El passat 15 de maig vam dedicar l’article setmanal del Laberint del Poder a la conferència de premsa que el president del Real Madrid, Florentino Pérez, havia dut a terme tres dies abans. Deixant de banda al·legats al Cas Negreira i les diverses patinades que va cometre fruit de certa manca d’autocontrol, l’aspecte medul·lar de la compareixença va ser la convocatòria immediata d’eleccions a la presidència del club, només setze mesos després del darrer procés electoral. Fa ja 22 anys que Florentino no ha de competir a les urnes amb un rival perquè les darreres cinc conteses les ha guanyades per incompareixença.
A l’article al qual fèiem referència ja vam indicar que aquesta convocatòria imprevista i extemporània tenia com a principal objectiu mirar de deixar en fora de joc al moviment opositor encapçalat pel cacofònic Enrique Riquelme, però també legitimar-se en el càrrec per prendre una decisió transcendent com és la modificació del model de propietat del club. En una compareixença anterior, el president blanc ja va anunciar que estava meditant la manera de fer entrar un soci extern al nucli del club, però la manera d’articular-ho no va quedar gens clara.
Sigui com sigui, l’altre dia es va encetar el procés electoral (les candidatures s’havien de presentar entre el 14 i el 23 de maig) i ha quedat clar que el propòsit presidencial relatiu que Riquelme no tingués temps de presentar-s’hi no s’ha complert. Més enllà dels requisits formals (vint anys d’antiguitat com a soci i nacionalitat espanyola), el gran obstacle per poder accedir al procés electoral és la constitució d’un aval per valor del 15% del pressupost del club, el que en xifres absolutes significa l’eixordadora quantitat de 193,7 milions d’euros.
Els dubtes sobre si Riquelme seria capaç d’aixecar tants diners van quedar esvaïts ben aviat, diumenge 24, quan el mateix club va fer públic que el candidat complia tots els requisits per presentar-se a les eleccions. Més sorprenent va ser quan es va saber que alguns dels principals bancs espanyols van negar-li la constitució de l’aval i el candidat va haver de recórrer a l’Andbank, entitat de matriu andorrana.
Resulta fàcil imaginar que la negativa dels bancs de l’Ibex formava part de la primera barricada de Florentino per frenar l’assalt a la presidència. Un altre factor a tenir en compte és que, com es veu, l’aval cal tenir-lo signat per poder esdevenir candidat, just al revés del que succeeix al Barça, on només és exigible en el moment de guanyar les eleccions (això sí, ara mateix la necessitat d’aval en el club blaugrana està suspesa fins que l’assemblea decideixi quin percentatge sobre el pressupost cal aplicar per calcular-lo).
Deixant de banda el presidenciable, de qui ja vam parlar, la columna vertebral de la candidatura de Riquelme (soci número 41.736) està composta pels següents noms:
-
Antonio Medina Cuadros (33.286): vicepresident.
La seva relació amb Riquelme ve donada perquè Medina és el secretari del consell de Cox Energy des del 2020. Es va formar a Icade, el principal planter d’elits de la capital de Castella, i després, ja en l’àmbit professional, va passar per Amper (empresa de tecnologia ara vinculada al sector de la defensa) i Fórmula E (el campionat del món de bòlids elèctrics impulsat per Alejandro Agag Longo). Fins fa pocs dies era membre del patronat de la Fundación Real Madrid. És el soci propietari del despatx d’advocats Medina Cuadros, heretat dels seus pares i amb seu principal al barri de Salamanca, de Madrid.
-
Rosauro Varo Rodríguez (74.426): vocal.
En el seu dia va ser accionista i vicepresident de Pepephone, companyia de telefonia que va ser venuda a MasMovil per 158 milions d’euros. També és accionista de Cabify (a qui li va vendre un paquet important de llicències de VTC a canvi de les accions), conseller d’Acciona Energia (filial d’Acciona), exvicepresident de Movistar Plus, exconseller de Telefonica i exvicepresident de Prisa. Està casat amb l’actriu Amaia Salamanca Urízar. És fill d’una antiga diputada del PSOE i del metge sevillà Rosauro Varo Baena, tots dos membres de les elits andaluses.
-
José Olivé Pina (58.844): vocal
Director financer de Cox Energy, amb passat a JPMorgan Chase, Morgan Stanley i Credit Suisse, entre d’altres. Va estudiar Economia a la Clark University de Massachusetts.
-
Héctor Fabián Gómez-Sáinz García (38.829): vocal
Mexicà domiciliat a Londres. Hereu d’un important grup alimentari del país asteca. Ha estat o és conseller d’empreses com Cortefiel, OHL o GAM, i ha tingut participacions rellevants a cotitzades com Sniace i GAM. A començaments del segle XX, la família càntabra Gómez-Sáinz va emigrar a Mèxic, i hi van fer fortuna perquè ara controlen el 40% del mercat nacional d’olis comestibles. També tenen molts interessos en el món immobiliari. A través del hòlding Hidafa han invertit en diverses empreses espanyoles. Héctor Fabián és membre de la tercera generació de la nissaga.
-
Daniel Nicolás Miras (11.210): vocal
Format a Icade i amb experiència professional al segment d’inversions del Deutsche Bank. Hereu de la joieria Nicol’s, negoci fundat el 1978 com a evolució de l’activitat d’orfebreria del seu avi des de fa més d’un segle. Juntament amb la seva germana, dirigeix el negoci familiar, que disposa de mitja dotzena d’establiments, gairebé tots al barri de Salamanca, de Madrid.
-
Raúl Rodríguez González (35.157): vocal
Format a Icade. Vinculat al grup Prisa des de fa més d’un quart de segle. També va ser director general de Televisa Radio (emissora mexicana participada per Prisa) i de la Cadena Ser. Actualment, està lligat professionalment al despatx d’advocats Medina Cuadros, propietat d’Antonio Medina Cuadros, a qui hem vist com a candidat a vicepresident del club.
-
Ángel Martín Hernández (56.543): vocal
El 1990 va fundar la Clínica Menorca i des d’aleshores s’ha convertit en el cirurgià estètic dels famosos a Madrid. La seva aportació a la candidatura es basa en la seva agenda de contactes, sobretot entre futbolistes del Real Madrid. Coincidint amb el fet que el seu nom va sortir a la candidatura de Riquelme, es va fer pública una resolució judicial de tancament de la fase d’instrucció i trasllat a la fiscalia d’un cas en què el jutge considera que existeixen indicis de delicte per part seva vinculats a administració deslleial, falsedat documental i coaccions. Un cas que prové del conflicte entre Martín i el seu soci a un negoci anomenat Taberna La Tienta.
-
José Alberto Martínez Cepero (4.209): vocal
Directiu de l’empresa automobilística Audi en l’àmbit de la xarxa de concessionaris. Forma part del grup des de fa tres dècades. Fa un any va canviar Volkswagen Group Retail Spain per assumir les funcions de director gerent d’AutoCenter Madrid (Skoda), a més de ser director gerent d’Audi Retail Madrid i director regional de la branca d’ocasió i postvenda. Format a la Universitat San Pablo CEU, centre que depèn de l’Asociación Católica de Propagandistas.
-
Juan Luis Mendoza Solano (8.135): vocal
Fill de l’antic president del club Ramon Mendoza Fontela (1985-1995). Fa dues dècades va ser exercir durant uns mesos com a vicepresident del Real Madrid. En l’àmbit professional, ha ocupat càrrecs directius en empreses del sector d’alimentació i begudes. També va presidir una empresa de distribució de vehicles de luxe.
-
Rocío Sobrini Patxot (27.301): vocal
De segon cognom empordanès, és l’única dona de la candidatura. Actualment, és la directora de la firma de màrqueting digital QDQ, on treballa fa un quart de segle.
-
Francisco Gaspar Riquelme Rubira (33.397): secretari
Registrador de la propietat. És l’home que va ocupar la plaça a Santa Pola (Baix Vinalopó) de Mariano Rajoy mentre aquest es dedicava a la política (són amics íntims). Té molts interessos al sector fruiter, un àmbit on presideix el consell rector de Best Fruit, la gran cooperativa hortofructícola de Múrcia. Malgrat la coincidència de cognoms, no sembla tenir cap parentiu amb Enrique Riquelme.
Pel que fa al projecte, Riquelme ha assegurat que té lligades a dues grans estrelles internacionals, sembla que una espanyola i l’altra estrangera. També ha presentat uns dibuixos carregats de palmeres del que seria ciutat esportiva dels socis, uns plans semblants als que té l’Atlético de Madrid. En el decàleg de propòsits, el que més destaca és que es compromet a mantenir la propietat del club en mans dels socis al 100% i també una mesura de caire populista, però amb poc impacte en les xifres de l’entitat, com és la reducció de la quota de soci un 50% mentre l’equip no torni a quedar campió d’Europa.
A les darreres aparicions en públic, l’accent mexicà de Riquelme s’ha esvaït del tot i ara parla un castellà prou genuí
La possibilitat de veure un debat entre els dos candidats, Florentino i Riquelme, ha quedat estroncada de soca-rel per la negativa de l’actual president, que té nombrosos motius per evitar un cara a cara. El que sí que hem pogut observar és que a les darreres aparicions en públic, l’accent mexicà de Riquelme s’ha esvaït del tot i ara parla un castellà prou genuí.
Les votacions se celebraran el dia 7 de juny, però no pas al Santiago Bernabéu, sinó al pavelló de basquetbol de Valdebebas; la raó és que l’estadi estarà ocupat per l’organització de la visita que el Sant Pare Lleó XIV farà l’endemà a Madrid i que tindrà el Bernabéu com a punt de trobada amb la comunitat diocesana de la capital de Castella.