Quan el pare de la Carla Gili (Lleida, 1998) va decidir plantar oliveres com a hobby de jubilat, ningú no imaginava que aquell gest espontani prendria forma d'empresa emergent amb el pas dels anys. En fa tres, concretament, que Anècdota Rural, fundada a Montgai, al municipi de la Noguera (Lleida), va néixer per ser avui molt més que un projecte d’oli d’oliva verge extra. Gili el descriu a VIA Empresa com “un relat que dignifica la feina pagesa i obre finestres de transparència en una indústria sovint opaca”.
Formada en disseny i comunicació, Gili ha traslladat aquest coneixement cap a la manera d'explicar la iniciativa: “Quan dissenyes, inevitablement hi ha un propòsit”, assenyala. "I el cul inquiet del meu pare em va animar a fer-ho amb intenció", afegeix entre riures. Així, el projecte ha crescut de manera orgànica: de les oliveres familiars a la col·laboració amb altres pagesos que custodien varietats centenàries. El resultat: olis de parcel·la "fets amb cura i posant el cor a la terra", embotellats en tirades curtes i amb data de collita, un segell de traçabilitat radical que "escasseja al sector".
“Normalment, es cullen olives de diverses finques i es barregen”, destaca Gili. “Alguns ja indiquen a l'etiqueta el mes de collita, però trobar una data concreta vol dir que no ha calgut ni lot: és la collita d’un sol dia, sense barreja”, afirma. “Nosaltres som novells, però hi ha gent que està fent coses espectaculars, amb un coneixement brutal”, reconeix. Per Gili, l’agricultura és com la cuina, una herència cultural que cal dignificar i transmetre.
Els olis de parcel·la d'Anècdota s'embotellen en tirades curtes i amb data de collita, un segell de traçabilitat radical que "escasseja al sector"
Enguany, Anècdota tancarà l'exercici amb una facturació de 80.000 euros, el doble que l’any anterior (40.000). Malgrat ser conscient que encara no és una empresa rendible, Gili celebra avançar i consolidar el projecte. La planificació per al 2026 implica mantenir la mateixa facturació, però amb una producció menor: si el 2024 es van elaborar 8.000 litres d'oli, enguany n’han estat 4.000. “Amb la mateixa facturació volem fer la meitat de litres”, explica, perquè l’estratègia ja no és créixer en volum, sinó en valor.
L'aposta radica en el mapa de finques: olis molt més costosos d’elaborar, amb tirades petites de 200 litres, collides a mà en camps sovint allunyats del molí. “És molt més difícil de produir i també de vendre, però volem frenar i introduir el concepte d'olis de parcel·la”, defensa Gili. L’objectiu és reduir el granel i ampliar la gamma d’olis de finca, que funcionen diferent en el mercat i que, malgrat l’esforç, poden aportar més benefici que l’any passat.
La desconeixença, un meló "que calia encetar"
Una de les claus del projecte és la lluita contra la desconeixença. Instal·lada a Barcelona, Gili es va adonar que molts dels seus amics -els quals titlla de “cultes, formats i conscients”- no entenien realment què hi ha darrere del cultiu de l’olivera. "No sabien res de la vida al poble, quant costa mantenir una finca, el cansament que implica treballar de sol a sol, o com funciona la feina al camp en plena collita", diu amb certa indignació.
Anècdota va néixer també per cobrir aquest buit. “La nostra responsabilitat no és només produir, sinó fer pedagogia. Aconseguir que el consumidor entengui què hi ha darrere d’una ampolla i per què un oli pot costar més que un altre”, remarca. "Vaig decidir posar-hi remei, perquè jo hi estic molt posada en el món del cafè, la xocolata o el vi, i necessitava encetar el meló per explicar què està passant amb la indústria de l'oli", explica. “És curiós que ara hagis d’explicar el que és bàsic”, conclou.
Una inversió feta al camp
El retorn inicial no va ser tant sobre el gust de l’oli com sobre la història. Els consumidors volien sentir una veu jove que, amb només 27 anys, aposta pel camp al costat del seu pare. En un sector primari "maltractat i amb manca de relleu generacional", el projecte ha crescut a través d'ajuts, subvencions, i amb el suport de programes com Netmentora Catalunya, que han connectat la fundadora amb mentoria empresarial de primer nivell: "Per mi era impensable poder optar a aquests ajuts, van ser Fademur -que representa i acompanya les dones emprenedores del món de l'agricultura- i la Fundació Pepsico que em van introduir a Netmentora, un projecte molt maco", assegura.
“El més valuós no ha estat l’ajut econòmic, sinó nodrir-me de coneixement per saber on i com invertir”, explica Gili. La inversió principal, però, continua sent al camp, sota la fórmula de plantar, cuidar i preservar. D'altra banda, Anècdota també s’articula al voltant de finques pròpies i compartides, que defineixen la singularitat dels olis de parcel·la. Les finques familiars de Cubells, la Sentiu de Sió i Montgai conformen el nucli inicial, mentre que la col·laboració amb altres pagesos ha obert portes a varietats centenàries i territoris diversos, com ara Castelló de Farfanya, el Prepirineu i el Pallars Jussà.
En un sector primari "maltractat i amb manca de relleu generacional", el projecte ha crescut a través d'ajuts, subvencions, i amb el suport de programes com Netmentora Catalunya
Aquests espais no només prenen el rol productiu, també funcionen com a zones de dinamització cultural: s’hi organitzen visites, pícnics, contacontes i tastos. Alhora, l’empresa porta les seves cates a altres municipis, com ara Sabadell o el districte de Gràcia, de Barcelona. Així, l'oli es converteix en un element que connecta directament el treball de la terra amb el públic urbà, i reforça la idea que cada finca és alhora un projecte agrícola i un espai de relació.
La burocràcia, el gran mur per als petits productors
Si explorem el gran obstacle amb què ha topat la fundadora d'Anècdota, aquesta no dubta a assenyalar la burocràcia i l’administració: “Et demanen els mateixos papers que a una macroempresa, i això mina la moral”, denuncia. "El sistema està muntat de manera que obliga a treballar en pols oposats: o ets macroproductor industrial o et situes en el segment de luxe". Enmig, diu, és gairebé impossible ser viable.
Els costos que afronta un petit productor no responen només a la producció, sinó a la burocràcia. “No està gens escalat”, lamenta. Les exigències administratives són les mateixes per a una empresa que factura deu vegades més que per a un projecte emergent com el seu. “Et castiguen tota l'estona, i t’investiguen com si fossis un delinqüent”, afirma amb contundència. La paradoxa, segons Gili, és que mentre es proclama la defensa del món rural, l’administració posa traves a qui hi aporta negoci i valor.
Gili: “Et demanen els mateixos papers que a una macroempresa, i això mina la moral”
Un exemple és la FotoDUN, l’aplicació que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat posa a disposició d’agricultors i ramaders per fer fotografies geoetiquetades que acreditin l’estat real de les parcel·les agrícoles de Catalunya. Les inspeccions obliguen a documentar cada finca amb imatges geolocalitzades, un tràmit pensat per controlar grans explotacions, "però que acaba sent una càrrega desproporcionada per a projectes petits com el nostre", lamenta Gili. “El més lògic seria no ficar-s’hi en aquest món, perquè la inspecció és constant”, conclou.
Com no podia ser d’una altra manera, i malgrat els obstacles i "l'esclavitud" que ella mateixa denota en la indústria, Gili sap que aquest ofici és també vocació i futur. El dia a dia li confirma que plantar, collir i explicar és la millor manera d’obrir camí cap a un relleu generacional que el sector necessita amb urgència.