Escolta l'article ara…
Ara fa dos anys, vam publicar aquest article explicant el ressorgiment de la marca catalana de roba esportiva Meyba que, entre altres coses, havia arribat a un acord amb la històrica Unió Esportiva Sant Andreu per ser el seu proveïdor de samarretes a partir de la temporada 2023-24. La col·laboració amb els quadribarrats va aconseguir molt ressò tant a mitjans de comunicació com a xarxes socials i va ser unànimement considerada com una gran operació de màrqueting. Però només tres anys després, aquesta relació s’ha esvaït del tot i el relleu a la roba dels andreuencs l’ha agafat una altra empresa emblemàtica de l’esport català com és Munich.
A més, aquests dies la firma de la família Berneda ha estat protagonista als mitjans perquè han arribat a un acord amb els creditors per reestructurar el seu deute i també s’ha posat mans a l’obra per aprimar l’estructura operativa de la companyia. Els aproximadament 18 milions d'euros de passiu que acumula l’empresa s’havien fet una bola que amenaçava d’escanyar-los, així que resultava peremptori actuar.
Després d’una àrdua negociació —amb experts en reestructuracions pel mig— s’ha aconseguit diferir els pagaments i fer el deute més digerible. En concret, la nova estructura dilueix els pagaments en un flux de dotze anys. D’aquest deute, la meitat estava en mans de CaixaBank i del Santander, i l’altra meitat corresponia al Sabadell, Ibercaja i Bankinter, entre d’altres. Com dèiem, les mesures també han inclòs retalls a l’estructura de l’empresa, especialment la comercial. Durant els mesos d’estiu, s’han tancat unes deu botigues de la xarxa pròpia i l’afectació de l’expedient de regulació d’ocupació ha arribat als 45 llocs de treball, aproximadament un 15% de la plantilla. En l’exercici 24-25 (aquesta empresa no tanca el desembre) la facturació va ser de 82 milions d’euros, mentre que al darrer tancament s’esperava una caiguda dels ingressos que deixaria la facturació al voltant dels 70 milions.
La totalitat de la firma és en mans dels germans Berneda Martín (Xavier i David), nets del fundador, que era sabater a Sant Boi de Llobregat i que el 1939 va començar a fabricar calçat esportiu. Amb el pas dels anys, un detall en forma de lletra ics que ocultava costures poc estètiques va acabant convertint-se en el logotip de la companyia. La marca no va ser l’original, sinó que no apareixeria fins al 1964, curiosament dos anys abans que la capital bavaresa fos escollida per organitzar els Jocs Olímpics del 1972 i força temps abans que l’equip de futbol de la localitat es transformés en un dels grans d’Europa.
La fàbrica, que oficialment anomenen taller per la seva capacitat d’elaborar sèries curtes de manera artesanal, s'ubica a la comarca de l’Anoia. Una singularitat de les moltes que té Munich respecte als seus competidors és que tenen sèries associades a marques de prestigi, com el model Rete, que llueix el logotip de Lexus, la marca de luxe del fabricant japonès Toyota. Altres col·laboracions significatives són les que tenen amb els germans Torres —cuiners catalans amb estrella Michelin— o amb la companyia d’aviació Iberia. Tenen botigues als centres comercials Illa Diagonal, La Maquinista, Splau, Glòries, La Roca Village, Oulet Viladecans, X-Madrid, Style Las Rozas, Style Getafe, Style San Sebastián de los Reyes, Espai Gironès, Style Coruña, Garbera (Donostia), Megapark Barakaldo, Illa Carlemany (Andorra), Nueva Condomina, Salera (Castelló), Parc Central (Tarragona), Mallorca Fashion, Sevilla Fashion, Puerto Venecia (Saragossa), Aragonia (Saragossa) i nombrosos córners als magatzems d’El Corte Inglés. També tenen botigues pròpies al Born (Barcelona), a Igualada i a Fuencarral (Madrid).
Malgrat el seu prestigi fabricant sabatilles, l’univers Munich no acaba amb el calçat esportiu, perquè en els darrers anys han desplegat un catàleg molt ampli de complements que inclou, per exemple, samarretes, dessuadores, pantalons i, fins i tot, motxilles i gorres. De fet, la moda suposa la meitat de la facturació global del negoci. Si fa anys que la companyia es va diversificar pel que fa al producte, també fa temps que ho va fer des del punt de vista dels mercats, perquè va deixar de ser un jugador local per esdevenir una firma que opera a diferents països de tot el món (un dels pilars en l’àmbit internacional és el Brasil, el que dona una idea del grau d’internacionalització de Munich).
Malgrat el seu prestigi fabricant sabatilles, l’univers Munich no acaba amb el calçat esportiu, perquè en els darrers anys han desplegat un catàleg molt ampli de complements
Una iniciativa molt interessant és el que han batejat com a Second Life, que és un servei de reparació de calçat. A banda de ser una aposta clara per la sostenibilitat, serveix per reforçar la idea de qualitat de la seva cartera de productes (en altres paraules, a algú que comprés calçat de baixa qualitat no li passaria pel cap dur-lo a reparar). De bon començament hem parlat de la relació nascuda fa poc entre Munich i la UE Sant Andreu, però cal tenir en compte que aquest no és ni de bon tros l’únic acord amb el món de l’esport professional perquè, per exemple, també s’encarreguen de vestir i patrocinar als àrbitres de l’ACB de bàsquet en totes les seves competicions.
Ara fa un any, l’empresa va prendre una decisió inèdita, com va ser el fitxatge d’un director general extern. Es va tractar de Didier Grupposo, provinent de la firma mallorquina Majorica, fabricants de perles artificials. Els plans passaven perquè un dels germans Berneda, Xavier, continués com a conseller delegat, però amb el suport Grupposo.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat