La inauguració, avui farà una setmana, de la 23a Copa Mundial de Futbol a l’Estadi Azteca de Ciutat de Mèxic va comptar amb un desapercebut —però ben visible— protagonista català: l’empresa Royalverd. Aquesta companyia assentada a les Preses (Garrotxa), fundada el 2003 per l’olotí Eudald Morera, és la responsable de la instal·lació de la gespa del camp de futbol més icònic de la competició, l’única de les dotze instal·lacions en què s’ha sembrat en llavor dins del mateix camp. Però aquesta és només una de les múltiples fites en la història de Royalverd, una firma que ja suma tres mundials al palmarès i un 40% dels clubs professionals d’Espanya com a clients, entre els quals es troben el RCD Espanyol de Barcelona, el Girona FC, l’Atlético de Madrid o l’Athletic Club.
De fet, si guaitem la pàgina web de la companyia, les xifres fan basarda: un total de 972 projectes i 100.249 metres quadrats de gespa instal·lats, principalment en territori espanyol, però des de fa ja més d’una dècada, també arreu del món. I tot comença en la ment del desaparegut Morera, com bé explica el conseller delegat de Royalverd, Eduard Rovira: “La família Morera tenia i té agrobotigues en què venen productes alimentaris, per animals i agricultura, i l’Eudald, que s’havia incorporat en el món de la gespa, va entrar com a assessor del FC Barcelona”.
És gràcies a aquesta experiència que Morera va detectar que “els clubs cada cop tenien una demanda més professional” per un àmbit que, fins aleshores, era considerat “un treball poc valorat”. “Ell va detectar la necessitat de tecnologia i va crear l’empresa”, assenyala Rovira. Durant els primers anys, la companyia va començar a treballar per a clubs de futbol de proximitat, com els ja mencionats FC Barcelona i RCD Espanyol, i a poc a poc es va anar fent un lloc dins del sector.
Però el punt d’inflexió va arribar el 2012, un moment en què se’ls van acumular diversos impagaments de clubs de propietat única. “Això va portar a una crisi important a l’empresa”, recorda l’actual CEO, fet que va motivar Morera a “agafar les maletes i anar-se’n al Brasil”. Un viatge que va resultar més que profitós: el fundador va aconseguir tancar acords amb vuit dels dotze estadis que allotjarien la Copa Mundial de Futbol de 2014 i una col·laboració amb un soci local. “Vam enviar 25 persones a treballar allà durant dos anys, i va ser un èxit”, rememora Rovira.
Després de fer-se un nom a escala local, Royalverd va guanyar rellevància internacional amb la instal·lació de la gespa de 8 dels 12 estadis del Mundial de Brasil
A partir d’aquest moment, Royalverd va adonar-se que a Espanya ocupaven encara una posició molt local, i van intensificar la seva expansió pel territori. “Vam començar per la zona mediterrània, i el 2018 vam obrir una delegació a Madrid, on avui controlem tots els clubs menys el Real Madrid”, desvela el conseller executiu de l’empresa. Aquell mateix any, la companyia també va començar a operar amb gespa híbrida, i el 2022 va sumar la seva segona participació en un Mundial amb la instal·lació de la gespa d’alguns dels camps de la cita celebrada a Qatar. Avui, Royalverd és responsable de la gespa dels camps del 40% dels clubs de futbol professional de l’Estat, a més a més de tenir una presència destacada al Marroc, Mèxic, Panamà i el Perú.
Una empresa d'enginyers que va més enllà del verd de la gespa
Durant tot aquest trajecte, Royalverd s’ha diferenciat per oferir diferents segments de la cadena de producció, siguin conjuntament o per separat. Per una banda, el disseny i l’assessorament, un àmbit en què treballen per “una gamma àmplia” de situacions: “Pot ser des d’un bufet d’arquitectura que ens demana assessorament econòmic, fins a preguntes sobre com afecta l’ombra a la gespa o com han de dissenyar els espais d’emmagatzematge i els sistemes de drenatge”. Perquè, com bé apunta Rovira, “no és estrany que es construeixi un nou estadi i no es pensi en l’emmagatzematge de la gespa”.
Rovira: “No és estrany que es construeixi un nou estadi i no es pensi en l’emmagatzematge de la gespa”
La segona baula de la cadena en què s’especialitzen és la construcció, una etapa que desenvolupen “des de zero i amb maquinària pròpia”, sigui amb dissenys concebuts per ells mateixos o bé guanyant concursos —tant públics com privats— amb propostes predissenyades. Finalment, el manteniment de la gespa, una opció que, novament, pot venir vinculada a l’etapa anterior o bé contractada individualment. “El nostre format principal és un ‘claus en mà’, una quota mensual on entra tot: el personal, les màquines, el producte…”, explica el conseller delegat.
Tres branques d’una mateixa activitat que, en els darrers anys, ha augmentat en complexitat, ja que “avui dia, els estadis cada cop són més multifuncionals”. “Els clubs volen treure rendibilitat tot l’any, perquè només 25 caps de setmana no és rendible”, indica Rovira, però això és una voluntat que “va en contra de la gespa”.
Fruit d’aquestes necessitats creixen solucions com la gespa híbrida, que combina una base majoritària de gespa natural amb un petit percentatge de gespa artificial per fer-la més resistent; o bé la plantació de diferents tipus de gespa en funció del clima. A Espanya, per exemple, operen amb dues tipologies diferents: “De Madrid cap amunt, treballem amb una sola gespa tot l’any, la de clima fred, que suporta temperatures dels 5 als 25 graus; i a la zona mediterrània i sud d’Espanya, amb dos tipus: a l’estiu, la de gespa de clima càlid, que tolera fins als 35-40 °C, i a l’hivern, hi sembrem a sobre la gespa d’hivern”. Aquestes gespes “d’última tecnologia”, com les qualifica Rovira, provenen majoritàriament dels Estats Units, d’on s’adquireixen llicències comercials o directament es compren les llavors.
Amb tot, Rovira insisteix que “tenir la gespa verda és el més fàcil”: “El que no es veu, la sorra i els drenatges, és la part important perquè tingui una vida útil”. No és l’única complicació que afronten: les cobertes dels estadis provoquen que, de mitjana, el 50% de la superfície de la gespa no rebi prou radiació solar, i el fet que els estadis sovint estiguin enfonsats sota nivell de terra provoca que no hi hagi prou aire, “el millor fungicida que hi ha”. És davant d’aquests reptes que el conseller delegat es vana de ser “pioners a fer moltes coses que altra gent no s’atreveix”, com ara l’ús de llums artificials per compensar l’ombra dels camps o la ja mencionada gespa híbrida.
Rovira: “Tenir la gespa verda és el més fàcil; el que no es veu, la sorra i els drenatges, és la part important perquè tingui una vida útil”
Així, amb la innovació per bandera i la internacionalització com a camí a seguir, Royalverd va tancar el 2025 amb una facturació de 52 milions d’euros, que suposa un “creixement important dels últims anys”, i una plantilla de 200 treballadors a l’Estat, més de 40 al Marroc i al voltant d’una vintena a Mèxic. Un equip que, en contra del que es pugui pensar, cau més a la banda tecnològica, amb un 15% “d’enginyers agrònoms i similars” que són els encarregats de donar les directrius tècniques. “Ens agrada molt treballar amb gent jove i formar-la”, assegura Rovira, qui deixa clar que “els enginyers que acaben dirigint venen de baix i han començat de jardiners”.
Un altre factor que crida l’atenció és que, dins d’aquesta plantilla, no hi trobem cap equip comercial: “El nostre creixement és de boca a orella: directors esportius, jugadors i entrenadors que ens han fet créixer i evolucionar”. Així va sorgir, de fet, el projecte de l’Estadi Azteca: “Al Club Deportivo Guadalajara —conegut popularment com a Chivas— hi havia un preparador físic que havia estat a l’Espanyol i ens coneixia, i també el director esportiu, Fernando Hierro, que ens coneixia de Las Rozas”. Aquest primer contacte va fer veure a Royalverd que a Mèxic “hi havia moltes oportunitats comercials”, cosa que els va fer obrir una nova delegació, que dos anys més tard va aconseguir guanyar el concurs privat per a empreses internacionals per la remodelació de l’Estadi Azteca.
És amb aquesta visió que Royalverd afronta el futur pròxim amb dues prioritats: mantenir, cuidar i, a ser possible, créixer l’estructura que ja tenen a l’estat espanyol; i potenciar les filials internacionals. A més dels països ja mencionats, la firma ha tancat recentment un acord comercial a l’Argentina i identifica l’Aràbia Saudita com el gran mercat del futur.