Polítiques digitals: objectius clars, estratègia encertada i execució precisa

L'empresari Marc Guerrero defensa que "les tecnologies són neutres, el que potser millor o pitjor és l'ús que decidim donar-li"

John Hoffman és el CEO de GSMA. | MWC John Hoffman és el CEO de GSMA. | MWC

El mes de maig de 1997 un supercomputador de l’empresa nord-americana IBM, el Deep Blue, va causar un gran trasbals internacional en guanyar per primera vegada en una partida d’escacs al mític campió mundial, Garry Kasparov. 20 anys després l’escriptor, activista polític rus, que ostenta de mode vitalici, des de 1980, el títol de gran mestre internacional que és el més important de tots els possibles que existeixen a escala mundial dintre del món dels escacs, va publicar el seu llibre Deep Thinking on explicava les seves impressions sobre aquell esdeveniment i explorant el passat i el present de la Intel·ligència Artificial (IA), cloïa amb la seva ferma creença que la humanitat és la millor esperança pel futur.

"El maig de 1997 un supercomputador d'IBM va causar un gran trasbals internacional en guanyar per primera vegada en una partida d’escacs al mític campió mundial, Garry Kasparov"

El debat sobre la bondat o maldat de les tecnologies, cada cop més presents en les nostres vides, és permanent. Que si ens trauran llocs de treball, que si ens permetran trobar les cures a les pitjors malalties, que si els nostres fills i filles estan enganxats, que si només circulen per les xarxes socials materials tòxics, que si el VAR és millor o pitjor pel món del futbol, que si podem traduir instantàniament qualsevol llengua del món, que si podem millorar la mobilitat, que si el teletreball és la solució per mantenir i millorar la qualitat del treball, etc... És ben evident, però cal insistir constantment, que les tecnologies són neutres, el que potser millor o pitjor és l’ús que decidim donar-li. I aquest és un element vital per tal de preveure en quin món viuran les properes generacions, plenament integrades en una societat digital.

Fa pocs dies vaig poder introduir en una conferència col·loqui, organitzada pel club empresarial Cercle de les Llibertats, al conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Honorable Sr. Jordi Puigneró. L’acte també va comptar amb la participació del CIO i director del programa 5G del Mobile World Capital, Eduard Martín. El conseller Puigneró va fer una detallada intervenció desgranant un per un els cinc pilars fonamentals als quals s’enfronta Catalunya en l’àmbit tecnològic. A saber: el primer, una ciutadania digital apoderada, capacitada i protegida; el segon, un territori cohesionat amb infraestructures digitals i ciutats intel·ligents; el tercer, un Govern i una Administració del segle XXI: oberta, digital i eficient; el quart, un país cibersegur, que protegeix la ciutadania, les empreses i les institucions; i el cinquè, la innovació digital com a motor d’una nova economia.

Més info: El Govern català, una de freda i una de calenta

Catalunya, compta objectivament, amb el substrat necessari per assolir de manera sòlida i sostenible tots aquests pilars. Les nostres empreses s’han posat les piles en matèria de digitalització, som dels territoris de la Unió Europea amb més presència, i potencial de captació, de startups innovadores i de microempreses del sector tecnològic. Per exemple, som un gran país en producció d’aplicacions tecnològiques per a telefonia mòbil, les conegudes Apps. Comptem també amb una xarxa universitària i d’institucions de recerca potent, i amb una societat civil forta i amb ganes d’obrir-se al món. Comptem amb el supercomputador MareNostrum4 i amb un dels tres futurs supercomputadors de primera generació, preexaescala, de la Unió Europea, el més ràpid del món, el MareNostrum 5, amb una potència pic de 200 petaflops; és a dir, 200.000 bilions d’operacions matemàtiques (de “coma flotant”) per segon. El Govern, a més, per primera vegada disposa d’una conselleria específica per a les polítiques digitals.

Finalment, els organitzadors (GSMA) del Mobile World Congress han cancel·lat l’edició 2020 a causa de la crisi del coronavirus. Catalunya és la seu, des l’any 2006, d’aquest gran esdeveniment on es reuneixen les innovacions capdavanteres i les tecnologies líders amb els visionaris més influents del món. Barcelona, i Catalunya, són per uns dies el centre mundial de l’economia de la innovació. L’escenari on el futur de les Tecnologies de la Informació i del Coneixement (TIC) es decideix. El congrés marca el pols de la revolució TIC i les seves aplicacions en sistemes productius. És un espai per a transmetre coneixement entre les companyies líders del sector tecnològic i inversors públics i privats. I és un punt generador de nous models econòmics basats en la tecnologia més puntera. L’any 2021 també se celebrarà al nostre país el congrés mundial de l’audiovisual (ISE), que aquesta mateixa setmana té lloc a Amsterdam.

"Barcelona i Catalunya seran el centre mundial de l’economia de la innovació"

El Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) va organitzar un primer congrés català d’economia l'any 1979, amb els efectes de la crisi del petroli i en plena transició democràtica, l’any 1988 va tenir lloc el segon congrés per analitzar l'impacte de la transició i l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea, i fa dos anys el Col·legi va organitzar el 3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya, amb el lema "Cap a un model eficient i equitatiu", fomentant la reflexió sobre l'empresa i l'equitat social, tot impulsant un debat en el conjunt de la societat catalana sobre com assolir aquests objectius. El director científic del congrés fou l’exconseller d’Economia del Govern català, Sr. Andreu Mas-Collell, i el president del Comitè organitzador, el Sr. Joan B. Casas, degà del Col·legi. En el marc d’aquest congrés vaig tenir l’honor de poder realitzar una ponència sota el títol: “Una cultura nacional d’innovació; el cas d’Estònia”.

Més info: Mas-Colell: "El FLA és una gàbia i serà difícil sortir-ne"

En la moderna república d’Estònia molts són els elements i les actuacions, tant interns com externs, que combinats, han permès uns processos econòmics més eficients i equitatius. Malgrat que l’ocupació soviètica no donava molts motius per a l’esperança, actualment Estònia es refereix orgullosament a si mateixa com a "Innovation Hub". Per tal de desenvolupar tot el potencial dels ecosistemes d’innovació i startup, nombrosos estudis internacionals identifiquen la combinació de les iniciatives del govern així com el suport del sector privat com a elements clau del procés. En el cas estonià, un país petit i relativament nou (la seva declaració d’independència fou la nit del 20 d’agost de l’any 1991), iniciatives públiques com l’e-government, els processos de digitalització de les agències públiques, l’e-residency, la identitat digital, i les possibilitats de constituir companyies online amb seguretat, han estat molt ben rebudes per la comunitat empresarial global.

"En el cas estonià, un país petit i relativament nou, iniciatives públiques com l’e-government, els processos de digitalització, l’e-residency, la identitat digital, i les possibilitats de constituir companyies online amb seguretat, han estat molt ben rebudes per la comunitat empresarial global"

En definitiva, si Catalunya va ser capdavantera a la península Ibèrica en la revolució industrial, actualment en la revolució digital en què estem immersos comptem amb el potencial per a esdevenir líders europeus. Ens calen, com apuntava el conseller Puigneró, objectius clars, estratègies encertades, i una execució precisa. Ens cal, com en el cas estonià, unes bones sinèrgies público-privades. Podem ser optimistes. Anem en la bona direcció cap a la Catalunya 4.0. Podem tenir esperança en un país on la tecnologia es complementa amb la humanitat per a possibilitar un futur millor per a tothom.

Avui et destaquem
El més llegit