Escolta l'article ara…
Amb només onze anys, Lluís Pallarès ja treballava per ajudar a pagar el pa de la seva família. Era un nen de Solsona, una ciutat on els ganiveters formaven part de la vida quotidiana i on havien arribat a conviure una vintena de tallers dedicats a aquest ofici. El 1917, després d'anar a treballar a Barcelona i fer la mili, va fundar Pallarès Solsona juntament amb el seu germà Carles. Van començar fabricant navalles amb mànec de banya i, més d'un segle després, és l'últim supervivent d'aquella indústria ganivetera local. Avui, l'empresa familiar ven els seus ganivets i navalles acabats a mà des dels Estats Units fins a Nova Zelanda o Singapur i s'ha fet un lloc a les cases de molts catalans.
Solsona, una ciutat de ganiveters
La història de Pallarès Solsona no es pot entendre sense la tradició ganivetera de la capital del Solsonès. Durant segles, els tallers de navalles i ganivets van formar part del teixit econòmic de la ciutat. "A Solsona hi havia ganiveters, capellans i quatre guàrdies civils", recorda David Pallarès, actual director i tercera generació de l'empresa. Entre el segle XVI i principis del segle XX, el poble va acollir una vintena de tallers, dels quals només queda Pallarès Solsona.
En aquest entorn va créixer l'avi del David, Lluís Pallarès. Després d'haver treballat a Barcelona i de fer el servei militar, va decidir emprendre el seu propi camí al costat del seu germà Carles. L'any 1917 van fundar el taller que acabaria portant el cognom familiar. I van prendre una decisió innovadora i pionera a l'època: marcar els ganivets amb el seu propi nom. Fins aquell moment, molts dels productes fabricats a Solsona es comercialitzaven amb marques alienes. Els tallers feien la feina, però el consumidor final sovint desconeixia qui havia fabricat el ganivet. "El meu avi va dir que faria els seus", explica David Pallarès, que recorda l'habilitat del fundador: "El meu avi en sabia molt, feia ganivets de molta qualitat. Amb els anys t'adones que era un crac".
Els traginers, els primers distribuïdors
Molt abans que es parlés d'internacionalització, els ganivets de Solsona ja viatjaven per la península. Ho feien gràcies als traginers que transportaven mercaderies entre poblacions i que aprofitaven els trajectes per comprar i revendre productes. La fama de la capital del Solsonès era molt gran i aquests comerciants aprofitaven la seva estada per comprar sacs d'eines, també de Pallarès Solsona. Els venien per tota la península. Aquell sistema va permetre que les navalles solsonines es fessin conegudes arreu.
Fins i tot en aquells primers anys de vida, Pallarès Solsona va estar molt a prop de vendre productes fora de les seves fronteres. A través d'una unió d'artesans locals, va arribar una oferta de Turquia per comprar ganivets per utilitzar durant la Primera Guerra Mundial. Finalment, la falta d'acord va frustrar l'operació.
Pallarès: "Sempre hi ha un component de sort"
Mentre molts tallers ganiveters de Solsona anaven tancant, el Pallarès creixia i guanyava reputació. El David no atribueix la seva supervivència a un motiu en concret i explica diversos factors. "El meu pare tenia la idea de modernitzar-se", comença l'actual director. La segona generació va apostar per incorporar maquinària, millorar els processos i reorganitzar l'activitat empresarial, però sempre mantenint l'artesania.
També considera determinant que sempre hi hagués algú al capdavant del negoci i que es produís el relleu familiar. I no amaga un factor que sovint no es reconeix: "Sempre hi ha un component de sort". El que no és sort és la qualitat de la qual presumeixen els ganivets i navalles de Pallarès Solsona, que s'explica en part per l'artesania dels processos i la voluntat de millora dels materials.
"La idea d'acabar-ho a mà i de treballar artesanalment la portem dins. No l'hem volgut canviar mai", assegura el director, que ironitza: "Si la intel·ligència artificial ho fes millor, m'hi apuntaria i em quedaria a casa". Per això, defensa que van el mateix que el seu avi a principis del segle passat.
De vendre a Cadis a arribar a Nova Zelanda
La tercera gran transformació de Pallarès Solsona va arribar amb la incorporació de David Pallarès a la direcció. Fins aleshores, l'empresa havia construït bona part del negoci al mercat peninsular, però encara tenia una presència internacional molt limitada. "A mi em sorprenia que venguéssim a Cadis i no a Perpinyà, que era molt més a prop", recorda. A mitjans dels anys noranta, va decidir començar a explorar els mercats exteriors. La internacionalització, però, no va ser immediata.
Els primers intents a Perpinyà van topar amb les reticències dels compradors, acostumats a prioritzar els productes francesos. "Hi anàvem i ens deien que no es vendrien. Tornava ben emprenyat", recorda. Però es van acabar guanyant la confiança de clients d'arreu: "El que agrada és la història de l'empresa i la qualitat del producte". La trajectòria centenària, la fabricació catalana i el component artesanal s'han convertit en arguments comercials que ajuden a diferenciar la marca en mercats internacionals.
Un dels moments que David Pallarès recorda amb més il·lusió va ser la primera venda als Estats Units: "El primer client americà era un venedor de Brooklyn. Jo estava emocionadíssim i li parlava de molts productes. Després em va dir que només tenia una botigueta de barri", relata. Així van arribar els ganivets de Solsona a Nova York. Ara, ja venen a petits distribuïdors dels Estats Units, Austràlia, Singapur, Nova Zelanda, Mèxic i diversos països europeus. Avui en dia les vendes es divideixen a parts iguals entre la península, Europa i la resta del món.
De les navalles de pagès als ganivets de cuina
La navalla continua sent un dels productes més emblemàtics de Pallarès Solsona. És l'objecte que va donar a conèixer el taller i que ha acompanyat generacions de pagesos, treballadors i aficionats a les activitats a l'aire lliure. Però el catàleg actual va molt més enllà i l'empresa fabrica ganivets de cuina, navalles, tisores i diferents eines de treball. Els seus productes s'adrecen tant a professionals com a particulars: des de cuiners fins a pagesos, lampistes o persones que surten a buscar bolets: "Nosaltres fem eines per a la gent que treballa".
La innovació també ha estat clau per al desenvolupament de nous productes i la seva millora: "Ha vingut molt arran dels clients, dels comentaris que ens feien cuiners o pagesos". Per exemple, ara estan enllestint uns ganivets amb unes característiques especials per a una fàbrica d'alimentació: "En fem molt pocs, però tenen molt més valor afegit".
El valor de fabricar a Catalunya: "Fem país quan comprem al país"
Un dels elements que David Pallarès reivindica amb més insistència és la importància de la indústria local i lamenta que durant molts anys els consumidors catalans no valoraven els productes fabricats al país, a diferència del que es trobaven a Alemanya o França. Tot i això, creu que està canviant: "Ens reconeixen com a ganivet català i això està molt bé. Ara els catalans almenys ens mirem a nosaltres. Durant molts anys no era així", reflexiona. Per al director de Pallarès Solsona, consumir productes fabricats a Catalunya no és només una qüestió d'identitat, sinó també de mantenir el teixit industrial i l'ocupació. "Valorar el producte de casa és molt important. Fem país quan comprem al país. Això s'hauria d'ensenyar a les escoles", defensa.
En canvi, és molt crític amb el paper de les administracions, posant d'exemple l'excessiva burocratització i la dictadura dels tràmits que ofeguen les petites empreses. "Jo tinc els mateixos tràmits que una empresa gran. En una empresa petita, tot això es complica molt", lamenta el David, que afegeix: "Hi ha poc suport a les empreses".
La quarta generació ja truca a la porta
Amb més de cent anys d'història, Pallarès Solsona es prepara per a un nou relleu familiar. La quarta generació ja s'està incorporant a l'empresa, un fet especialment rellevant en un sector en què molts negocis artesans han desaparegut precisament per la manca de continuïtat. Per això, i malgrat les traves administratives o les dificultats per trobar personal qualificat, el David es mostra optimista amb el futur d'un negoci que va passar de vendre a través dels traginers a arribar a una petita botiga de Nova York.
Més d'un segle després que els Pallarès decidissin posar el seu nom als ganivets que fabricaven, aquell cognom continua gravat en peces acabades a mà a Solsona i que viatgen per tot el món i s'han fet un lloc a moltes cases catalanes. És el llegat d'una família que ha mantingut viu un ofici centenari i que, mentre la resta de tallers de Solsona desapareixien, ha aconseguit que les navalles de la ciutat continuïn tenint futur.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat