Amb 75 anys d’història celebrats el 2024, el grup Lucta és una de les empreses catalanes més consolidades dins del sector de les fragàncies i les aromes. Nascuda a Barcelona el 1949, l’encara ara empresa familiar té dotze fàbriques i vuit centres de disseny distribuïts arreu del món, operats per un equip de 1.300 treballadors amb la col·laboració d’entitats d’un centenar de països. I tot i que els seus principals negocis són la producció de fragàncies —tant alcohòliques com industrials— i d’aromes per a l’alimentació humana, la divisió de zootècnia ha anat guanyant cada vegada més pes dins de l’activitat de l’empresa.
Aquesta secció, especialitzada en el desenvolupament d’additius per a l’alimentació animal, representa ja el 29% de les vendes globals de la companyia, que el 2024 van assolir els 371 milions d’euros. Amb solucions dirigides tant a animals de companyia com a bestiar de granja, els productes de Lucta s’especialitzen a millorar qüestions com la ingesta d’aliments (fent-los més saborosos o millorant la salut dels sistemes gastrointestinals dels animals) o la seva preservació i durada (a través d’antioxidants i conservants).
Tota aquesta activitat no seria possible sense una constant aposta per l’R+D, com bé remarca la directora d’Innovació de la companyia, Gemma Tedó: “Tenim una inversió en innovació força estable en els anys, d’entre un 8% i un 10%. L’any passat va ser del 8,06%, uns 28,6 milions d’euros”. En la seva àrea, el contacte constant amb els múltiples col·laboradors amb què treballa Lucta és una font inesgotable d’idees i oportunitats, i així és precisament com va néixer OliveBiome, un projecte de recerca que busca implementar solucions biotecnològiques per reaprofitar els residus de la indústria agroalimentària com a complements de la dieta animal. “El projecte neix, com sempre, a través del networking”, relata Tedó a VIA Empresa.
A la cerca de l'economia circular
L’origen d’aquesta oportunitat es troba en l’empresa cantàbrica Maslina, col·laboradora habitual de Lucta, qui al seu torn estava en contacte amb San Miguel Arcángel, cooperativa jaenesa que és un dels principals extractors d’oli de pinyolada de l’Estat. Totes dues havien identificat una convocatòria del Ministeri d’Agricultura dins del Pla Estratègic de la política agrària comuna 2023-2027, i van veure en Lucta el company de viatge ideal per llançar-s’hi.
L’objectiu del projecte quedava clar: aconseguir maximitzar la productivitat de les matèries primeres del procés de producció d’oli fins al punt de generar residu zero. “A San Miguel Arcángel havien fet un procés tan summament eficient que generava un residu que difícilment podia incloure’s dins de l’alimentació animal”, explica Tedó. És per aquesta raó que van decidir apostar per una nova òptica: la biotecnologia. “Aquests subproductes estan compostos de fibra, i sabem que certs tipus de fibres poden generar beneficis de flora i salut intestinal”, assenyala la directora d’Innovació de Lucta.
Tedó: “Aquests subproductes estan compostos de fibra, i sabem que certs tipus de fibres poden generar beneficis de flora i salut intestinal”
Però una cosa és formular la teoria, i l’altra executar-la. I la metodologia per la qual han apostat a OliveBiome és la d’aplicar una sèrie de microorganismes per transformar la matèria dels residus i convertir-la en la solució que es busca. En concret, s’estudien dues vies: la primera és investigar el potencial d’aquests materials com a prebiòtics, és a dir, la seva utilitat com a base per fermentar altres probiòtics; mentre que la segona és observar si se’n poden crear productes derivats que actuïn directament com a probiòtics, o en paraules de Tedó, “caracteritzar els microorganismes que ja hi ha i potenciar que n’hi hagi dels beneficiosos”.
El pinyol d’oliva, que és el qui dona nom a la iniciativa, és l’origen i el principal material que s’està investigant, però no ha estat l’únic: també s’han avaluat subproductes provinents de la carxofa, l’espàrrec verd o el tomàquet, del qual es tenen en compte la pell i les polpes que no s’envasen quan es preparen les conserves.
Mig milió d'euros per quatre anys d'investigació
Per dur a terme aquestes investigacions, OliveBiome té un pressupost de 550.000 euros, finançats en un 80% pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) de la UE i en un 20% pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. El projecte va concedir-se el 2023 i té com a data de finalització l’1 de maig de 2027, de manera que ara es troben “just en l’equador”. En aquests dos primers anys, l’equip ha seleccionat les fonts amb un potencial més elevat i ara estan preparant la logística per “iniciar les proves en animals de cara a 2026”.
De tot això se n’han encarregat Lucta, San Miguel Arcángel i Maslina juntament amb la Fundación Empresa-Universidad Gallega (FEUGA), que són les quatre entitats sol·licitants de la convocatòria. Tanmateix, també hi han participat quatre altres membres subcontractats: l’empresa catalana Microomics Systems, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), el centre tecnològic valencià Ainia i l’Instituto de la Grasa-CSIC de Sevilla.
OliveBiome té un pressupost de 550.000 euros finançats en un 80% per la UE i en un 20% pel Ministeri d'Agricultura
A l’espera d’observar el desenvolupament de la segona meitat d’OliveBiome, Tedó veu amb ulls positius tota la feina feta fins ara, que sintetitza en tres beneficis potencials: “Contribueix a l’economia circular, s’emmarca en subproductes agraris locals i té un benefici en el benestar dels animals”. En aquest darrer àmbit, la directora d’Innovació de Lucta assenyala que el canvi climàtic produeix constantment situacions “d’estrès tèrmic” que tenen un efecte en els sistemes immunitaris i digestius dels animals, una situació contra la qual esperen lluitar amb Olive Biome. “La paraula clau és resiliència: com podem millorar la resiliència dels animals de producció als desafiaments que es poden trobar derivats del canvi climàtic”, resumeix.
Tots els procediments de què s’encarrega Lucta dins de la iniciativa es duen a terme des del hub que la companyia té al Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (PRUAB), un dels dos centres d’innovació que la companyia té globalment (l’altre és a Guangzhou, a la Xina). “Va ser una decisió estratègica per poder accelerar els desenvolupaments a mitjà i llarg termini”, assegura Tedó. Lucta opera al PRUAB des del 2014, on té tres laboratoris i unes oficines. “Tenim força interacció, tant amb les empreses del PRUAB com amb el grup de recerca en Nutrició i Benestar Animal”, assenyala la directora d’Innovació, que també veu en la localització una possible font de captació de talent entre els estudiants i doctorands de la UAB.