Sombrereria Obach, un segle fent barrets al cor de Barcelona amb el futur pendent d’un lloguer

Situada al número 2 del carrer del Call, al barri Gòtic de Barcelona, la Sombrereria Obach destaca per la seva emblemàtica façana històrica d’estil modernista, els aparadors amb vidres de mirall corb i una elegant retolació daurada. El negoci va ser impulsat el 1924 per Josep Obach, que va arribar a Barcelona des d’un petit poble de Lleida per comprar-se un barret. Obach, que tenia el cap especialment gros, va trobar per casualitat que la botiga on havia anat a comprar era en traspàs i va decidir quedar-se-la. L’establiment, que fins aleshores era una barreteria exclusivament femenina, es va transformar per oferir barrets tant per a homes com per a dones. Així va néixer la Sombrereria Obach, sense imaginar que un segle després el seu nom continuaria identificant el negoci al mateix emplaçament.

"A tot Lleida, el meu besavi no trobava barrets de la seva mida", explica entre riures Pol Obach, besnet del fundador i representant de la quarta generació al capdavant del negoci. Obach situa un dels punts d’inflexió de la història de la firma durant l’etapa de la segona generació, liderada pel seu avi, Antoni Obach, que va haver de fer front al moviment conegut com a sinsombrerismo. Durant la Guerra Civil i els anys de màxima influència del franquisme, portar barret es va associar amb les classes més conservadores i properes al règim. En una ciutat com Barcelona, tradicionalment vinculada a la classe obrera, aquesta peça va anar perdent presència en favor de les gorres.

La segona generació va haver de fer front al moviment conegut com a 'sinsombrerismo'

Anys més tard superat aquest moviment, el negoci va passar a mans de la tercera generació, encapçalada pel pare de Pol, Antoni Obach, durant la dècada dels noranta. Segons explica el besnet del fundador, els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 van marcar un nou punt d’inflexió en la història de la ciutat, que va començar a obrir-se al turisme de manera accelerada i a transformar el seu model comercial. "El meu avi sempre m'havia explicat que el carrer Ferran era un dels millors carrers de Barcelona pel que fa al comerç. Hi podies trobar grans sabateries, barreteries, sastreries i botigues de pell", recorda Obach. Avui, però, bona part d’aquests establiments han desaparegut, fet que Obach considera un “reflex de la pèrdua de comerç tradicional al centre de la ciutat”.

Davant d'aquest escenari, la tercera generació va apostar per consolidar el producte de qualitat i especialitzar-se en el sector. Una filosofia que la quarta generació, Pol Obach i Judith Obach, ha volgut mantenir: "Només venem gorres, boines, barrets i barretines. No venem res que no sigui per al cap". De fet, Obach explica que sovint els clients els demanen altres articles, com cinturons, guants de pell o armilles, però prefereixen mantenir-se fidels a la seva especialització que, considera, els permet continuar oferint un producte que coneixen bé i fidelitzar clients de fa molts anys.

La qualitat i l’especialització, la fortalesa d’Obach

Pol Obach i Judith Obach, quarta generació de Sombrereria Obach | Cedida

L’any 2010, quan la quarta generació va començar a incorporar-se al negoci familiar, Pol Obach ja va plantejar la possibilitat d’obrir una nova via de negoci a través de la venda en línia. Tanmateix, la proposta no va acabar de convèncer les generacions anteriors. Fa quatre anys, quan va agafar les regnes de la companyia, Obach es va proposar reprendre aquesta aposta pel canal digital. Tot i això, les responsabilitats acumulades al negoci i la paternitat recent l’han obligat a prioritzar. "Fer el pas al digital és un salt important; tenim moltes referències i, sobretot, no vull rebaixar ni la qualitat del servei ni la dels productes. Si no li puc dedicar tot el temps que necessita, crec que no podré assumir les dues coses fins que no tingui algú que m’ajudi", admet.

Més enllà dels canals de venda, la filosofia de la Sombrereria Obach tampoc passa per competir en preus, sinó per mantenir una oferta basada en la qualitat i l’especialització. Les gorres tenen preus que oscil·len entre els 30 i els 120 euros. En el cas dels barrets, els preus van dels 50 als 150 euros, en funció de la qualitat del feltre i el material utilitzat, que pot ser llana, polièster o pèl de conill.

La companyia importa entre el 80% i el 90% del material, principalment d’Espanya, França i Itàlia

Amb un equip de tres persones, la Sombrereria Obach importa entre el 80% i el 90% del material, principalment d’Espanya, França i Itàlia. L’aposta per un producte de qualitat i especialitzat també ha permès al negoci construir una clientela fidel que, en molts casos, continua comprant-hi malgrat viure lluny de Barcelona. “Tenim clients de Madrid, del País Basc, de Galícia i també de l’Argentina, l’Uruguai, els Estats Units o Itàlia. Són persones que no troben un producte d’aquesta qualitat a prop d’on viuen i que, una vegada coneixen els nostres articles, continuen comprant aquí”, explica Obach.

De fet, el responsable del negoci considera que la fidelitat no necessàriament implica comprar sovint, ja que es tracta de productes duradors. "Per mi, un client habitual també és algú que fa una o dues compres l’any, perquè, si el producte és bo, dura molt de temps", apunta. Pel que fa al perfil de la clientela, Obach assenyala que varia en funció de l’època de l’any. Durant els mesos d’hivern el pes dels clients locals és més elevat, amb una proporció aproximada del 60%-70%, mentre que a l’estiu el turisme guanya protagonisme i els compradors estrangers poden representar entre el 50% i el 60% del total.

Un futur d'incertesa

De moment, el relleu generacional sembla garantit per a aquesta firma centenària, que s’erigeix en un exemple de comerç de proximitat en el marc de Barcelona com a Capital Europea del Comerç Local. Tanmateix, la quarta generació al capdavant de la Sombrereria Obach mira cap al futur amb certa incertesa. L’any vinent haurà de renegociar el contracte de lloguer del local, una qüestió que, segons Obach, serà determinant per a la continuïtat del negoci. "Si aconsegueixo un lloguer elevat, però no desproporcionat, podré continuar-hi. Ara bé, si els propietaris prefereixen convertir el local en una botiga de souvenirs o llogar-lo a una gran empresa que estigui disposada a assumir pèrdues només per tenir presència al centre de Barcelona, no hi tindria res a fer", assenyala el besnet del fundador.

Obach té clar que, si no aconsegueix arribar a un acord sobre el preu del lloguer, haurà de tancar. "No entenc la botiga en un altre lloc que no sigui aquest, amb els seus aparadors i tot el que representa un segle d’història", conclou.