Si una cosa ha aclarit la pandèmia és la necessitat d'una transformació profunda en les economies europees. La base del teixit productiu català i espanyol, formada per autònoms i microempreses, no pot ser diferent, i els emprenedors i petits empresaris del país tenen al davant el majúscul repte d'adaptar-se a les circumstàncies. La digitalització i la transició sostenible, vectors clau en l'economia que vindrà i principals reptes a curt termini de tot l'ecosistema corporatiu, acompanyen, en el cas del treball per compte propi, una inestable estructura normativa que sovint no respon a les necessitats del conjunt d'un col·lectiu infinitament divers. "Hi ha molts canvis a escala social que ja venien d'abans – apunta la presidenta d'Autònoms Pimec Elisabet Bach – però la pandèmia els ha multiplicat".
Des de la secció de la patronal catalana de la petita i mitjana empresa dedicada al treball per compte propi – tot i que, com reconeix la mateixa presidenta, "el col·lectiu és tan ample que hi ha una escala de colors" – el de l'adaptació als entorns digitals és el principal repte que es presenta als autònoms i les microempreses. "Tenim un client que no distingeix el món en línia del món offline", reflexiona Bach, que considera imprescindible que el teixit empresarial del país emprengui aquest camí. El de la digitalització, a més, és un d'aquells canvis que venia anys implementant-se, però que la crisi sanitària ha accelerat, en aquest cas fins a velocitats de creuer.
Bach: "Hi ha molts canvis a escala social que ja venien d'abans, però la pandèmia els ha multiplicat"
Així ho constata Enrico Nebbia, emprenedor, autònom i soci fundador d'Ekselia Partners – fins fa poc especialitzada en la consultoria, ara molt més encarada a la formació en B2B. El negoci de l'assistència a la petita i mitjana empresa és quelcom, reconeix, que demana una presencialitat gairebé impossible durant la pandèmia. "En el darrer any i mig només he tingut una experiència de consultoria, i no va anar bé" – per culpa, afirma, de la manca del contacte necessari per estudiar les necessitats de la companyia a qui es vol aconsellar. El sotrac de la pandèmia va portar Nebbia a reformular el seu negoci: una branca de la seva proposta de valor dedicada a la formació ha esdevingut, amb la situació sobrevinguda en el context de la crisi sanitària, el seu projecte empresarial principal. "La covid ha estat una ocasió per canviar el model de negoci: abans feia 90% consultoria, 10% formació; ara, l'oposat", narra Nebbia, que considera que el repte – per al seu negoci i els similars – es troba a "fer un pas més; passar-ho tot a digital".
La transició cap als entorns digitals entra en contacte directe amb un dels principals conflictes de les iniciatives emprenedores del país – autònoms i microempreses, però també pimes: el creixement. Traslladar els actius d'un autònom a format digital, i en la mesura del possible digitalitzar la proposta de valor del seu negoci, significa no només aplicar tecnologia a allò que ja es feia, sinó obrir-se a mercats múltiples, i de vegades abastar molt més del que es podia fer abans d'entomar aquesta reconversió. "Quan feia formació presencial, només podria vendre a Catalunya", recorda Nebbia. En el seu cas, la transformació més immediata ha estat el trànsit cap a l'educació telemàtica, que permet "estar en contacte amb tot el món, però vendre només a qui tens a mà". El següent repte: un model de negoci diferent, digital. Pel que fa a la iniciativa de Nebbia, això es tradueix en e-learning, un tipus d'educació situada completament en entorns virtuals, integrada en els ritmes tecnològics, i amb què "es pot vendre a tot el món". La qüestió de la digitalització no és només, per tant, entrar als entorns tecnològics, sinó transformar-se per encaixar-hi "Un ha de llençar-se a la piscina per posar-se pressió", afanya l'autònom.
El camí cap al 2.0
La transició cap als entorns digitals és quelcom que afecta tot el teixit empresarial del país i del conjunt de l'Estat. Els autònoms i les microempreses, però, es troben amb un conflicte especialment rellevant: la digitalització – tant la simple transició cap a unes xarxes socials o un lloc web com la reformulació del model de negoci – demana temps. Un temps que els treballadors per compte propi i els microempresaris necessiten per portar a terme la seva activitat econòmica; un temps sense el qual no poden facturar. "Les persones autònomes i les microempreses tenen una dimensió molt petita – avisa Elisabet Bach – però han de fer totes les funcions d'una empresa qualsevol". Els recursos i les hores que un autònom pot dedicar a adaptar, reformular i entendre les noves exigències del seu negoci són molt menors que els que pot destinar una empresa mitjana – per no dir, sovint, inexistents.
Nebbia: "La meva plataforma pot ser un Ferrari, però jo la faig servir com un Cinquecento; i el temps que necessito per fer-la anar com un Ferrari el trec de portar el meu negoci"
"És molt important l'acompanyament, a qualsevol dels nivells, però especialment quan l'autònom és molt analògic", apunta Bach, que es qüestiona la possibilitat que una part important del col·lectiu sigui capaç "d'entendre de digitalització, de negoci, de cadascuna de les noves àrees" sense un acompanyament extern. "Quan entres en el món de les plataformes, o inverteixes temps a entendre les tecnologies o ho fas per guanyar diners i arribar a final de mes", afegeix Nebbia. L'emprenedor es compta, de fet, entre els autònoms del país que coneixen més les necessitats dels entorns digitals – és enginyer informàtic de formació – i fins i tot en el seu cas reconeix necessitar agafar el ritme dels avenços tècnics. "Arriba un moment que la informàtica es sofistica tant que no pots saber de tot".
En aquest sentit, tot i que Nebbia reconeix que construir una bona infraestructura digital – material i de coneixements – és necessari perquè els negocis dels autònoms tirin endavant, aquest no hauria de ser la principal dedicació de l'emprenedor. "La nostra feina no és construir entorns digitals – opina – hem de fer lo nostre i recolzar-nos en algú que ens acompanyi". En aquest sentit, Bach reclama que les administracions posin de la seva part per acompanyar cada iniciativa i negoci segons les seves necessitats. "Els negocis necessitem adaptar-nos – afirma – és inconcebible que un comerç no tingui un lloc web o un perfil a les xarxes socials". I, com apunta Nebbia, no només cal tenir a l'abast aquestes eines digitals, sinó aprendre a treure'n partit. "La meva plataforma és un Ferrari, però jo la faig servir com un Cinquecento – lamenta – i el temps que necessito per fer-la anar com un Ferrari el trec de portar el meu negoci".
Els valors són negoci
Els canvis socials que la pandèmia ha aprofundit no transiten només per les vies de les telecomunicacions digitals. El vector de la sostenibilitat, en temps de responsabilitat social i emergència climàtica, ha esdevingut un dels horitzons de transformació més rellevants que han d'entomar els autònoms del país – i, en aquest cas, el canvi recau principalment en les decisions empresarials. "Els governs poden marcar directrius, però són els negocis els que han de fer els deures", apunta la presidenta d'Autònoms Pimec.
Tot i que les subvencions a la transició ecològica són una necessitat, reconeix Bach, hi ha certs canvis en la mentalitat dels petits negocis del país que "s'han de fer amb ajuts o sense ajuts". Les noves generacions de petits empresaris i autònoms, com celebra la presidenta, són també les que més integrades tenen aquestes noves pràctiques i iniciatives culturals – sovint tan simples com la reducció de consum de materials contaminants, la reutilització dels materials o el reciclatge. Des de Pimec afanyen els petits negocis del país a aplicar aquests canvis, en tant que es poden convertir en "un element diferencial respecte de la competència". "La clientela aprecia els valors", etziba Bach.
Regles i àrbitres
Al voltant de la transformació interna de cadascun dels petits negocis, autònoms i micropimes que componen la majoria de l'ecosistema empresarial del país hi ha una estructura reguladora que marca i limita les seves possibilitats. Tant Nebbia com Bach coincideixen en una demanda concisa: seguretat jurídica. La presidenta d'Autònoms Pimec ofereix l'exemple de les inspeccions fiscals, en què els resultats "depenen sovint de la persona que inspecciona"; mentre que l'autònom critica l'existència de "zones grises" en qüestions com les cotitzacions, les quotes d'autònoms o la fiscalitat. "Hisenda no és el millor amic de l'autònom", apunta Nebbia.
Una altra de les qüestions més rellevants que demanen els autònoms del país per tirar endavant els seus negocis de cara a 2022 són les cobertures socials. "Es diu que els autònoms mai es posen malalts, però és perquè no s'ho poden permetre", etziba Nebbia, tot exigint una sèrie de proteccions que "manquen" per al treballador per compte propi. Bach coincideix en aquesta apreciació, i demana ampliar uns beneficis que considera "deficitaris". "Quan es necessiten, les cobertures no hi són, i si hi són les condicions per a accedir-hi són molt restrictives", critica.
"Es diu que els autònoms mai es posen malalts, però és perquè no s'ho poden permetre"
La clau de volta, per la presidenta d'Autònoms Pimec, està a legislar "segons l'estructura". Des de l'associació es demana a les administracions, en aquest sentit, que les regulacions implementades tinguin en compte l'ampla diversitat de negocis que operen al país i a l'Estat, i especialment l'abundància d'aquells amb estructures minúscules – com els autònoms i les microempreses. Aquesta necessitat reguladora, de fet, recorre tots els problemes d'aquests negocis: des de la necessitat d'assistència en processos d'adaptació tecnològica fins a una fiscalitat progressiva que s'adapti als ingressos reals, els autònoms del país demanen, en paraules de Nebbia, una estructura normativa que "no posi al mateix sac autònoms, micropimes i grans empreses".
"Quan es parla d'empreses, la visió és la dels grans – els petits som una figura que o no s'entén o no es vol entendre", critica l'empresari. La patronal de la petita i mitjana empresa diagnostica, entre els orígens d'aquest problema, la manca de representativitat del treball autònom i la petita empresa als òrgans de negociació i decisió econòmica i social de l'Estat – una anomalia, l'absència d'una patronal de la petita empresa al diàleg social espanyol, que els autònoms "noten de ple". "El fet de no tenir una presència directa en aquestes taules – lamenta Bach – ens fa més difícil fer sentir la nostra veu a Madrid".