Junt amb Oriol Amat he fet un estudi per l’Observatori de l’Empresa Familiar de la UPF Barcelona School of Management posant el focus en la professionalització de l’empresa familiar com a decisió clau per a la seva continuïtat.
L’empresa familiar és un pilar fonamental de l’economia. Genera ocupació, crea valor i contribueix de manera decisiva a l’arrelament territorial. Paradoxalment, però, la seva continuïtat continua sent un dels grans reptes estructurals del teixit empresarial. Les dades són conegudes: només una minoria d’empreses familiars supera amb èxit els relleus generacionals (9% arriben a la tercera generació), encara que la seva vida mitjana és major que la de les empreses no familiars. El problema no és tant la viabilitat econòmica inicial com la capacitat d’adaptar-se a contextos de creixement, complexitat i canvi.
En aquest context, la professionalització de l’empresa familiar emergeix com una palanca clau. Però, què vol dir realment professionalitzar? Sovint el concepte s’associa a incorporar directius externs o a millorar resultats, quan en realitat el factor determinant és la implantació d’estructures formals de govern, planificació i control que redueixin la dependència de persones concretes i reforcin la sostenibilitat a llarg termini.
L’estudi basat en una mostra de 129 empreses familiars ha permès construir un Índex de Professionalització que mesura la presència d’aquestes estructures. El resultat és clar: el nivell mitjà se situa en només 35 punts sobre 100.
La dispersió de resultats de la mostra és molt elevada, el que indica que no existeix un model dominant d’empresa familiar, sinó una gran varietat de situacions.
A partir de l’índex, hem identificat quatre tipologies d’empresa familiar, des de models fortament personalistes fins a empreses amb un govern plenament institucionalitzat. Només un 17% forma part d’aquest últim grup.
Un dels resultats més rellevants de l’estudi és el paper central del govern familiar. Tot i que moltes empreses han avançat en el govern corporatiu —auditories, consells, plans estratègics—, les estructures específiques per gestionar la relació entre família, propietat i empresa continuen sent minoritàries. Sense aquestes eines, el risc que els conflictes familiars afectin la presa de decisions empresarials augmenta significativament.
L’anàlisi mostra també que la professionalització segueix un procés gradual. Les empreses comencen per pràctiques reactives i només en fases més avançades incorporen instruments preventius, orientats a anticipar conflictes i facilitar relleus ordenats.
La principal conclusió és clara: la professionalització no és una conseqüència automàtica del creixement ni del pas del temps. És una decisió estratègica. Les empreses familiars que aposten de manera deliberada per estructurar el seu govern —tant empresarial com familiar— estan millor preparades per garantir la continuïtat del projecte. Professionalitzar no és perdre identitat familiar; és assegurar que aquesta identitat pugui perdurar.
Aquest estudi no avalua resultats econòmics ni factors qualitatius com el lideratge o la cultura, sinó que se centra deliberadament en aquells elements objectius observables determinants clau de la sostenibilitat empresarial a llarg termini. Aporta un conjunt de contribucions rellevants. En primer lloc, proposa un Índex de Professionalització clar, transparent i replicable, centrat en la identificació de pràctiques objectivables. En segon lloc, ofereix una lectura integrada de la professionalització que combina de manera coherent els àmbits del govern corporatiu, el govern familiar, la planificació i el control. A més, aporta evidència sobre els factors associats a la professionalització, evitant explicacions simplistes basades exclusivament en la mida o la generació de l’empresa. Finalment, tradueix els resultats obtinguts en orientacions pràctiques d’utilitat per a famílies empresàries, assessors i institucions vinculades a l’empresa familiar.
L’Índex de Professionalització té valor com a instrument pràctic al servei del govern i la direcció de l’empresa familiar
Els resultats obtinguts tenen implicacions rellevants per al govern, la direcció i la continuïtat de l’empresa familiar. Més enllà de descriure nivells de professionalització o de classificar empreses en tipologies, l’estudi permet identificar quines palanques tenen un impacte real sobre la preparació de l’empresa familiar per afrontar els reptes del creixement, el relleu generacional i la sostenibilitat a llarg termini.
L’Índex de Professionalització té valor com a instrument pràctic al servei del govern i la direcció de l’empresa familiar. La professionalització de l’empresa familiar no és un fi en si mateix, sinó un mitjà per garantir la continuïtat del projecte empresarial al llarg del temps. Aquest estudi mostra que avançar en aquesta direcció és possible, mesurable i, sobretot, una decisió estratègica a l’abast de moltes famílies empresàries.
Com a resum, jo diria que la professionalització no és un objectiu, sinó un mitjà per ajudar a la continuïtat de l’empresa familiar. No es pot professionalitzar l’empresa sense professionalitzar a la família propietària. La professionalització de l’empresa depèn bàsicament de la voluntat de la família.