L’estupor i la perplexitat van regnar dimarts vespre entre tots els qui van assistir, sigui presencialment o a través d’una pantalla, a la conferència de premsa que va oferir el president del Real Madrid, Florentino Pérez. En un estat anímic difícil de definir, però que no parla gens bé ni de la seva condició mental actual ni dels seus assessors, la compareixença es va convertir en un show còmico-tràgic al qual alguns li han trobat un paral·lelisme a les declaracions de Josep Lluís Núñez aquell dia del 1996 en què va fer fora a Johan Cruyff. Un dels protagonistes d’una xerrada plena de caos i reiteracions va ser l’anomenat Cas Negreira, veritable obsessió malaltissa del president blanc. Sigui com sigui, aquestes línies no pretenen ser un resum d’una de conferència de premsa farcida de disbarats, sinó que mirarem de desencriptar tot allò que Florentino va insinuar, però no va dir sobre un suposat enemic que el vol fer fora de la poltrona i furtar el club als socis. Això sí, el president madridista va disparar primer perquè va convocar eleccions a correcuita.
En determinat moment de l’acte, mentre el president blanc buscava al seu telèfon mòbil qui li havia enviat certa notícia suposadament difamatòria, va deixar anar unes paraules en veu baixa que la majoria no devien entendre: “¿Quién me lo ha mandao? ¿Anas?”. Aquest Anas no és cap altre que Anas Laghrari, conegut com “el banquer de Florentino”. Nascut al Marroc el 1984, és fill d’un enginyer de camins que va col·laborar en diverses etapes amb l’empresari madrileny. Va estudiar finances a França i allà mateix va començar una meteòrica carrera professional, passant per entitats com Société Générale o Key Capital, aquesta darrera com a soci. Durant la crisi financera encetada el 2008, i per causa d’uns fets que veurem més endavant, ACS va trobar-se en una situació delicada per l’excés de deute assumit. Una de les persones que va ser decisiva per reestructurar aquest deute va ser, precisament, Laghrari. Des d’aleshores es va convertir en la mà dreta de Florentino per als assumptes de finançament i, pel que sembla, també per facilitar-li notícies que crispen els nervis del president blanc. Algunes vegades s’ha especulat amb la idea que el banquer marroquí podria ser el successor en el poder al Real Madrid.
La referència a “unos niños que van por ahí diciendo que se quieren presentar” i a un opositor que, suposadament, parla amb accent mexicà anaven dirigides a Enrique José Riquelme Vives (1989), un empresari alacantí que ha construït una gran fortuna en el món de les energies. El fet que de molt jove marxés a viure a Panamà és la causa que la seva parla sigui més propera a la de Latam que no pas a la del seu Baix Segura natal. L’imperi que ha aixecat gira al voltant del Grupo Cox, una empresa amb seu a Sevilla que, en bona part, és hereva de l’antiga Abengoa, multinacional andalusa que el 2015 va entrar en concurs de creditors després d’una trajectòria de tres quarts de segle. Per cert, el nom de l’empresa de Riquelme fa referència al poble alacantí on va néixer l’empresari (Coix), però en seva la versió castellana.
Els primers projectes energètics de Riquelme es van encetar el 2012 i van ser la base per a la constitució del hòlding dos anys més tard. En l’actualitat, Grupo Cox té dues activitats principals, que són l’energia i la gestió de l’aigua (es consideren els líders mundials en gestió de recursos hídrics). L’any passat van facturar 1.140 milions d’euros i van obtenir uns beneficis de 69 milions. La societat matriu cotitza a borsa sota la denominació de Cox Abg Group, de la qual Riquelme és titular de gairebé dos terços del capital. El segon accionista (14%), i mà dreta de l’alacantí, és Alberto Zardoya Arana, de la família de l’empresa d’ascensors homònima. Al consell d’administració, a més dels dos esmentats, també s’hi asseu el català Ignacio Maluquer Usón, petit accionista i persona propera a Riquelme. El primer executiu és Nacho Moreno Vicente, que té passat professional a Crédit Suisse i Barclays, i que es va formar a Icade, el planter de les elits madrilenyes. El valor de l’empresa és d’uns 1.200 milions d’euros.
Els primers projectes energètics de Riquelme es van encetar el 2012 i van ser la base per a la constitució del hòlding dos anys més tard. Actualment, Grupo Cox té dues activitats principals, que són l’energia i la gestió de l’aigua
Fins aquí, les aventures del Riquelme al món de l’energia; però per què Florentino es va referir a ell com “ese señor que habla con las eléctricas”? Aquí comença la segona part de la història, i és que el Sant Jordi últim, Cox va adquirir la filial mexicana de l’elèctrica basca Iberdrola per 4.000 milions de dòlars, en una operació que s’havia pactat l’estiu anterior. Els contactes ja venien d’abans, perquè Riquelme té una relació molt estreta amb David José Mesonero Molina (1980), que a més de ser el director de desenvolupament corporatiu d’Iberdrola, és el gendre del president de la companyia, Ignacio Sánchez Galán. Això vol dir que Iberdrola, amb tota la seva força, dona suport total a Riquelme en la seva aventura per arribar a ser president del club blanc. Per cert, un servidor no pot evitar que li faci molta gràcia que el tal Mesonero estigui casat amb una senyora (la filla de Sánchez Galán) que porta com a segon cognom Tabernero.
Però tornem al president d’Iberdrola, Sánchez Galán, perquè aquest nom no és gens neutral, sinó que aconsegueix posar molt nerviós a Florentino. Per entendre-ho, cal viatjar més de dues dècades enrere. L’any 2005 el Banco Santander es trobava en plena dinàmica de desfer-se d’inversions industrials. Tres anys abans, havien venut Dragados a l’ACS de Florentino Pérez i ara es disposaven a col·locar al mercat un paquet del 22% de l’elèctrica Unión Fenosa (avui dia, dins de Naturgy). Els primers interessats van ser un grup d’inversors liderats per Amancio Ortega Gaona, però al final va ser el mateix Florentino qui va guanyar la partida. La inversió en l’elèctrica li devia semblar interessant, perquè només al cap d’un any va adquirir una altra participació (10%), ara a Iberdrola, la gran energètica basca. Amb aquestes cartes a les mans, el seu pla implicava controlar Unión Fenosa i Iberdrola per acabar fusionant-les, en el que seria una companyia veritablement gegantina. Però les coses no serien tan fàcils, perquè al capdavant d’Iberdrola hi havia un os molt dur de rosegar, el salmantí Ignacio Sánchez Galán. L’any 2006 es va encetar una guerra a mort entre els dos magnats, a la que temporalment s’hi va unir la francesa EDF, que tenia bona relació amb ACS.
Al capdavant d’Iberdrola hi havia un os molt dur de rosegar, el salmantí Ignacio Sánchez Galán. L’any 2006 es va encetar una guerra a mort entre els dos magnats
Durant la pugna, Florentino va redoblar l’aposta i va augmentar la seva participació fins al 20%, amb la consegüent pressió sobre Sánchez Galán, que no deixava de defensar-se com podia. El desgast per a tots dos resultava molt palpable, però després de sis anys de lluita, el 2012 Florentino va tirar la tovallola i va haver de reconèixer la derrota. L’intent d’abordatge fallit va deixar grans ferides a ACS en forma de sobreendeutament, una circumstància que no va passar per alt als mercats d’arreu del món. Per posar un exemple, trobem la crònica del New York Times del maig del 2012 que posava a ACS com paradigma de la mala gestió que regnava en aquell moment a les grans empreses espanyoles.
Vist tot això, es pot entendre les punxades a la panxa que ha de patir el magnat de la Castellana quan aquest fantasma del passat torna a agafar volada i ara amb el risc de perdre el control del Real Madrid. La convocatòria precipitada d’eleccions, només un any després de l’anterior procés electoral, a banda de servir per deixar en fora de joc a Riquelme, potser també té com a objectiu legitimar un canvi de model de propietat al club, una idea que Florentino ja va anunciar que, d’una manera o una altra, pensa executar. Amb un Real Madrid desmutualizat i presència d’accionistes externs, el salt a la presidència podria esdevenir una aspiració quimèrica per als outsiders com Riquelme. Precisament l’empresari alacantí va emetre un comunicat dimecres a darrera hora demanant diàleg i cordialitat a l’actual president madridista, pel que hagi de venir.