El 28 d'abril de 2025 serà recordat com el dia de l'apagada elèctrica massiva: una desconnexió que va afectar tota la península Ibèrica i que va deixar milions de persones i empreses sense electricitat i connexió durant hores. El dia que Barcelona (i tot el país) va deixar de bategar romandrà en el record de molta gent com un fet extraordinari... Excepte en el de les persones que en aquell moment treballaven des del complex tecnològic Sertram de Barcelona, que van continuar el seu dia a dia com si no hagués passat res. “Ens vam assabentar de l’apagada per les trucades dels familiars i pels diaris”, reconeix el conseller de l’empresa, Carlos Abadia.
La raó que explica aquest fenomen és que el complex tecnològic Sertram acull el principal punt neutre d'interconnexions de Catalunya: més de 100 operadors de telecomunicacions tenen ubicades les seves oficines i instal·lacions tècniques als edificis de la companyia. “La nostra activitat principal són els centres de dades, i per a ells, el més important és el concepte de la continuïtat de negoci: garantir que donaran servei contra qualsevol contingència externa”, explica el director d’inversions de Sertram i membre de la família propietària, Jordi Balcells. Cellnex, T-Systems, Abertis Telecom, Equinix o Nexica són només algunes de les companyies de telecomunicacions que operen des dels edificis de Sertram.
L’alta especialització d’aquesta mena d’empreses ha provocat que els gestors de Sertram dissenyin els seus espais seguint la mateixa filosofia d’aquestes companyies: “La nostra arquitectura està pensada no només en les totxanes i el disseny, sinó com una arquitectura de continuïtat de negoci, com un centre de dades”. Això implica la incorporació de base de les mateixes garanties que tenen els serveis crítics d’una societat, com són els hospitals, les aerolínies o la banca: “La continuïtat de negoci no és un valor afegit, sinó un principi estratègic per a Sertram, aplicat tant als processos interns com a la infraestructura física dels nostres edificis”.
Balcells: "La nostra arquitectura està pensada no només en les totxanes i el disseny, sinó com una arquitectura de continuïtat de negoci"
Aquesta continuïtat s’aconsegueix gràcies a dues instal·lacions tècniques. Per una banda, els edificis disposen de grups electrògens redundants, uns equipaments que generen electricitat i que funcionen amb motors alimentats per dièsel. “Com a edifici hauríem pogut aguantar dos dies sense haver hagut de reomplir els grups electrògens, i els centres de dades també. En algun moment vindria un camió de gasoil, tornaria a omplir els dipòsits i tornaríem a tenir dos dies més, i així contínuament”, relata el director d'inversions. Per l’altra, les construccions també fan servir els anomenats sistemes d’alimentació ininterrompuda (SAI), uns aparells elèctrics que actuen com a “pont” entre l’alimentació del subministrament elèctric i els grups electrògens redundants. Aquests dispositius es fan servir perquè no hi hagi cap interrupció del servei en el temps que hi ha entre l’apagada del primer i la posada en marxa dels segons.
Més enllà de l’electricitat, el complex tecnològic de Sertram també va poder mantenir la connexió a internet en tot moment, una fita que respon al fet que tenen contractats els serveis de dos operadors: Telefónica i Colt Technology Services. La segona és una companyia d’origen britànic que proveeix serveix de telecomunicacions seguint “exactament el mateix sistema” de garanties tecnològiques davant possibles apagades que fa servir Sertram (de fet, les seves instal·lacions a Barcelona són a pocs metres del complex), fet que els va permetre garantir l’internet per a tots els edificis.
De la indústria làctia al sector immobiliari
Sertram va néixer el 1992 de la mà de la família Balcells, una família d’empresaris amb una llarga tradició en el món de la indústria làctia que es remunta al 1908, quan “tot eren prades, masies i agricultura”. A partir dels anys 40, l’arribada de tecnologia avançada va permetre a la família fer el salt de la granja a la indústria, un moviment que els anys 70 donaria lloc a una de les marques de llet més conegudes a Catalunya: ATO. “Hem anat evolucionant amb la tecnologia existent en cada època com a fil conductor”, relata Jordi Balcells. Un exemple: ATO va ser la primera companyia a importar el tetrabric a Espanya provinent del nord d’Europa.
La família Balcells va decidir vendre el negoci làctic el 1990 al grup corporatiu francès Union Laitière Normande, però va mantenir les parcel·les que tenia al barri de la Marina de Sants de Barcelona, on van edificar un conjunt d’edificis pensant ja en el negoci dels centres de dades. “El 1987 va haver-hi la liberalització de les telecomunicacions a Espanya, i vam aprofitar l’onada d’operadors internacionals que va arribar per dissenyar els nostres edificis especialment per a aquest tipus de clients”, desvela Balcells. Això els va permetre posicionar-se com el “node troncal” de les telecomunicacions a Catalunya: “La latència que tens aquí és la més baixa possible. Cada metre lineal que t’hi separes, ja perds mil·lisegons”.
Establerts des de fa més de 30 anys com aquest punt neutre d'interconnexions, la família ha continuat expandint el negoci de Sertram incorporant la innovació com a guia. Per una banda, s'ha continuat ampliant el complex, que ja supera els 18.000 metres quadrats, amb nous edificis que “no són només espais: són infraestructures d'alt rendiment”, en els quals lloga espais tant a grans companyies com a startups. Per l'altra, la companyia ha creat la Sertram Networks, una branca especialitzada en el desenvolupament tecnològic i la inversió.