Fins fa no gaire, Mediapro era un exemple d’empresa nascuda a Catalunya del no-res i que havia aconseguit situar-se a primera línia mundial del seu sector, però en els darrers temps tot sembla haver-se torçat. El nou escenari es va encetar el 2018 amb el canvi d’accionistes, però els sotracs més visibles van començar a la tardor del 2023, quan Jaume Roures, un dels fundadors de la companyia, va abandonar el negoci enmig de certes discrepàncies amb els nous accionistes, el grup xinès Southwind Media (vehicle inversor de la firma Orient Hontai). A això se li ha unit la baixa, tres anys després, de l’únic fundador que quedava, Tatxo Benet (el tercer, Gerard Romy, se n’havia anat força temps enrere).
De fet, la Mediapro actual (anomenada Imagina durant un temps) és el fruit de la fusió, l’any 2006, entre la Mediapro original i la productora Globomedia, aquesta darrera presidida en aquells moments per Emilio Aragón, Milikito. Si la sortida de Roures va venir envoltada de polèmica per la seva disputa amb el seu antic amic i soci Benet, una batalla lliurada a plena llum del dia i amb derivades polítiques que van arribar a la Meseta, la baixa de Benet també ha aixecat força polseguera pel que representava. El nou home fort de la companyia és Sergio Oslé Varona, un enginyer de telecomunicacions d’origen basc amb passat a McKinsey i Telefónica.
Fins a la data, el negoci de Mediapro es divideix en cinc àrees principals, on la gestió de drets i el que anomenen Broadcast Media Services (BMS) suposen tradicionalment la major part del negoci. Aquesta segona branca, BMS, inclou la producció de continguts, les transmissions (a través de la firma Overon), les unitats mòbils i alguns serveis d’enginyeria. Altres fonts d’ingressos de la companyia són els canals i plataformes que exploten, l’anomenat The Mediapro Studio, les Mediapro Experiences (especialment, el Museu del Barça) i el lloguer de la gran sala d’actes de què disposen a les oficines centrals. Un cop baix que ha afectat durament Mediapro ha estat la recent pèrdua del contracte de producció de partits amb LaLiga, atès que la patronal del futbol ha optat per canviar de proveïdor i cedir el contracte a la firma Host Broadcast Services (HBS) i a una filial de Telefónica. L’empresa HBS va néixer el 1999 amb el propòsit d’encarregar-se de la producció dels partits de futbol del Campionat del Món de Corea i Japó del 2002 i d’ençà d’aleshores ha assumit el mateix mandat per a tots els Mundials posteriors.
El primer executiu del grup, que té la seu a Suïssa, és Dan Miodownik, que abans havia treballat a Sky Sports, la cadena ITV i el grup TEAM, una entitat vinculada a la UEFA. La societat propietària d’HBS és la companyia helvètica Infront Sports & Media, que té un ampli ventall de negocis al voltant de l’esport, des de gestió de patrocinis a drets audiovisuals, passant per producció televisiva i organització d’esdeveniment esportius. La firma va néixer el 2002 vinculada a la FIFA i com a comercialitzadora de drets per al Campionat del Món de futbol. El seu origen va ser la fusió de dues companyies que operaven en el sector del màrqueting esportiu, CWL i Prisma Sports & Media. En l’actualitat, el primer executiu del grup és Phillipe Blatter, nebot de l’antic president de la FIFA Sepp Blatter. Però Infront tampoc és una companyia independent, perquè l’any passat va ser adquirida pel gegant xinès Dalian Wanda Group, també accionista de l’Atlético de Madrid. A dalt de tot de l’esquema de participacions hi ha la família Wang, una de les més adinerades de la Xina, amb un patrimoni estimat de 4.200 milions de dòlars.
Si volem saber detalls sobre el propietari de Mediapro, també hem de viatjar a la Xina, perquè allà té la base l’empresa Orient Hontai, propietaris últims de la firma catalana
I si volem saber detalls sobre el propietari de Mediapro, també hem de viatjar a la Xina, perquè allà té la base l’empresa Orient Hontai, propietaris últims de la firma catalana. En aquest cas es tracta d’un grup inversor fundat el 2014 les activitats del qual tradicionalment han estat cobertes per un vel de discreció. Quan Orient Hontai va fer servir la seva filial Southwind Media per entrar al capital de Mediapro abocant-hi centenars de milions d’euros (2018), el panorama per a la firma catalana era molt diferent de l'actual, on fins i tot es plantejava una sortida a borsa. Eren temps en què els ingressos de la companyia s’atansaven als 2.000 milions d’euros, mentre que en el darrer exercici tancat, el de 2024, va aconseguir pels pèls mantenir-se per sobre dels 1.000 milions, amb una caiguda del 10% a la facturació respecte a l’any anterior. Els reiterats problemes que ha viscut la companyia un cop havia entrat el nou accionista -amb especial intensitat, l’accident de l’entrada al mercat francès- han desembocat en què aquests nous propietaris s’hagin decidit a executar un cop de volant per mirar de redreçar el rumb del negoci. Les sortides de Roures i Benet s’emmarquen, sens dubte, en aquesta política.
És inevitable plantejar-se el dubte de si, sense gaires catalans al capdavant de l’empresa, el centre de decisió de la companyia es mantindrà a Catalunya o si pendularà cap al centre de la península. I de retruc, també ens interpel·lem sobre quant durarà la bandera catalana gegantina que penja de la façana de les oficines de Diagonal 177.