En poc més d'un lustre, Qilimanjaro Quantum Tech ha aconseguit posicionar-se com una de les empreses deep tech més importants del país. La que és, fins ara, l'única empresa de l'Estat especialitzada en computació quàntica ha estat reconeguda com a millor startup de 2024 als 4YFN Awards i s'ha encarregat de la instal·lació del primer ordinador quàntic de l'Estat al Barcelona Supercomputing Center (BSC). Sorgida el 2019 com una spin off de l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE), la Universitat de Barcelona (UB) i el mateix BSC, la companyia supera ara els 70 treballadors i té un important projecte entre mans: la construcció del que serà el primer centre de dades quàntic d'Europa, un espai que concentrarà fins a 15 ordinadors quàntics i que s'estrenarà aquesta tardor.
A les oficines que acolliran aquesta infraestructura és on rep VIA Empresa la CEO de Qilimanjaro, Marta P. Estarellas. Allà és on parlem durant gairebé una hora sobre quàntica, la tecnologia que és “la gran esperança d'Europa”, almenys a parer de la UE. Una disciplina que “no s’entén com una substitució de la computació clàssica, sinó com una acceleració”, amb aplicacions en camps tan diversos com la logística, la biologia, les finances, la intel·ligència artificial o la medicina, i en què el Principat participa amb bones expectatives: “A escala espanyola, Catalunya és l'epicentre de la quàntica”. Un lideratge que, això sí, demanarà “una mirada estratègica a llarg termini, paciència i confiança”, especialment entre els inversors privats.
La computació quàntica no treballa amb bits, sinó amb qbits. Què implica això?
És un canvi complet de paradigma. La computació quàntica codifica la informació en sistemes que es comporten sota les lleis de la mecànica quàntica, aquella física que descriu els sistemes microscòpics. Els sistemes macroscòpics, el que podem veure amb els ulls, es descriuen mitjançant la mecànica clàssica, la convencional que hem après tots a l’escola; però quan intentem anar una mica més lluny, de com estan formats, la física que descriu el comportament dels àtoms i les molècules és la física quàntica.
Es va plantejar la idea de veure si amb la física quàntica es podia fer computació. I la realitat és que sí: podem codificar dades amb aquests sistemes, amb àtoms artificials, com el que fem nosaltres, que simulen un àtom amb un xip de materials superconductors. Amb ells, podem explotar alguns dels fenòmens més exòtics de la mecànica quàntica.
Fenòmens com ara…?
La superposició, l’entrellaçament, l’efecte túnel… Amb aquests fenòmens podem construir una nova lògica de manipulació de la informació. La lògica dels ordinadors convencionals és la lògica booleana, que suma i resta uns i zeros, fa els AND, els OR… Totes les tasques que fem amb un ordinador normal es redueixen a aquesta mena d’operacions. Nosaltres volem construir una lògica diferent, la lògica quàntica. Continuem treballant amb uns i zeros, el sistema binari, però fem operacions molt més exòtiques, com la superposició, que fa que no hagis d’escollir entre tenir el zero i l’u, sinó que puguis tenir el zero i l’u. Això et permet crear algoritmes que són molt més eficients per a certes tasques.
Quines són les seves principals aplicacions?
Encara s’està treballant per identificar aquelles en què l’ordinador quàntic pot donar-nos un avantatge. Perquè, al final, la computació quàntica no s’entén com una substitució de la computació clàssica, sinó com una acceleració, de la mateixa manera que les GPU han accelerat les CPU per temes de disseny gràfic, videojocs o intel·ligència artificial.
“La computació quàntica no s’entén com una substitució de la computació clàssica, sinó com una acceleració”
Nosaltres estem enfocant-nos en tres verticals diferents. Per una banda, la simulació de problemes intrínsecament quàntics. Com podem simular el comportament d’una molècula, d’una reacció química, d’un material… Totes aquestes simulacions són molt complexes amb computació actual, perquè com que el problema en si, la matemàtica, és quàntic, l’ordinador clàssic no és capaç de descriure’l de manera eficient. Per això, amb un ordinador quàntic tindríem la capacitat de reproduir el comportament del problema natural. La simulació ens obre un ventall enorme de possibilitats en el coneixement del món que ens envolta: la naturalesa, la física, nous materials, nous combustibles, noves medicines… que, avui dia, estan limitats per les capacitats de computació actuals. Hem arribat a un límit on la computació clàssica no escala bé amb el problema. És un dels focus principals de la computació quàntica i, de fet, el motiu pel qual jo estic aquí.
Expliqui, expliqui.
Jo soc química de formació, i vaig passar a dedicar-me al disseny de fàrmacs, la primera fase de la qual és la modelització computacional. Va ser en aquell moment que vaig adonar-me que les capacitats tecnològiques que teníem a disposició no eren prou per resoldre els meus problemes, que tenien un impacte molt important en la societat: en el grup on estava intentàvem identificar molècules candidates per inhibir reaccions associades a certs tipus de càncer, Parkinson i alzheimer, i els ordinadors clàssics no tenien la capacitat de descriure de manera precisa i eficient la mecànica quàntica d’aquests sistemes. Va ser llavors quan vaig descobrir que hi havia un nou camp que estava creixent, que era la computació quàntica. La simulació és, per mi, l’aplicació més maca. Imagina que tinguéssim un ordinador quàntic que ens ajudés a entendre millor l’astrofísica, la biologia, la química, el cervell… Tot el que podria arribar a sortir.
La més maca, però no l’única.
L’altra branca és l’optimització. Trobem molts problemes amb una mateixa estructura matemàtica en el dia a dia d’una empresa, com ara l’optimització de rutes de vehicles, de torns d’un hospital, operacions del sector financer… Tots aquests problemes tenen una cosa en comú: es descriuen de la mateixa forma matemàtica i no tenen una solució eficient en un ordinador clàssic. Semblen molt simples, però tenen un nivell de complexitat molt elevat, se’n diuen NP-Hard. A mesura que el nombre de dades i les restriccions del problema d’optimització van creixent, es tornen més i més intractables. Avui dia es resolen amb aproximacions, o, si ho volen exacte, usant molts recursos computacionals.
A aquestes indústries els interessa un petit avantatge en la precisió del resultat, o poder resoldre un problema en un temps menor. Nosaltres hem treballat amb la indústria energètica per veure com podíem calcular en menor temps el preu de l’electricitat, perquè s’ha de resoldre un algoritme molt complex, que depèn de la demanda, dels fluxos d’energia de les diferents parts d’un mercat, de si venen proveïdors de fora… I amb la inclusió de les renovables, en comptes de cada hora, s’havia de fer el càlcul cada 15 minuts, perquè hi havia més variables, com que marxa el sol o deixa de bufar el vent. Vam estar treballant com calcular el problema amb menor temps amb un algoritme quàntic, i això implica marges de benefici increïbles.
Passa el mateix amb les rutes logístiques en una ciutat: quan arribes a 50 punts de parada, el problema pràcticament es converteix en intractable. Però els repartidors de Glovo, de Just Eat, de Correus o d’Amazon tenen problemes molt més grans que 50 parades. Aquí es creu que també pot donar un gran avantatge.
I falta el tercer vertical.
Quan parlem d’avantatge quàntic pot voler dir arribar a la solució amb un menor temps (la simulació), arribar-hi de manera més precisa (l’optimització)… o fer-ho amb menys recursos. I aquí entra el processament de dades. Amb el boom de la intel·ligència artificial, hem de tenir en compte que té un cost. Tots aquests models s’estan reentrenant amb moltíssimes dades, i sí, es fa al núvol, però el núvol és infraestructura. Són sistemes de computació, centres o granges de dades que cada cop han de ser més i més grans, perquè ja no podem miniaturitzar més els xips i hem de començar a acumular CPU, GPU i crear infraestructures gegants de supercomputació. Hem arribat a un punt en què les grans empreses tecnològiques ja no estan fent tanta computació, sinó creant la infraestructura per poder donar serveis als centres de dades. I això no és escalable ni sostenible.
"El xip quàntic es pot permetre posar sobre la taula un nou paradigma de processament de dades més eficient"
La quàntica postula com una alternativa. Ens proposa una manera de continuar comprimint les capacitats de processament amb un xip que continua sent més petit. Fins ara, en la indústria del semiconductor hem estat intentant integrar més i més transistors al mateix xip per augmentar-ne les capacitats, i hem arribat a un límit en què no podem fer-ho més petit, perquè tenim efectes quàntics, que són soroll. Però si el que fem és computació quàntica, aquests efectes ja no són soroll, sinó que són controlables. El xip quàntic es pot permetre posar sobre la taula un nou paradigma de processament de dades més eficient. A més, els primers benchmarks de comparació de consum de recursos entre un xip clàssic i un xip quàntic per a una mateixa tasca indiquen que el quàntic consumeix ordres de magnitud menys que el clàssic.
Serà aquesta aplicació la que veurem més pròximament en el mercat?
Jo crec que sí. És veritat que has de reinventar el processament de dades: les xarxes neuronals no funcionen de la mateixa manera, perquè la lògica que regeix el seu processament és diferent. Has de reinventar la intel·ligència artificial, i això és el camp que es coneix com a quantum AI, una branca amb moltíssim potencial.
Quan es va fundar Qilimanjaro encara no hi havia hagut l’esclat actual de la IA generativa.
No, però, de fet, havíem començat a treballar amb IA abans. El que passa és que no li donàvem tanta importància com li donem ara, perquè era més una curiositat científica. Jo abans estava treballant en el sector, i vaig començar a investigar com utilitzar ordinadors quàntics per fer processament de dades per intel·ligència artificial. Això, molt abans d’OpenAI i de ChatGPT. Vaig plantejar si, teòricament, els ordinadors quàntics analògics, que són amb els quals treballem a Qilimanjaro, podien servir per fer això, i la resposta semblava ser que sí. En aquell moment, vam publicar el paper i ja està. Però llavors va sorgir OpenAI amb el ChatGPT, els models generatius… I vam recuperar tota aquesta feina anterior i la vam començar a redimensionar, perquè veiem que tenia un sentit ara més que mai. Ja no era una curiositat científica, era una cosa que, potser, el món necessitarà.
De fet, la intel·ligència artificial generativa actual s’origina també en una publicació científica d’investigadors de Google Brain, on es presentava els ara coneguts com a models transformadors.
Sí! Al final, tot comença amb una curiositat. L’altre dia vaig veure una gràfica que ensenyava el nombre de citacions del paper amb què Andre Geim i Konstantin Novoselov van guanyar el Premi Nobel de Física pel descobriment del grafè, i veus que passen anys sense ni una citació i, de sobte, creix de cop. Algú ho descobreix, comença a tenir sentit o una aplicació, i el que era una curiositat científica es converteix en una revolució tecnològica.
Les tasques que pot fer un xip quàntic en intel·ligència artificial són les mateixes que les que poden fer els xips actuals, o estan més especialitzats?
Les aplicacions amb intel·ligència artificial encara són bastant exploratòries. Nosaltres, per exemple, estem mirant si es poden utilitzar per a la classificació de dades. Treballem amb el CERN, a Ginebra, perquè un dels problemes que tenen és que en els seus experiments de detecció de noves partícules i nous esdeveniments generen moltíssimes dades que els costa molt de processar. Estem veient si podem processar més ràpidament, eficientment i amb menys recursos totes aquestes informacions i classificar els esdeveniments que puguin observar. Si es poden processar classificadors i models de superbaix aprenentatge i aprenentatge per reforç, vol dir que podem processar qualsevol classe d’informació per temes d’entrenament.
Aquests xips quàntics comparteixen els problemes de falta de materials que també tenen els xips actuals?
No, els xips que tenim es desenvolupen amb materials bastant comuns. Els principals components són l’alumini i el silici, metalls fàcils d’obtenir. El que és una mica més complicat és que operen a molt baixa temperatura, pràcticament del zero absolut, -273 °C, menys que a l’espai exterior. Necessiten aquestes temperatures perquè es puguin comportar com a superconductors, cosa que necessitem per poder simular el comportament d’un àtom i els fenòmens quàntics. Els fabriquem amb la infraestructura que ja existeix, com les sales blanques, a temperatura normal, on creem els circuits amb litografia, i després, per controlar-los i fer que funcionin com a ordinadors quàntics, els hem de baixar la temperatura.
Avui dia, la computació quàntica és molt heterogènia, no hi ha un hardware que sigui el guanyador, sinó moltes apostes que estan buscant quina és la via guanyadora per poder escalar la tecnologia. Serà llavors quan podrem resoldre problemes altament complexos i poder posar aquests sistemes en sistemes productius.
Des de Qilimanjaro aposteu específicament pels ordinadors quàntics analògics. De quina manera es diferencien dels ordinadors quàntics digitals?
La majoria dels ordinadors quàntics que s’estan creant són digitals. La diferència és la manera com codifiquem el processament. En el digital, es compon d’una seqüència d’operacions lògiques discretes, molt precises i molt ràpides, basades en la lògica quàntica. El que s’ha vist al llarg de dues dècades de desenvolupament és que, cada vegada que apliques aquestes operacions, introdueixes un petit error al sistema. I a mesura que en fas més i més, l’error s’acumula fins al punt que és tan elevat que no li pots treure gaire sentit al procés. Amb la computació clàssica això també passa, però podem aplicar protocols de correcció d’errors, que se solen basar a crear diverses còpies de l’operació.
Però en la quàntica això no es pot fer exactament així, hem de crear estructures molt complexes, amb molts qbits físics, per poder codificar una unitat lògica d’informació. Això implica haver de tenir sistemes molt grans per poder codificar una informació. Actualment, ni tan sols aconseguim doblar la quantitat de qubits per ordinador quàntic a l’any, i la necessitat real és de tenir milers i milers de qbits. Ara estem al voltant de 100 i tants, i en necessitem milions. Arribar a xips de milions de qbits, llevat que hi hagi una manera d’escalar més ràpidament els sistemes, no passarà anytime soon. Al ritme actual, veurem un ordinador quàntic digital amb tolerància a errors d’aquí a 20 anys o més.
"Al ritme actual, veurem un ordinador quàntic digital amb tolerància a errors d’aquí a 20 anys o més"
Nosaltres ens vam crear per presentar una alternativa que ens permetés portar la computació quàntica útil al mercat i a la investigació en un marc de temps més curt. La nostra proposta no és tan senzilla de programar ni tan senzilla de fabricar com un digital, però sí que creiem que necessitarem menys qbits per poder donar una practicitat.
Què us porta a pensar això?
Perquè el processament, en comptes de ser amb portes discretes, es fa amb una modulació contínua dels paràmetres del sistema. Imagina que tinguessis un xip amb unes rodetes que vas girant a poc a poc per arribar al resultat. Aquest control continu ens permet, fins a cert punt, evitar els errors, i és el que creiem que portarà aquest tipus de tecnologia abans al mercat.
Però alhora també hi ha una altra raó, que és la raó original. Richard Feynman, Premi Nobel de Física l’any 65, deia: “La naturalesa és quàntica, i si vols una descripció precisa de la naturalesa, necessites utilitzar la matemàtica quàntica, i no la clàssica”. I nosaltres vam pensar que, de la mateixa manera que la naturalesa és quàntica i no clàssica, la naturalesa és analògica, i no digital: si veus una fulla caure d’un arbre o com es propaga una ona, és de manera contínua. Creiem que la computació quàntica analògica pot ser molt més precisa a l’hora de solucionar problemes que són intrínsecament continus.
"De la mateixa manera que la naturalesa és quàntica i no clàssica, la naturalesa és analògica, i no digital"
Qilimanjaro va ser fundada el 2019 per cinc investigadors, i el primer ordinador el vau instal·lar el 2021, als Emirats Àrabs Units.
Per ser precisos, més que un ordinador quàntic, era un laboratori de computació quàntica. El que buscava el Technology Innovation Institute (TII) d’Abu Dhabi era crear la seva pròpia línia de desenvolupament de computació quàntica, però no tenien l’expertesa. Ens van demanar que féssim com de consultora, per entendre com havia de ser el laboratori, les estructures elèctriques, les xarxes, quins proveïdors fer servir, com es podien integrar… Vam fer-los també un xip bàsic perquè tinguessin una primera arquitectura amb la qual poder arrencar pel seu compte. Els vam donar la llavor d’un sistema complet, i mentre fèiem l’exercici amb ells, també el fèiem al nostre laboratori. El nostre primer ordinador quàntic va ser un bessó d’aquell. I, a partir d’aquí, ha anat creixent i creixent.
És llavors quan va sorgir el projecte de Quantum Spain?
Exacte. És una iniciativa del Ministeri de Transformació Digital amb què buscaven crear una estratègia de coneixement en quàntica dins d’Espanya, sobretot a escala de recerca i universitats. Va haver-hi molta inversió en talent, capacitació i divulgació, però també es buscava crear infraestructura que pogués donar servei a tota la xarxa nacional de supercomputació per començar el procés de democratització de la tecnologia. Quan fas coses tan innovadores com la computació quàntica, és clau obrir-ho als usuaris per començar a fer el procés iteratiu per entendre quines idees poden venir de fora i implementar-les per intentar alinear-se al màxim amb què vol el mercat, l’enginyer, l’empresa financera o l’investigador. El projecte era per fer un ordinador quàntic digital, però nosaltres també teníem les capacitats, així que ens vam presentar i vam guanyar. Vam fer un acord amb una altra empresa, que va encarregar-se dels xips, i nosaltres vam fer tot el programari i la integració amb el MareNostrum 5 del BSC.
"Quan fas coses tan innovadores com la computació quàntica, és clau obrir-ho als usuaris"
I, més endavant, vau encarregar-vos de la licitació del projecte d'EuroHPC. En què consisteix aquesta aposta europea?
És una organització de la Comissió Europea que busca crear, mantenir i incentivar infraestructura de computació estratègica arreu d’Europa, mitjançant els centres de supercomputació. El BSC és un dels més forts, el vuitè més potent del món. Van treure licitacions per equipar cada centre d'HPC amb infraestructura quàntica, i el BSC va licitar un ordinador quàntic de la mateixa tecnologia, però com que en tenia ja un de digital, en va licitar un d’analògic. Amb aquest, formava un triangle: el superordinador clàssic, el MareNostrum 5; l’ordinador quàntic digital, i l’ordinador quàntic analògic. És una visió en què nosaltres hi creiem molt: el futur passa per la tecnologia híbrida, que tindrà la part clàssica, que serà la majoria, accelerada per un node quàntic, que serà analògic i digital. Per molt que creiem que la digital trigarà molt, hem de continuar treballant en el seu desenvolupament.
Per què és important la computació quàntica digital?
Permet resoldre problemes matemàtics com l’algoritme de Shor, que serveix per descompondre en factors un número. Aquest procés és el que pot revertir la codificació de moltes claus criptogràfiques. La majoria de criptografia que tenim avui es basa en l’RSA, que és un protocol que utilitza la factorització. Descompondre aquestes seqüències són problemes molt difícils, però amb un ordinador quàntic digital és molt fàcil.
És aquesta una de les raons per les quals els governs han posat tanta atenció en la quàntica en els darrers anys?
Exacte. Un dels moments claus va ser quan es va veure que la Xina estava fent inversions molt i molt grans en quàntica, i que el que estava passant amb desenvolupament era molt opac. Això va despertar la por als Estats Units i, de retruc, a Europa. Aleshores es van començar a posar controls a l’exportació d’ordinadors quàntics, aranzels… És l’amenaça que, si sorgeix un ordinador quàntic abans que els altres, pot arribar a revelar tota la informació encriptada de tot el món.
"Si sorgeix un ordinador quàntic abans que els altres, pot arribar a revelar tota la informació encriptada de tot el món"
De fet, la Unió Europea ha identificat la quàntica com una de les prioritats per recuperar la sobirania tecnològica, juntament amb els semiconductors, la ciberseguretat o la IA. En el cas dels xips, Europa està molt endarrerida respecte als EUA i la Xina. Com estem en la quàntica?
La quàntica és la gran esperança d’Europa, o això és almenys el que pensa Europa. “Arribem tard en els semiconductors”, ja que s’han creat monopolis enormes com Taiwan; “arribem tard amb la IA”, tot i que jo no estic segura que sigui veritat, “així que no arribarem tard amb la quàntica”. Però la realitat és que els gegants tecnològics de la quàntica ja estan als Estats Units. Google o IBM poden fer inversions brutals; les startups de computació quàntica dels EUA estan cotitzades en borsa, al Nasdaq o al New York Stock Exchange; arribar a aquests nivells de finançament és impensable a Europa. Sí, som a temps de posicionar-nos com a potència tecnològica en l’àmbit de la quàntica, però tampoc ens podem adormir.
Com a startup europea veiem que és difícil fer deep tech aquí, amb coses tant a llarg termini. Estem constantment barallant-nos per aconseguir els diners per fer aquest desenvolupament. Sabem que si ens n'anéssim a Silicon Valley seria molt més fàcil. El que passa és que creiem que és important que aquesta tecnologia es desenvolupi a Europa, i sí que és veritat que hi ha suport de l’administració, tant a escala nacional com a escala europea. Però a escala privada, és una cosa que costa més, i és el que marcarà la diferència entre guanyadors.
Sí que és veritat que estem encara en una fase molt inicial, també als Estats Units, que van tan perduts com nosaltres. No pots anar més de pressa que el ritme que marca la ciència; pots posar tots els diners que vulguis, i ajuden, perquè són més contractacions, recursos i equipament, però el moment eureka no el compren els diners. Ara estem en una igualtat d’oportunitats, i el que serà vital és que, quan comencem a escalar, tinguem els recursos i l’acompanyament.
"Som a temps de posicionar-nos com a potència tecnològica en l’àmbit de la quàntica, però tampoc ens podem adormir"
Com a líder d’una startup puntera dins del sector, què demanaria a les administracions i al sector privat per aconseguir mantenir el ritme en aquestes fases inicials de la computació quàntica?
Demanaria una mirada estratègica a llarg termini, paciència i confiança. El deep tech és una inversió de risc, pot anar bé o no, però si va bé, pot tenir un impacte exponencial. Nosaltres modulem el nostre creixement molt lent al principi a escala de facturació, no volem prendre el pèl a ningú. Ara mateix no vendrem un ordinador quàntic a un banc o una universitat. Una vegada s’identifiquin els algoritmes i verticals on realment té sentit escalar la tecnologia a nivells productius, ja sí que podrem parlar d’una fase de creixement exponencial, on els nostres estudis de mercat mostren unes facturacions superexponencials.
Però per arribar a aquest punt, has d’anar pas a pas. I això és el que el sector d’inversió ha d’entendre. Hi ha inversors, tant públics com privats, que comprenen la importància estratègica que té això per Europa i que s’ha de ser pacient, però és veritat que no tenen la mateixa agressivitat que puguin tenir els inversors americans, que estan més acostumats a donar suport a l’empresa privada. Aquí tenim molt finançament i suport públic, però ens cal una mica més d’atreviment per part del sector privat.
Quin paper juga avui Catalunya en l’ecosistema mundial de la computació quàntica?
Catalunya té moltíssim potencial en l’àmbit de la tecnologia quàntica, no només en la computació, sinó també en la comunicació, la criptografia i la sensòria. Té un anell de centres tecnològics que, si treballem conjuntament, podem crear un hub molt potent a escala europea, que no tingui res a envejar als grans hubs quàntics com Delft (Països Baixos), Múnic (Alemanya) o París (França). Tenim institucions potents de supercomputació, com el BSC; institucions potents de fotònica, com l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), que s’enfoquen molt en les parts de computació quàntica; centres d’investigació com l’IFAE, universitats molt potents com la UB, la UAB, la UPC… que, a poc a poc, estan creant un ecosistema quàntic amb programes de màster i doctorat. Nosaltres donem classes als programes de màster, tenim estudiants de doctorat que tutoritzem des d’aquí i formem, i a poc a poc volem crear la massa crítica per poder crear un sector a Catalunya.
A escala espanyola, tot i que alguns no hi estaran d’acord, Catalunya és l’epicentre de la quàntica, i a escala europea podem arribar a ser un dels hubs més forts. Falta coordinació, falta atreure empreses, inversió i usuaris. I per això creiem que el centre de dades quàntic que estem muntant ara, que arribarà als 15 ordinadors quàntics, serà un centre tractor d’usuaris i empreses. També hem de donar espai a la creació de spin offs: avui, Qilimanjaro és l’única startup dedicada a la computació quàntica a l’estat espanyol, i tenim dues molt fortes en la part de comunicacions, que són LuxQuanta i Quside, que són dues spin offs de l’ICFO.
"A escala espanyola, Catalunya és l’epicentre de la quàntica, i a escala europea podem arribar a ser un dels hubs més forts"
Veu aquest futur amb optimisme?
La veritat és que sí. A Catalunya tenim bones cartes, i l’administració s’ha adonat d’aquest potencial. Nosaltres sempre hem rebut tot el suport que podríem desitjar de la Generalitat, tant a escala comunicativa i d’enllaçar-nos amb les iniciatives que tenen, com de finançament; comptem amb Avançsa, que és un vehicle de finançament d’empreses, via deute. Es poden fer més coses sempre, però estem aprofitant els vehicles actuals. Hi ha bona voluntat, també per part de les institucions acadèmiques i les empreses. Tenim molt bona relació, s’estan implementant iniciatives amb la Catalan Quantum Academy, amb conferències, workshops, hackatons… Intentem fer soroll i, a poc a poc, anar fent créixer aquest sector.