nostre benestar depèn del grau en què puguem reflectir les tensions vitals a la història que explica qui som. L'escriptura creativa té com a finalitat fer que la persona sigui capaç d'expressar i de comprendre tot allò que sent i viu, tot reestructurant mentalment els esdeveniments soferts.
L'objectiu de Narrativa Fērtil és, precisament, que totes aquelles persones que s'acosten al projecte puguin fer aquest procés vital tan important. La cooperativa, constituïda aquest mateix any, proposa cursos d’escriptura autobiogràfica per tal d’ajudar a encaixar experiències traumàtiques.
Després de viure una experiència traumàtica, un dels grans reptes és poder integrar-la en la identitat de la persona
Orígens
Tot va començar el dia que la Clara V. Fleck va decidir donar un cop de timó a la seva vida. Ella dirigia la part literària de narrativa infantil i juvenil de l’editorial Cruïlla i, cada cop que assumia més responsabilitats, sentia que s’estava allunyant dels llibres. D’aquesta manera, decideix deixar la feina i passa a formar part de l’equip de la Fundació Vicki Benadet per a reestructurar les seves línies estratègiques.
En aquesta nova etapa, assessora varies obres de teatre que parlen sobre violències sexuals. En una d’elles, Aüc. El so de les esquerdes, de l’Ariana i la Clara Peya amb la dramatúrgia de la Carla Rovira, li demanen, per primera vegada, que, enlloc d’assessorar el text, porti a escena la seva pròpia historia (la Clara va ser agredida sexualment quan tenia 20 anys). El dia de la representació, malgrat que l’obra és, artística i socialment molt potent, no s’acaba de veure reflectida en la història. “No era el que jo diria de la violència sexual. Jo tinc un enfoc feminista menys combatiu. M’agrada fer un feminisme que sumi”, explica.
Clara V. Fleck: “No era el que jo diria de la violència sexual. Jo tinc un enfoc feminista menys combatiu. M’agrada fer un feminisme que sumi”
És llavors quan decideix presentar-se a la beca d’innovació de les arts escèniques de la Generalitat, li concedeixen, i fa la residència artística a La Bonne, el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, per comparar la vulneració del cos que ell va patir amb la patida pel meu millor amic, afectat per la crisi farmacèutica tainted blood. “Com que hemofília és una temàtica que afecta bàsicament a homes, i la violència sexual afecta amb un índex molt major a les dones, vaig voler comparar les dues ferides, i vam fer-ne una obra de teatre”. L’obra va ser presentada només en circuit professional i va tenir un resultat tan bo que van demanar-la estrenar, entre d’altres, al TNC i al Teatre Lliure.
Tal va ser l’interés generat que l’Eugènia Broggi, editora de L'Altra Editorial, va encarregar una novel·la sobre el procés d’escriptura de l’obra de teatre, que combinava el text teatral amb tot el que anava canviant la vida de la Clara al voltant d’escriure aquella experiència, que “jo ja tenia sobradament detallada però que, en el moment d’escriure-la, es torna a transformar”.
Fleck: "L'agessió va ser una experiència que, en el moment d’escriure-la, es va transformar”
Amb l’obra de teatre i la novel·la per a ser estrenades, la Clara s’adona que està a punt de patir una gran exposició pública molt important, al voltant d’una història que tampoc és fàcil d’explicar. Necessita donar sentit a aquesta exposició i decideix presentar-se al programa Art for Change de la Fundació La Caixa, que beca la participació d’un artista amb un col·lectiu vulnerable, i oferir una eina que li hagués agradat trobar en el moment de l’agressió, tot fent servir la seva experiència. Es va desenvolupar un programa pilot per supervivents d’abusos sexuals infantils i l’experiència va ser tan “brutal” que van decidir convertir-ho en cooperativa i eixamplar l’oferta per altres experiències traumàtiques.
Més que cursos, família
Actualment Narrativa Fērtil ofereix tres cursos. Reescrivim l’abús sexual infantil, que replica el programa pilot i passa, unitat per unitat, cadascun dels temes grans de la narrativa, Reescriure’s, que, tot i no ser específic d’abusos, es dirigeix a gent que ja ha realitzat el curs introductori i analitza un aspecte narratiu de cadascun dels autors escollit, i Reescriure’ns, que no és específicament per a gent que hagi patit abusos i que es duu a terme amb el mateix sistema que Reescrivim.
En els diferents cursos es treballa amb entitats especialitzades en temàtiques concretes (el programa pilot, per exemple, es desenvolupar amb la fundació Vicki Bernadet), que fan la supervisió psicològica dels participants mentre la cooperativa ofereix el curs de literatura. El procés, tot i ser teràpeutic, és artístic. Està desenvolupat per artistes, no pas per terapeutes.
Els plecs, que son els punts més fràgils del paper, son com les cicatrius: ens ajuden, a replegar-nos i, després, a desplegar-nos
De cada curs es publica un llibre-objecte, una caixa amb una primera una pàgina plegada en mode d’origami, en la que s’explica que els plecs, que son els punts més fràgils del paper, son com les cicatrius: ens ajuden, a replegar-nos i, després, a desplegar-nos. Cada plec correspon al relat d’un dels alumnes, editats individualment, però tots ells estan plegats junts, mantenint la subjectivitat dels relats però, alhora, compartint un espai comú que configura una veu. D’aquí el nom del llibre: Plegats.
El motiu més gran d’orgull, però, és la família que tots els participants acaben formant i que es pot veure reflectida en l’especial anècdota que va explicar la Clara: “Quan ens vam apuntar en el programa de Barcelona Activa, els de Tandem social, que s’encarregaven de portar el curs, ens van demanar un vídeo de dos minuts per explicar el projecte. Jo vaig anar a la grada construïda damunt el túnel on em van violar, em vaig seure i vaig explicar el projecte en un petit vídeo. Aquest vídeo es va fer quan el llibre encara no s’havia editat i, per tant, els alumnes sabien molt poc de la meva història. Quan el vaig haver fet, els hi vaig enviar, tot explicant-los que havíem entrat en el programa i, un d’ells, que no és ni de Barcelona, va anar a la grada, és va fer una foto i va escriure’m el guió que ell hagués dit des d’aquesta grada; el seu trajecte fins llavors. El moment en què jo vaig rebre això, em vaig adonar que aquella grada ja no era la meva grada, sinó la nostra grada i que era una grada gairebé miraculosa. Hi havia una acollida a les històries dures de molta gent que ens estem ajuntant per donar-nos la mà i caminar junts.”
Fins on sigui, però a poc a poc
La cooperativa ja ha col·laborat amb grans noms del món cultural com l’Ivan Morales, dramaturg i actor que va adaptar teatralment el llibre Instrumental de James Rhodes, l’Anna Alarcón, que va fer un monòleg d’un text pòstum de la Sarah Kane, la Maria Pau Pigem, que va fer la pel·lícula Les Crisàlides, i la Maria Climent, autora de Gina. De moment, però “Nosaltres estem encara en la revolució dels llapis”, bromeja la Clara quan se li pregunta pel futur de la cooperativa.
El projecte encara està ajuntant persones que vulguin transformar-se i que vulguin transformar les coses des de l’escriptura. Fent el projecte a poc a poc, petit i sentit, col·laborant amb gent potent, com els professors, que han entès perfectament la filosofia propera de la cooperativa. “Segurament acabarem tocant portes altes però, ara per ara, ens agrada fer-ho petit i cuidat”.
