Els dos Penedesos han de resoldre els respectius desequilibris entre població i activitat empresarial si no volen estroncar la seva trajectòria com a àrees cada vegada fortes econòmicament. L’Índex de Competitivitat Comarcal que elabora anualment la patronal local, la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP), ha situat el Baix i l’Alt Penedès en les posicions tretzena i quinzena del conjunt de Catalunya.
Unes dades positives que es consoliden per tercer any consecutiu però que, alhora, denoten cert “estancament i l’esgotament d’un model”, segons les conclusions de l’informe. L’Alt Penedès necessita atraure i retenir talent mentre el Baix ha d’aconseguir que l’increment de residents al seu territori no signifiqui cada cop més aturats i es tradueixi en un nombre més elevat d’empreses i gent treballant.
L’Índex —construït a partir de 50 indicadors socioeconòmics, ambientals, tecnològics i de qualitat dels factors productius i de distribució— retrata l’Alt Penedès com un territori d’una solidesa industrial envejable que representa gairebé el 39% del VAB i capdavanter en creació de marques comercials, però que acusa una manca de capacitat innovadora. L’emprenedoria ha patit una reculada notable i el nivell formatiu de la població i els treballadors creix, però a menys ritme que la mitjana catalana.
Males comunicacions i habitatge escàs
“La comarca té una estructura econòmica forta, el pes industrial que qualsevol racó del país anhelaria i un emplaçament geogràfic òptim. Tot i això, no estem retenint el talent. La raó principal són les comunicacions precàries: el tren de Vilafranca a Barcelona és un viacrucis, l’AP-7 està col·lapsada i els busos entre comarques són insuficients. Això dificulta moltíssim que gent de l’entorn de Barcelona vulgui venir a treballar i és un obstacle per a les nostres empreses a l’hora de captar treballadors qualificats”, lamenta la presidenta de la FEGP, Neus Lloveras, que també apunta a la manca d’habitatge com l’altre factor que fa desistir els professionals a l’hora d’establir-s’hi: “La qualitat de vida al Penedès és molt bona i amb unes infraestructures com cal i un augment del parc d'habitatges seríem una segona corona de Barcelona molt atractiva per qualsevol”.
El gran predomini de la indústria vitivinícola (el 36% de l’ocupació del ram es concentra a la comarca) és una altra fortalesa que, a la llarga, pot convertir-se en un llast. Els autors de l’Índex de Competitivitat conviden el sector a no conformar-se amb la mera producció i “vincular-la amb la innovació agroalimentària i la digitalització per augmentar la capacitat de generar coneixement i valor afegit”. A més, llancen el repte de diversificar l’activitat cap a àmbits emergents com la bioeconomia, que no facin l’Alt Penedès tant dependent dels vins i caves.
L’informe convida el sector vinícola a no conformar-se amb la producció i vincular-la amb la digitalització i els nous usos agroalimentaris per generar més valor afegit
“El sòl industrial hi és, només cal que es reorganitzi. Hi ha polígons desaprofitats i espais que potser podrien requalificar-se per passar a desenvolupar nous usos. Si ens limitem únicament al paisatge de la vinya no generarem prou dinamisme econòmic, tot i que aquestes empreses ja comencen a ser conscients que no poden quedar-se aturades i han d’innovar perquè està canviant el clima i els gustos del consumidor”, explica Lloveras, qui posa com a exemple Agromillora, l’empresa referent mundial en vivers i producció i comercialització d’arbres fruiters i oliveres.
Baix Penedès: residents que no generen
El Baix Penedès, per la seva banda, combina unes dades prou bones amb alguns indicadors força preocupants que n’han frenat el potencial competitiu. El PIB ha crescut un 13,8% interanual (gràcies, sobretot, als serveis de proximitat, que conformen el 76% del VAB), però ocupa la darrera posició en nombre d’empreses per habitant i és la comarca amb més atur (12,1%). La zona no ha parat d’incorporar població activa a un ritme molt superior a la capacitat de generar llocs de treball locals.
“Han arribat molts habitants procedents del Baix Llobregat que han fet de la segona residència, la llar habitual. Aquest increment demogràfic, sovint de baixa qualificació, no s’ha traslladat a l’activitat econòmica. L’estratègia ha de passar per plans de formació que millori l’ocupabilitat d’aquesta gent”, sosté la presidenta de la FEGP, que també posa el focus en “desestacionalitzar el turisme i aconseguir-ne de més qualitat”, fet que ajudaria a incrementar l’oferta d’un mercat laboral on la construcció i els serveis immobiliaris tenen un pes lleugerament superior a la mitja del país.
Un dels actius més importants del Baix Penedès és Idiada, la multinacional participada per la Generalitat que es dedica al disseny, enginyeria i assaig per a la indústria de l’automòbil. Per si sol, el centre ubicat a Santa Oliva impulsa el territori fins a la desena plaça en innovació, fet que emmascara la realitat menys puntera de la resta de pimes. “Hem d’aprofitar la presència d’Idiada perquè actuï de tractor econòmic al seu voltant amb el sorgiment d’empreses i serveis subsidiaris que creïn un ecosistema vinculat a la mobilitat i l’electrificació”, reclama Lloveras, que equipara la situació actual de la comarca a la qual va tenir el Garraf en els primers anys de publicació de l’Índex de Competitivitat: ”Li va costar arrencar i ara ja s’ha enfilat al vuitè lloc. Amb la seva ubicació privilegiada, el Baix Penedès hauria de seguir el mateix camí".