Escolta l'article ara…
La primera és una de les poques empreses d’Europa dedicades al disseny i construcció d’ordinadors quàntics. La segona, la creadora d’un dels programaris de gestió empresarial i de recursos humans més emprats al món. I la tercera, una startup a les portes de la fase clínica d’un dispositiu mèdic que pot canviar la manera com funciona la reproducció assistida. Qilimanjaro Quantum Tech, Factorial i Lumiris Spectral Solutions són tres empreses que comparteixen ciutat (Barcelona), una forta aposta per la innovació i, aquest dijous, també l’auditori de la seu del Cercle d’Economia. Ha estat en aquest escenari en què el professor d’Iese Business School, Xavier Vives, ha reunit a tres dels seus principals representants per plantejar-los una qüestió: com es pot crear i mantenir un ecosistema d’innovació farcit de projectes com els seus?
Aquesta taula rodona, colofó final de la jornada Qui finança la innovació?, organitzada pel Cercle i SpainCap, ha recollit totes les idees llançades en els debats anteriors, centrats en el finançament públic i privat, i les ha filtrat a través del punt de vista del destí d’aquests capitals: les empreses. I ho ha fet amb una selecció de firmes que, a més, ha permès conèixer diverses realitats financeres.
Qilimanjaro Quantum Tech, per exemple, ha seguit un camí relativament diferent del d’altres companyies de tecnologies profundes (deep tech), generalment dependent de l’anomenat “capital pacient”, a causa dels llargs períodes de desenvolupament d’aquests negocis. “Nosaltres, des del dia u, vam tenir clients grans, com un centre d’investigació d’Abu Dhabi, i també ha estat molt important la compra pública”, ha relatat la CEO de la firma, Marta P. Estarellas. Tanmateix, això no vol dir que Qilimanjaro no hagi hagut de dependre del capital privat, que va començar a arribar amb una primera ronda d’inversió “amb una sèrie de notes convertibles”, que va tenir tant inversors privats com públics. En l’actualitat, l’empresa és a les portes d’una nova sèrie A que Estarellas ha assegurat que és “més ambiciosa”, ja que l’objectiu no és altre que “entrar en la cursa global d’una tecnologia que s’està sobreaccelerant”.
El cas de Factorial és diferent. “Nosaltres històricament hem anat a buscar diners a fora, als Estats Units, al Regne Unit i a Europa”, ha confirmat el director d’aliances estratègiques de l’unicorn català, Marcel Queralt. En les múltiples rondes que ha aixecat la companyia barcelonina —la darrera ha estat una sèrie D de 150 milions aquest mateix setembre, liderada per General Catalyst—, “mai un fons espanyol n’ha liderat una”.
Fundada ara fa deu anys, Queralt ha recordat que les startups especialitzades en programari informàtic perdien ràpidament el control accionarial a Europa aleshores, una tendència de la qual a Factorial van voler distanciar-se’n ràpidament. En l’actualitat, la firma supera els 2.500 milions de dòlars de valoració i comença a plantejar-se la sortida a borsa, tot i que “encara no hi ha res”, ha avançat el director d’aliances estratègiques. El que sí que tenen clar és que l’objectiu és continuar fent aquest creixement des de Barcelona: “No crec que faci falta marxar als Estats Units. La sort és els diners estrangers poden venir aquí molt fàcilment; es pot fer perfectament”.
Queralt (Factorial): “No crec que faci falta marxar als Estats Units. La sort és els diners estrangers poden venir aquí molt fàcilment”
La més novella de les tres és Lumiris, que es va constituir com a empresa l’any 2024, tot i que la investigació que va encendre la guspira de l’emprenedoria es remunta fins al 2018. Nascuda com una empresa derivada de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), la tecnologia patentada de la startup combina maquinària de fotònica amb programari propi i intel·ligència artificial d’anàlisi de dades. “Podem mesurar el metabolisme de cèl·lules vives, en temps real i amb un mètode no invasiu, per detectar quin és el millor embrió que es transmet a una dona en reproducció assistida”, ha resumit la CEO i cofundadora del negoci, Anna Seriola. La companyia, fundada amb un 75% de capital privat i un 25% de públic, ha aconseguit ja la validació tecnològica amb prototips i ara es troben immersos en una ronda d’inversió per fer el pas als assajos clínics. “En següent pas serà la industrialització, certificació i regulatòria”, ha continuat Seriola, “i una sortida al mercat seqüencial i global a través d’Europa, Estats Units i el Japó”.
Les dificultats per captar grans volums de finançament
Tot i que es troben en tres moments diferents del cicle de vida, les tres companyies comparteixen molts obstacles comuns que una empresa europea de base tecnològica afronta en el mercat global. Estarellas, per exemple, ha apuntat cap a la dificultat de competir amb la capacitat de captar volums d’inversió, tant públics com privats, d’altres països (fins i tot europeus): “Companyies que van començar a la vegada que nosaltres, i amb una maduresa tecnològica similar, han aixecat capitals de 300 o 400 milions”.
Aquesta situació, que es dona amb firmes de França i Finlàndia, deriva, segons la CEO de Qilimanjaro, d’una capacitat més alta d’accedir a fons dels Estats Units. I aquí entra en joc la “situació esquizofrènica” dels fons sobirans europeus: “Si tu vols fer créixer el projecte, estàs forçat a buscar capital privat fora d’Europa i plantejar unes sortides que van en contra dels mandats de sobirania que tenen aquests fons”.
Queralt ha compartit l’anàlisi d’Estarellas, tot i que ha matisat que “en deu anys ha canviat molt tot”. Així i tot, el director d’aliances estratègiques de Factorial ha identificat dos grans punts de millora que, a parer seu, permetrien que el mercat europeu guanyés competitivitat amb relativa facilitat. El primer d’ells és adaptar les normatives per promoure el repartiment de riquesa de les grans scaleups amb els seus empleats en forma de participació accionarial: “Als Estats Units, el capital es reparteix molt més amb els treballadors, i això fa que el sistema creï nous fundadors”.
Seriola (Lumiris) demana que el desemborsament de finançament públic s'adapti a fites demostrables i no a terminis temporals
El segon, també vinculat a la legislació, seria una unificació dels criteris legals per operar en els diferents països europeus. “Google, als Estats Units, ven igual a Arizona que a San Francisco, perquè només hi ha un mercat. Però a Europa, escalar un negoci és un problema enorme”, ha lamentat Queralt. “Podríem anar molt més ràpids si tinguéssim la mateixa fórmula a Espanya, Itàlia i Alemanya”, ha insistit.
Per la seva banda, Seriola ha apuntat que, especialment en el finançament públic, els desemborsaments de capital es duen a terme sota uns períodes temporals que no necessàriament coincideixen amb les necessitats de les empreses. “El finançament va molt lligat a uns terminis, i seria interessant poder tenir els pagaments vinculats a l’assoliment de certes fites: d’aquesta manera, encara que hagi passat menys temps, et permetria accelerar”, ha expressat la cofundadora de Lumiris.
El dilema del talent i la falta de formació legal
Això sí, quan han estat preguntats sobre factors contextuals, més enllà del finançament, que afecten el rendiment de les companyies innovadores, tots tres convidats han coincidit a assenyalar el talent com l’element més important. Estarellas ha estat taxativa: “No tenim res a envejar, a Espanya i a Europa, respecte a altres països. En física quàntica i enginyeria produïm una barbaritat de talent; les persones que lideren la computació quàntica, també als Estats Units, són moltes d’elles espanyoles”. En el cas de Factorial, Queralt ha compartit una anècdota que il·lustra prou bé aquest fet: “Tenim a Barcelona perfils de tot Europa i del món a la nostra oficina. Tinc un equip que treballa per Itàlia, i ara hi ha competidors italians, amb un producte similar, que estan obrint oficines per captar talent italià… a Barcelona!”.
Estarellas (Qilimanjaro): “Les persones que lideren la computació quàntica, també als Estats Units, són moltes d’elles espanyoles”
I és precisament per fets com aquests que Estarellas considera “una pena” que aquests professionals no treballin avui a la península. El problema continua sent el mateix: “Falta capital”. Això sí, “ara està canviant”, ha deixat caure la CEO de Qilimanjaro, que ha posat el seu cas personal com a exemple. També a l’empresa ho han experimentat de primera mà: “Hem sigut capaços d’atreure grans experts sèniors dels Estats Units, americans o no, i no ha sigut per poder pagar-los el que cobraven; de fet, se l’han hagut de reduir força múltiples”. Seriola, per la seva banda, ha assegurat que “costa moltíssim mantenir” el talent, però que una de les vies importants són les iniciatives en què es treballen: “El talent es manté per projectes molt bons i per tenir les ganes que arribin on han d’arribar”.
Dificultats per accedir a grans volums de finançament, complicacions legislatives, falta de repartiment del capital amb possibles nous emprenedors i trobar alguna manera d’aprofitar millor el talent que ja produïm a Catalunya. Quatre idees a les quals Estarellas n’ha volgut afegir una de darrera: la falta alarmant de formació en el món científic sobre propietat intel·lectual. “A mi, a la universitat, mai se’m va ensenyar què era una patent. I això és un problema”, s’ha lamentat la CEO de Qilimanjaro.
Per Estarellas, el món acadèmic ha de fer un canvi de xip i adonar-se que “la prioritat no és publicar un paper científic, sinó fer una patent o protegir per altres mitjans” el coneixement produït a les universitats. La directiva ha concedit que “és veritat que molts centres hi estan posant força”, però considera “fonamental” continuar pressionant en aquesta direcció, perquè si no “estarem regalant una gran quantitat de coneixement”. “S’ha de prevenir que Europa sigui un supermercat de propietats intel·lectuals. Hem d’aconseguir que l’única sortida possible de companyies fortes en generació de coneixement sigui l’adquisició”, ha reblat. Com fer-ho? Això ja són deures per als economistes que escoltaven amb atenció la trobada.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat