Santiveri, l’empresa de dietètica i alimentació saludable, està aquestes setmanes d’actualitat. I no ens referim a la notícia que han publicat alguns mitjans relativa a problemes amb partides de torrades de fajol que contenien traces de gluten, sinó que parlem de qüestions de més rellevància empresarial. Després de gairebé segle i mig d’existència, la firma catalana ha estat transitant un camí perillós perquè li ha faltat poc per caure en el concurs de creditors.
La causa de tot plegat ha estat una acumulació de deute difícil de digerir amb els marges operatius que genera un negoci que actualment es mou en uns ingressos anuals al voltant dels 40 milions d’euros. La pilota de deute que s’havia format tenia un volum d’11 milions que, per als nivells de benefici operatiu que és capaç d’aconseguir l’empresa, significava un veritable problema (l’ebitda de la companyia se situa al voltant dels 2,5 milions). La situació s’ha pogut reconduir gràcies a un acord amb part dels creditors, però deixa l’embrió de futurs problemes per què cal pensar que els qui no han subscrit l’acord (aproximadament el 40% de l’import) no han quedat gaire satisfets. De moment, no s’han produït quitances sobre la xifra de deute, sinó que s’ha dissenyat un calendari de pagaments a cinc anys que Santiveri creu que pot assumir.
Si donem un cop d’ull als comptes de l’empresa, comprovarem que té problemes per créixer perquè, de fet, en els darrers anys ha vist com es reduïa la seva facturació, amb el que el marge de negoci s’ha anat estrenyent. Com dèiem, la facturació actual és propera als 40 milions, però si anem mirant cap enrere en el temps, comprovarem que en exercicis previs havia aconseguit ingressos força superiors.
El grup està organitzat a través d’una societat matriu, Casa Santiveri SL, que és la companyia operativa i que té com a accionistes a les diferents branques de la família propietària. Per sota, hi ha una filial al 100% que es diu Tiendas Santiveri i que es dedica a la comercialització dels productes propis. Tots els accionistes pertanyen a la família fundadora, però amb el pas de les generacions han anat apareixent branques, no sempre ben avingudes.
En els darrers anys, segons la informació pública, les branques que han controlat el negoci han estat els Santiveri Arroita, els Santiveri Hernández, els Torres Mon i els Torres Wiehink. A finals del 2023, va saltar la notícia que aquests últims havien decidit vendre el seu paquet, que era del 40% del capital. Encara que no hi ha notícies als mitjans respecte al fet que la venda s’acabés fent, el cert és que a la junta general de socis del 15 de desembre d’aquell any es va acordar que els quatre paquets del 10% propietat de cadascun dels quatre germans Torres Wiehink s'amortitzessin a canvi d’un extorn mínim de 5,7 milions d’euros.
Per altra banda, des de fa pocs anys, qui ocupa el càrrec de primer executiu a l’empresa és Ana Torres Castelo, membre de la cinquena generació de la família Santiveri. Pren el relleu del seu oncle, Jorge Torres Mon, al seu torn besnet del fundador. Abans de treballar a l’empresa familiar va estar dos anys a la consultora McKinsey i precisament aquest 2026 ha estat inclosa en la llista Forbes com a una de les 50 dones més influents de Catalunya.
La primera executiva de l'empresa, Ana Torres Castelo, ha estat inclosa en la llista 'Forbes' com a una de les 50 dones més influents de Catalunya
Avui dia l’empresa —que, per cert, recentment ha modificat el seu històric logotip— té el negoci dividit en tres branques: alimentació, complements alimentaris i cosmètica natural. En el primer segment hi ha un catàleg de productes molt ampli, que va des del pa i les torrades a melmelades i infusions, passant per les galetes i les begudes, entre d’altres. Tot això es comercialitza sota tres marques diferents, que són Santiveri, Santiveri Bio i Noglut, que és la divisió de productes sense gluten. Dins de l’apartat de complements alimentaris, ofereixen una llarga llista de components, com col·lagen, gelea reial, melatonina o magnesi. I dins de la cosmètica natural tenen tres categories, que són corporal, solar i facial. Un dels aspectes diferencials de Santiveri respecte a altres marques que puguin oferir productes d’un àmbit similar és que disposen d’una xarxa molt àmplia de botigues sota la marca corporativa, entre les pròpies i les franquiciades.
Més de 140 anys de vida han donat per a molt. És una història ben llarga que comença quan Jaume Santiveri Piniés, un català de la Franja, va començar a tenir problemes respiratoris per culpa de la tuberculosi, una malaltia molt freqüent en aquell 1885. Davant de la ineficàcia dels tractaments de l’època, va buscar possibles remeis fora dels circuits habituals fins que va ensopegar amb el balneari de l’abat Sebastian Kneipp, a Baviera, on s’aplicaven teràpies amb bons resultats basades en hidroteràpia, bona alimentació, exercici físic, fitoteràpia i, com que Kneipp era un religiós, també certes pràctiques espirituals. Avui dia, Kneipp és una marca comercial de productes naturals, sobretot de l’àmbit de les plantes medicinals. Després de mig any de seguir de manera estricta els preceptes de l’abat, Santiveri va veure com la malaltia anava reculant fins a desaparèixer del tot.
Després de superar una tuberculosi gràcies a les pràctiques de l'abat Kneipp, Jaume Santiveri va obrir una botiga de roba al centre de Barcelona eñ 1893
Amb la patologia ja oblidada, el 1893 Santiveri va obrir una botiga de roba al centre de Barcelona, La Moda, i va destinar un apartat a comercialitzar els productes Kneipp, dels que se’n va convertir en distribuïdor. L’èxit immediat el va dur a obrir més establiments, però ja només destinats a la salut. Aquestes noves botigues en general les obria col·laborant amb inversors que van veure que el negoci tenia futur i, de pas, van començar a aplicar el que en futur seria el model de franquícies, que Santiveri utilitza avui de manera intensiva.
Més tard, un problema greu es convertiria en oportunitat, perquè amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial i la impossibilitat de rebre productes des d’Alemanya, Santiveri va decidir llançar-se a la piscina i començar a fabricar els remeis a Barcelona. Aquesta decisió va significar posar les bases de l'empresa que existeix en els nostres temps. Cal pensar que en aquella època encara existien carències nutricionals importants en bona part de la població, de manera que els productes que el mercat va rebre amb més ànsia van ser els concentrats de brou, així com un succedani del cafè a base de malta (el cafè encara tenia un perfil aspiracional molt fort perquè el seu preu no estava a l’abast de tothom). El fundador del negoci va morir en plena Guerra Civil i el relleu el va agafar el seu fill, Santiago Santiveri Margarit, que es va encarregar de fer créixer encara més el somni del seu pare.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat