La immigració és necessària. La natalitat està disminuint arreu del món i especialment a Europa. Segons el Banc Mundial, la taxa de fecunditat mundial ha passat de prop de cinc fills per dona el 1960 a 2,2 en l'actualitat. A la Unió Europea és de només 1,38 fills per dona i a Catalunya, segons l'Idescat, d'1,17, lluny dels 2,1 necessaris per assegurar el relleu generacional.
Com a conseqüència, tenim cada vegada menys persones en edat de treballar mentre augmenten les necessitats de pensions, sanitat i dependència. En aquest context, la immigració contribueix a sostenir l'activitat econòmica. Tanmateix, hi ha una realitat que convida a la reflexió: els immigrants acostumen a cobrar menys que els treballadors natius. Per què passa?
Els immigrants cobren de mitjana un 17,9% menys que els natius. A Espanya, la diferència supera el 29%, la més alta dels països analitzats
Un estudi publicat el 2025 a Nature, basat en l'anàlisi de 13,5 milions de treballadors de nou països occidentals, conclou que els immigrants cobren de mitjana un 17,9% menys que els natius. A Espanya, la diferència supera el 29%, la més alta dels països analitzats. Però la dada més rellevant és una altra. Tres quartes parts d'aquesta diferència no s'expliquen perquè immigrants i autòctons cobrin diferent fent la mateixa feina, sinó perquè els immigrants tenen més dificultats per accedir als llocs de treball que ofereixen salaris més elevats. Per explicar aquesta realitat podem tenir en compte diversos factors.
La concentració en determinats sectors
Una part important dels immigrants treballa en sectors com l'agricultura, el turisme, la logística o les cures. Són activitats essencials per a l'economia, generen ocupació, contribueixen a l'equilibri territorial i impulsen molts altres sectors. A més, el seu pes és especialment rellevant en territoris allunyats de les grans àrees metropolitanes. La realitat econòmica de Barcelona i la seva àrea d'influència no és la mateixa que la de moltes comarques rurals o de ciutats mitjanes, on aquests sectors tenen un paper clau per mantenir l'activitat, l'ocupació i l'arrelament de la població al territori.
Ara bé, no es pot generalitzar. En aquests sectors hi ha empreses que han apostat per la innovació, la qualitat i la productivitat, i que ofereixen salaris i condicions laborals molt competitius. També n'hi ha d'altres que operen amb nivells salarials més baixos. Tot i aquesta diversitat, una part important dels immigrants es concentra en ocupacions que, de mitjana, tenen remuneracions inferiors a les d'altres activitats, fet que contribueix a explicar una part de les diferències salarials.
La cobertura de llocs de treball essencials
Molts immigrants ocupen feines que les empreses tenen dificultats per cobrir. Segons l'OCDE i l'Organització Internacional del Treball, la població immigrant està especialment present en ocupacions de difícil cobertura a la majoria de països desenvolupats. En alguns casos no hi ha prou treballadors disponibles; en d'altres, una part dels autòctons opta per altres alternatives professionals.
Les dificultats per aprofitar plenament el talent
Les barreres lingüístiques, els problemes d'homologació de titulacions, la manca de xarxes professionals o el desconeixement del mercat laboral local dificulten l'accés a ocupacions adequades a la qualificació de cada persona. Segons la Comissió Europea, prop del 40% dels immigrants no comunitaris amb estudis universitaris treballen en feines que no requereixen aquesta qualificació.
La mobilitat del talent
Paral·lelament, molts joves formats aquí marxen a l'estranger a la recerca d'oportunitats professionals i salarials que sovint no troben al seu país. Això genera una paradoxa: mentre algunes empreses tenen dificultats per trobar determinats perfils, una part del talent format aquí desenvolupa la seva carrera fora.
Les característiques del model productiu
Si volem salaris més elevats, necessitem més productivitat, més innovació, més transferència de coneixement i empreses amb més dimensió. Aquest és un repte que afecta tant els immigrants com els treballadors autòctons.
El cost de desaprofitar el talent
La diferència salarial entre immigrants i autòctons no és només una qüestió social. També és una qüestió econòmica. L'OCDE recorda sovint que una de les principals fonts de productivitat és la capacitat d'aprofitar bé el capital humà. Quan una persona treballa molt per sota de les seves capacitats, hi perd ella mateixa, però també hi perden les empreses i el conjunt de l'economia.
La immigració és necessària, però perquè es converteixi en una oportunitat compartida cal gestionar-la bé
Menys aprofitament del talent significa menys productivitat, menys innovació i menys creixement. Les dades, però, també ofereixen un missatge esperançador. L'estudi de Nature mostra que la diferència salarial es redueix fins al 5,7% en la segona generació. Això indica que la integració funciona. La qüestió és com accelerar-la.
Què podem fer millor?
La immigració és necessària, però perquè es converteixi en una oportunitat compartida cal gestionar-la bé. Primer, adaptar els serveis públics i les infraestructures. Igual que una empresa no pot créixer indefinidament sense reforçar els seus recursos, un país tampoc. L'educació, la sanitat, l'habitatge i el transport necessiten planificació i inversions suficients. En el cas de Catalunya, això exigeix també disposar de més recursos. La reducció del dèficit fiscal és una condició imprescindible per poder reforçar els serveis públics, ampliar les infraestructures i afrontar amb garanties els reptes derivats del creixement de la població.
Segon, facilitar la integració. Accelerar l'homologació de titulacions, reforçar l'aprenentatge de les llengües i facilitar la incorporació al mercat laboral permetria aprofitar millor el talent disponible. La integració no és només laboral; també és lingüística i cultural. El coneixement i l'ús la llengua continuen sent un factor essencial de cohesió social.
Adaptar els serveis públics i les infraestructures, facilitar la integració, impulsar la productivitat i retenir millor el talent que formem són claus per gestionar la immigració
Tercer, impulsar la productivitat. Més innovació, menys burocràcia, empreses amb més dimensió i una millor connexió entre educació i empresa són condicions necessàries per generar salaris més elevats. Quart, retenir millor el talent que formem. Atraure talent és important, però també ho és crear les condicions perquè els joves formats aquí vulguin desenvolupar-hi el seu projecte professional.
Això no vol dir ignorar els reptes que també comporta la immigració. Quan l'arribada de població és intensa, augmenta la demanda d'habitatge i dels serveis públics. També poden aparèixer dificultats de convivència si la integració no funciona adequadament. Per això, la qüestió no és només quanta immigració arriba, sinó també la capacitat d'integrar-la i generar oportunitats per a tothom.
Tot això requereix una visió i una estratègia de llarg termini. La demografia, l'educació, les infraestructures, l'habitatge, el mercat de treball o la integració no es transformen en pocs anys. Per això cal disposar d'una estratègia compartida per les principals forces polítiques, econòmiques i socials, amb objectius estables que vagin més enllà dels cicles electorals.
La immigració és una realitat que, ben gestionada, pot contribuir a reforçar la competitivitat, la cohesió social i la prosperitat. Però quan no es fan bé les coses, es desaprofita talent, es tensionen els serveis públics i es dificulta la integració. El repte no és només acollir persones. El repte és crear les condicions perquè puguin desenvolupar tot el seu potencial i contribuir al progrés col·lectiu.