• Empresa
  • Rotimpres, la impremta de Girona que ha arribat a la NASA

Rotimpres, la impremta de Girona que ha arribat a la NASA

Nascuda per imprimir 'El Punt', l'empresa ha superat la crisi de la premsa reinventant-se amb les revistes, la internacionalització i una aposta pionera per l'electrònica impresa

La impremta de Rotimpres | Cedida
La impremta de Rotimpres | Cedida
Bernat Bella
Periodista
10 d'Agost de 2026 - 04:55

Quan el sector de la impressió lamentava la desaparició del paper, Rotimpres invertia en noves rotatives. Quan la majoria competia per imprimir milions de revistes, aquesta empresa gironina fundada el 1982 apostava per les tirades curtes. I quan el negoci ja funcionava, va decidir entrar en un nou món: imprimir circuits electrònics sobre paper, plàstic o teixit. "Sempre hem intentat anar dues passes per davant del mercat", resumeix Joan Vidal, CEO de Rotimpres.

 

Poques empreses del sector gràfic poden explicar una transformació tan radical. Nascuda per imprimir un diari, avui la premsa representa només el 6% de la seva facturació. El 2010, suposava el 94%. Ara, el gruix del negoci prové de revistes, catàlegs i una nova divisió d'electrònica impresa que treballa en projectes per a la NASA, la indústria de l'automòbil o el sector aeroespacial. Tot plegat amb una facturació de 27 milions d'euros, 120 professionals i França com a principal mercat.

Tot va començar amb un diari

La història de Rotimpres no neix amb la voluntat de crear una impremta, sinó de salvar un projecte periodístic. "El 1982, la família Bosch compra El Punt, que en aquell moment no anava bé. El diari s'imprimia a les instal·lacions d'El Periódico de Catalunya, a Barcelona, fet que obligava a traslladar-hi cada nit els fotolits. La dependència era enorme", explica el Joan. 

 

La solució va ser crear una rotativa pròpia: "Rotimpres neix per imprimir El Punt". Aquella necessitat logística va acabar donant origen a una empresa que, quaranta anys després, imprimeix per a clients d'arreu d'Europa. Els primers anys, només imprimeix El Punt, però entre finals dels 80 i principis dels 90 s'obren a altres editors de premsa. Els anuncis classificats vivien una època d'or i alimentaven un negoci que semblava tenir recorregut.

La l'edat d'or a l'ensorrament dels diaris

L'arribada dels diaris gratuïts entre el 2000 i el 2008 va representar una nova oportunitat. Capçaleres com Metro o 20 Minutos necessitaven grans volums d'impressió, i Rotimpres es va convertir en un dels seus proveïdors. Però aquella abundància va durar poc.

La crisi financera del 2008 va accelerar una transformació que ja s'intuïa: la caiguda de la publicitat, la desaparició dels gratuïts i el canvi d'hàbits dels lectors posaven en qüestió el futur de la premsa escrita. "Vam veure que no només hi havia una crisi financera, també hi havia una crisi molt forta del model de negoci de la premsa escrita", recorda Vidal.

Reinventar-se o morir: una aposta única

Mentre bona part del sector continuava invertint en grans màquines per imprimir tirades massives de revistes, Rotimpres va prendre una decisió completament diferent: nova maquinària preparada per fer tirades curtes. Ho explica l'actual CEO: "Hi havia una carrera per veure qui tenia la màquina més grossa. Nosaltres vam apostar per màquines molt automatitzades, amb molt poc cost d'arrencada i rendibles amb pocs milers d'exemplars". 

Aquella decisió, que podia semblar conservadora, va acabar convertint-se en un gran avantatge competitiu. Internet reduïa progressivament les tirades de les revistes. Les grans impremtes, pensades per imprimir centenars de milers d'exemplars, perdien competitivitat. Rotimpres, en canvi, estava exactament preparada per al nou mercat. Mentre la lluita per la premsa era acarnissada, l'empresa gironina es va fer un gran forat en el mercat de revistes i catàlegs industrials. 

Joan Vidal: "L'any 2010, el 94% de la facturació provenia encara de la premsa. Avui, només representa el 6%"

Joan Vidal, CEO de Rotimpres | Cedida
Joan Vidal, CEO de Rotimpres | Cedida

"L'any 2010, el 94% de la facturació provenia encara de la premsa. Avui, només representa el 6%", resumeix Joan Vidal. En aquests setze anys, el seu negoci també ha augmentat substancialment. Una prova que la decisió va ser encertada. Mentre moltes impremtes tenien uns costos d'arrencada i funcionament inassumibles per les mides de la maquinària, Rotimpres era eficient amb pocs milers d'exemplars. 

Hi ha una frase de Joan Vidal que ho resumeix perfectament: "Les dues últimes màquines rotatives instal·lades a Espanya són el 2025 i el 2015. I les dues són nostres". "El mercat se n’està anant a la merda i nosaltres estem invertint perquè creiem que el mercat del paper existirà sempre i ens hi podrem guanyar la vida", sentencia. 

La conquesta de França

Paral·lelament a la diversificació, Rotimpres va iniciar una altra transformació decisiva: la internacionalització. A principis dels anys 2000 va començar a buscar clients a França. Avui, el país veí suposa el 70% de la seva facturació. I també tenen presència a Portugal i Suïssa.

Joan Vidal dona algunes de les claus del seu èxit: "Sempre hem posat el client al centre de totes les decisions. Avui tothom ho diu, però fa vint anys no era habitual. El client s'havia d'adaptar a la rotativa; nosaltres vam decidir adaptar la rotativa al client". Aquella manera de treballar va sorprendre moltes empreses franceses: "Per un client francès, poder trucar a les onze de la nit i que algú li resolgui un problema és gairebé increïble".

La tercera revolució de Rotimpres

Impressió electrònica de Rotimpres | Cedida
Impressió electrònica de Rotimpres | Cedida

La història no acaba amb les revistes. Una constant de Rotimpres ha estat avançar-se als canvis de manera constant: "No podem quedar atrapats en un mercat sense creixement". I gairebé de casualitat arriben a un altre sector: l'electrònica impresa. Joan Vidal ho va descobrir llegint un article en francès i contacten amb Eurecat i el 2021 inicien una transferència tecnològica, que desemboca en el naixement de Thinex, la nova divisió de l'empresa dedicada a la impressió funcional.

Ho explica el Joan: "No es tracta d'imprimir imatges, sinó d'imprimir circuits electrònics". Així, es poden fabricar sensors, antenes o sistemes electrònics sobre papers, plàstics, teixits o superfícies flexibles. Una tecnologia que redueix pes, ofereix més llibertat de disseny i obre aplicacions en sectors com l'automoció, la mobilitat, l'aeronàutica o els dispositius intel·ligents.

De Girona a la NASA

Un dels projectes que ha situat Thinex al mapa internacional ha estat la col·laboració amb la NASA. Tot va començar sense ni saber-ho. Una empresa britànica buscava una solució per incorporar sensors a un paracaigudes espacial sense alterar-ne la flexibilitat. Rotimpres va presentar la seva proposta i va ser seleccionada entre candidatures d'arreu del món.

Només després va descobrir que darrere del projecte hi havia la NASA. "Va ser una responsabilitat enorme", reconeix el Joan. L'objectiu era substituir peces metàl·liques rígides per sensors impresos directament sobre el teixit del paracaigudes. Després del primer èxit, l'agència espacial ha repetit la col·laboració: "Ens dona molta confiança".

Joan Vidal: "No volem competir amb Samsung. La nostra ambició és portar aquesta tecnologia a la indústria"

Thinex ja ha tret del laboratori la impressió electrònica i ha arribat al mercat amb empreses com Enate, que posa etiquetes intel·ligents en els seus vins per fomentar la interacció a través del telèfon mòbil. O Ponsa, que integra sensors impresos en eslingues industrials per monitoritzar-ne els esforços i prevenir accidents.

L'objectiu està fixat el 2028, quan Rotimpres espera posar en marxa una planta industrial específica per a aquest tipus d'impressió. "No volem competir amb Samsung. La nostra ambició és portar aquesta tecnologia a la indústria", aclareix. 

Una història de supervivència

Fa més de quaranta anys Rotimpres va néixer perquè un diari gironí no hagués de dependre d'una impremta de Barcelona. Quatre dècades després continua imprimint paper, però també circuits electrònics destinats a la indústria del futur i que arriben fins a la NASA. Entre una història i l'altra hi ha hagut crisis, canvis tecnològics i revolucions digitals. El que no ha canviat és la manera d'entendre el negoci: anticipar-se als canvis abans que els canvis obliguin a reaccionar.

 

Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta  

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat  

 
Activar ara