El conseller executiu d'una empresa de l'Ibex 35 cobra de mitjana gairebé 3,3 milions d'euros, mentre que el salari mitjà d'un treballador d'aquestes companyies és de 55.000 euros l'any. És a dir, un conseller executiu cobra 60 vegades més, de mitjana, que un dels seus treballadors. La ràtio el curs previ a la pandèmia era de 47 vegades més. Així ho mostra un estudi de la Comissió Nacional de Mercat de Valors (CNMV) dels informes de govern corporatiu i de retribucions de les companyies cotitzades.
La CNMV compara, a més, les xifres entre l'Ibex 35 i les empreses que són cotitzades però no figuren al selectiu borsari. En aquest cas, la bretxa disminueix considerablement però continua mostrant valors força elevats. El conseller executiu d'aquestes companyies cobra de mitjana 800.000 euros, davant dels 48.000 euros dels seus treballadors. La diferència, per tant, és de 17 vegades.
L'informe també mostra l'evolució dels salaris tant dels executius com dels treballadors. Els executius de l'Ibex 35 van veure augmentar la retribució un 4%, davant l'1,9% de la mitjana dels empleats. La CNMV destaca que la retribució dels consells d'administració va augmentar el 13,2%. El document ho atribueix a les retribucions ordinàries derivades del cessament de consellers en una societat. Sense aquestes retribucions, l'augment hauria estat del 5,2%. La retribució mitjana dels consellers executius va augmentar un 7,1% fins a 1,7 milions d'euros, i la dels consellers no executius, un 28,5%, fins a 167.000 euros.
Augment de la presència de dones
La presència de les dones als consells d'administració de les empreses espanyoles cotitzades va pujar tres punts el 2021, fins a representar el 29,3% del total. A les empreses de l'Ibex 35, aquest percentatge es va ampliar fins al 34,2%. Tot i l'avenç, l'organisme ha recordat que la recomanació del codi era d'un mínim del 30% el 2021 i és un 40% per al final del 2022.
En total, hi havia 359 conselleres, un 6,1% de les quals era membre de la comissió executiva, un 46,5% de la comissió d'auditoria i un 41,5% de la comissió de nomenaments i retribucions. Aquest increment es va produir en totes les categories, encara que va ser més important a les conselleres independents, que van augmentar fins a suposar el 43,5%, alhora que les conselleres executives també van augmentar fins al 6,4%, davant del 5,6% de l'any anterior.