El reconeixement de l’autoria artística ha estat un estira-i-arronsa des dels principis de la cultura humana. Cada disciplina ha trobat la seva pròpia manera de visibilitzar els noms i cognoms que l’han fet possible, i en el món del cinema, els crèdits s’han convertit en l’estàndard. Tanmateix, no és inusual que l’espectador mitjà els ignori o passi ràpidament per centrar-se en l’obra en si mateixa. És per aquesta raó que, cada vegada més, les productores dediquen esforços a crear seqüències amb un valor intrínsec que atreguin l’atenció del públic. Un nínxol artístic en què s’especialitza MakMac, un estudi barceloní responsable de les seqüències d’inici de sèries com El Senyor dels Anells: Els anells del poder, Patria o The White Lotus.
La història de MakMac és la història dels seus dos membres i cofundadors, Mauro Gimferrer i Marcos Coral, dues “vides completament paral·leles”, en paraules del mateix Gimferrer. “Som amics des que teníem 10 anys, vam estudiar junts a l’escola, vam apuntar-nos junts a un cicle formatiu de grau superior d’interiorisme i ens vam enamorar del 3D”, relata l’artista. Ara, superant els 40 i després de “picar molta pedra i amb un objectiu molt clar durant anys”, han aconseguit el seu somni: dedicar-se a la producció professional de crèdits de cinema. Un somni ben real i reconegut, com demostra la seva nominació als Premis Emmy 2025 per les seqüències d’inici de la tercera temporada de The White Lotus i El Decameró.
La publicitat com a nínxol de mercat
Però anem a pams. Després de descobrir el món de l’animació 3D, que en aquells moments començava a guanyar tracció amb empreses com Pixar, Gimferrer i Coral van decidir apuntar-se a un dels pocs màsters que s’especialitzaven en la disciplina a Barcelona. Amb tot, els dos artistes no anaven en la mateixa línia que la resta d’estudiants: “Vèiem els professors i la resta de la classe, i no era el nostre rotllo”. No es veien treballant en grans empreses i dedicant un o dos anys animant el mateix personatge per a una gran pel·lícula; ells preferien projectes més petits que els permetessin explotar la seva creativitat. I així és com van caure en el món de la publicitat: “Se’ns va obrir un món en què no tot era animar un personatge. Era un nínxol; no hi havia gairebé ningú que estigués aplicant les eines 3D més potents en camps més senzills”.
Gimferrer: “La publicitat era un nínxol; no hi havia gairebé ningú que estigués aplicant les eines 3D més potents en camps més senzills”
A partir dels primers contactes, començant “gairebé com un hobby”, Gimferrer i Coral van tancar a poc a poc els primers projectes, amb els quals van aconseguir muntar MakMac. Treballar per tota mena d’empreses en anuncis diversos els va permetre polir les seves habilitats i expressar-se creativament, al mateix temps que anaven aconseguint un coixí econòmic.
Tanmateix, amb la publicitat no en tenien prou per a la seva set artística. “Ens quedava una mica curt”, admet Gimferrer. És en aquest moment quan van identificar el món dels crèdits de les pel·lícules com una “connexió perfecta” entre les seves necessitats com a creadors i les seves capacitats professionals. “Té un punt molt més artístic i dins d’un gremi que permet treballar coses que t’omplen bastant més que la publicitat, on et pots sentir més representat”, assenyala el cofundador de MakMac.
De festivals internacionals a Hollywood
Els primers passos de l’estudi dins del món dels crèdits de cinema es van dur a terme com a col·laboracions amb festivals d’arreu del món. Ells s’encarregaven de dissenyar-los gratuïtament el vídeo de presentació dels ponents, amb plena llibertat creativa, i a canvi, podien visitar els congressos amb viatge i despeses pagades i explicar el seu procés creatiu en una conferència. “Vam poder presentar a festivals d’Amsterdam, Nova York, Itàlia, França, Portugal i Espanya”, recorda Gimferrer.
Durant una temporada, els dos creatius van viatjar arreu del món amb aquesta dinàmica, cosa que els va permetre conèixer i donar-se a conèixer entre la gent del sector. “Ens sentíem com uns rockstars”, fa broma el cofundador. Amb tot, aquests viatges no es transformaven en ingressos com sí que ho feien les feines vinculades a la publicitat, i en el moment en què ambdós necessitaven una estabilitat econòmica per assentar-se vitalment, van decidir aparcar temporalment les visites i presentacions a festivals per centrar-se en els encàrrecs.
MakMac va donar a conèixer-se dins del sector preparant crèdits d'inici de festivals de cinema d'arreu del món
Sigui com sigui, la seva vinculació amb el món dels crèdits no va cessar. En un d’aquests congressos, Gimferrer i Coral van conèixer els integrants de l’estudi valencià DVEIN, Fernando Domínguez, Teo Guillem i Carlos Pardo, pels quals sentien una gran admiració per la seva feina al gremi. “Per fortuna, ens vam portar superbé amb ells, i des d’aleshores som superamics i hem compartit estudi durant vuit o deu anys”, explica Gimferrer. I la seva relació no seria únicament personal, sinó també laboral, ja que van esdevenir la seva porta d’entrada, ara sí, al món professional dels crèdits audiovisuals.
Després de diversos anys treballant i ajudant-se mútuament, un dia Domínguez els va fer una oferta que van acceptar a l'instant: “A ell li van proposar dirigir els títols de crèdit de la sèrie del Senyor dels Anells: Els Anells del Poder, i va dir que ho volia fer amb nosaltres”. Dit i fet; el projecte va sortir exitós i MakMac va aconseguir establir una bona relació amb els productors de la sèrie, que des d’aleshores han comptat amb ells a projectes com The White Lotus, El Decameró o Sirens. “20 anys després de començar, estem on volíem”, reconeix Gimferrer.
El cofundador de MakMac té clar que no s’esperava “poder tenir aquesta trajectòria en aquests moments”, en què fins i tot havia acceptat de bon grau continuar dedicant-se al món de l’animació 3D per publicitat. “Estem molt contents. És un gremi molt tancat, molt americà, i costa molt arribar-hi. Però un cop et veuen i pots demostrar que vals, és un món molt respectuós amb la feina que fas, molt agraït, i amb un retorn molt bo si treballes bé”, considera Gimferrer. Prova d’això són la categoria a millors títols de crèdit amb què compten els Premis Emmy, a la qual han estat nominats enguany per la tercera temporada de The White Lotus i per El Decameró. Un reconeixement doble que, com les seves obres, ajuda a visibilitzar uns autors que també mereixen el focus del públic.