Des de l’aparició del fil i l’agulla, ara fa 40.000 anys, la moda ha esdevingut un reflex fidel de la manera de ser de les persones i dels temps que corrien en cada època. La vestimenta apareix amb la necessitat de l'Homo Sapiens de protegir-se del fred amb pells d’animals. Al neolític, l'home ja sabia filar i teixir, però la roba, tot i tenir algun dibuix ornamental, encara no s'adaptava al cos. El concepte de moda, tal com l’entenem avui, va sorgir durant el Renaixement, quan apareixen professionals de la costura que procuren crear vestits originals, de colors vius i formes imaginatives.
Segles més tard, Cristóbal Balenciaga va ensenyar als seus maniquins a adoptar una actitud distant cap als seus clients, perquè aquests centressin tota la seva atenció en allò que portaven posat. Gabrielle 'Coco' Chanel va transformar el guarda-roba femení apostant perquè la peça revelés la personalitat abans que les formes, oferint comoditat i llibertat a la dona, sense renunciar al luxe de l'alta costura. En aquesta mateixa època, Christian Dior va inventar el prêt-à-porter, la roba confeccionada de manera seriada.
Ja en temps més recents, el (probablement) més gran innovador del sector ha estat el magnat gallec, propietari del grup Inditex, Amancio Ortega. La seva innovació és més propera al ciutadà corrent però, potser per això, és la més important. El model de negoci instaurat per Ortega implica que, el client típic de Zara (una de les marques del grup), visiti més vegades la botiga al llarg de l'any, que cada cop que ho fa sigui més probable que compri i, a més, que pagui el preu complet, sense rebaixes. Com? Segons Xavier Sala i Martín, al llibre Economia en Colors, el secret de l'empresari gallec resideix en qüestionar-s’ho absolutament tot.
Ökollective és una cooperativa eco-feminista que pretén ajudar les empreses del sector en la transició cap a una producció més sostenible i de caràcter local
Qui també s’ha qüestionat moltes coses en els últims temps han estat la Claudia Ramírez i la Cristina Clemente, dos dissenyadores amb molts anys d’experiència, i amb ganes d’oferir noves solucions sostenibles en els processos de disseny. Perquè no es poden fer les coses bé? Perquè no es produeix tenint en compte el medi ambient? Perquè no es reutilitzen els residus?
Ambdues amigues i companyes de professió, ara també de projecte, tenen formació en l’àmbit de la sostenibilitat i que no volen treballar en el “costat fosc” del sector de la moda, és a dir, en empreses que, potser, no tenen la sostenibilitat com una de les principals prioritat. D’aquesta manera, portaven anys somiant en unir-se i fer les coses diferent, fer-les bé. Així, després de la pandèmia, i amb tots els esdeveniments que estan posant la societat potes enlaire, van engegar, el passat 7 de juliol, Ökollective, una cooperativa eco-feminista que pretén ajudar a les empreses del sector en la transició cap a una producció més sostenible i de caràcter local.
El principal objectiu del projecte és que siguin les empreses les que facin una bona gestió dels residus
Influència des de molt àmbits
El principal objectiu del projecte és que siguin les empreses les que facin una bona gestió dels residus, per això té tres línies de negoci. La primera consisteix en oferir, a grans empreses, serveis de upcycling, una gestió creativa dels stocks. Des d’Ökollective estudien com transformar els restos en nous productes, i elaboren diferents prototips. Aquest servei, a més, permet que les empreses puguin fer també una re-avaluació del seu impacte i rentar la seva imatge, el famós greenwashing. La segona línea de negoci és el disseny de col·lecions a partir de residus tèxtils facilitats per Formació i Treball, amb qui tenen una col·laboració, o donacions i, per últim, ofereixen serveis de reparació postvenda.
La cooperativa té taller de producció propi però s’utilitza únicament a la producció de petits projectes i prototips únics i exclusius. En cas que necessitin augmentar la producció estan negociant col·laboracions amb tallers d’inserció laboral, a qui volen donar més oportunitats. La idea es fomentar la intercooperació i que cadascú aporti la seva especialitat. Aquests tallers, amb què han mantingut converses, se situen a Catalunya: Dona Kolors, Xarxa de Dones cosidores i el didal del Prat.
“Sempre s’havien fet reparacions i s’han reutilitzat les peces de roba, és ara, en els últims temps, que la relació amb la roba s’ha convertit en “usar i tirar”
Un altre aspecte que s’està desenvolupant des de la cooperativa son tallers formatius sobre pràctiques sostenibles, on ensenyen com prolongar la vida dels tèxtils i fomenten, entre el públic general, la sostenibilitat. Al llarg dels tallers s’ensenyen, entre moltes d’altres, tècniques per a aprofitar qualsevol residu tèxtil que acostuma generar-se a casa, com reparar qualsevol peça de roba que s’hagi pogut trencar i com customitzar i re-dissenyar la roba que no s’utilitza. “Sempre s’havien fet reparacions i s’han reutilitzat les peces de roba, és ara, en els últims temps, que la relació amb la roba s’ha convertit en “usar i tirar”, expliquen.
El camí que queda per recórrer
Amb tot, és difícil aventurar-se i predir quin serà el limit. Fins ara, gran part de la feina ha estat de fons d’armari. Han treballat amb dos tallers de producció locals i amb un director creatiu, amb qui estan desenvolupant mini-projectes on s’utilitzen residus tèxtils i els aprofiten per elaborar temes decoratius. Els propers passos, doncs, seran llançar una página web i una col·lecció propia (que estarà finançada amb una subvenció concedida pel CCAM). És a dir, generaran contingut per a demostrar a les empreses el que son capaces de fer. De moment, però, ja les han contactat recentment per a desenvolupar diversos projectes.
En el seu curt temps de vida ja han estat guardonades amb el premi Micaela Chalmeta, de Coòpolis (on s’han format) a millor cooperativa de nova creació en l’àmbit del tèxtil, i el premi Construïm en Femení de Barcelona Activa.
