• Empresa
  • Les TIC, "un motor d’ocupació català" que afronta l’estancament d’oferta universitària

Les TIC, "un motor d’ocupació català" que afronta l’estancament d’oferta universitària

El 'Baròmetre del sector tecnològic de Catalunya' posa de manifest els 9.231 llocs de feina sense cobrir que haurien aportat 1,8 milions més al territori

Liliana Arroyo (Generalitat de Catalunya), Joan Ramon Barrera (Cercle Tecnològic) i Sara Díaz (Barcelona Activa) | Cedida
Liliana Arroyo (Generalitat de Catalunya), Joan Ramon Barrera (Cercle Tecnològic) i Sara Díaz (Barcelona Activa) | Cedida
David Lombrana VIA Empresa
Periodista
Barcelona
01 de Juliol de 2024

El sector TIC català ha tancat un 2023 amb unes dades de facturació que LilianaArroyo, directora general de Societat Digital de la Generalitat de Catalunya, ha definit com a “espectaculars”: 26,446 milions d’euros. Suposa un 12,5% més respecte del 2022, segons ho ha detallat en la presentació de la setzena edició del Baròmetre del sector tecnològic de Catalunya del CercleTecnològic, a la Cambra de Comerç de Barcelona, on ha destacat, a més, “el gran repte en què el sector treballa”: “retenir i formar el talent”. En aquest sentit, l’any passat van quedar sense cobrir 9.231 llocs de feina que haurien aportat al territori 1.805 milions més de facturació -un 0,56% més del PIB-, dels quals en tindrien la clau de la caixa el talentfemení: “Si bé hi ha una clara manca de dones al sector TIC, alhora suposa una oportunitat, ja que és una font de talent no explotada”, ha apuntat Arroyo.

 

Arroyo: “Si bé hi ha una clara manca de dones al sector TIC, alhora suposa una oportunitat, ja que és una font de talent no explotada”

La presentació del Baròmetre ha comptat també amb les aportacions de SaraDíaz, directora executiva de Talent i Sectors Estratègics de BarcelonaActiva i JoanRamonBarrera, president del CercleTecnològic, qui ha afegit la dada de contribució del sector TIC al PIB per acabar de posar en context el paper que juga a Catalunya: amb un 9%, les TIC se situen en tercera posició, per sobre de l’aportació de la indústria energètica, de l’automoció o de la construcció, i per sota del turisme (11,5%) i l’alimentació (9,7%). I és que, en el context europeu, Catalunya treu bona nota: les dades més recents de la Unió Europea situarien el territori en quarta posició quant a contribució de les TIC al PIB, just per darrere d’Alemanya, França i Espanya.

 

Les empreses creixen en un sector amb "favorables condicions"

D’altra banda, l’informe presentat per l’entitat tecnològica mostra com el nombre d’empreses ha crescut de forma molt lleugera en comparació al 2022, passant de les 17.811 a les 17.854, una xifra que se suma a les darreres mencionades per assegurar que el territori disposa “d’un ecosistema de referència en l’àmbit internacional”, segons ho ha definit Díaz, que, com a representant de Barcelona Activa, ha posat especial èmfasi en l’àmbit laboral: “Es tracta d’un sector estratègic i d’un motor de creació d’ocupació”, ha apuntat. A més, Díaz ha coincidit amb Arroyo a l’hora de subratllar les “oportunitats de desenvolupament professional així com les favorables condicions del sector”, entre les quals destaquen els 47.731 euros de salari mitjà anual. 

El sector TIC representa un 4% de la població ocupada a Catalunya

La demanda de graus universitaris TIC creix, però l’oferta s’estanca

Barrera ha volgut precisar la dada de persones ocupades en el sector TIC: 135.200 professionals, una dada que l’any anterior se situava en els 124.500. “Any rere any veiem com la xifra s’incrementa, significant per al 2023 un indicador del 4% del total de la població ocupada a Catalunya”, ha detallat. Amb tot, el president del Cercle Tecnològic ha destacat “el principal fre” del talent: l’estancament de l’oferta formativa universitària. “El 2022, 3.414 persones van voler cursar carreres TIC, però només hi va haver 2.870 places disponibles. Així mateix, podem veure en els darrers anys com la demanda de graus universitaris TIC creix, però l’oferta s’estanca”. 

En aquest context, Arroyo ha apuntat que “els sistemes de formació no estan generant l’oferta de talent que es necessita, i encara que forméssim totes les persones que entren a la universitat, no podríem suplir totes les vacants que es necessiten”. Una de les solucions que ha presentat la portaveu ha estat la de “pensar en la reconversió professional”, en la línia de les passes que Barrera ha mencionat de cara a aquests pròxims anys: “cal continuar fent una bona feina en l’àmbit STEM i posar el focus en les polítiques necessàries per evitar el coll d’ampolla que s’està produint, millorant la nostra capacitat d’oferir places universitàries”. 

Les perspectives del sector TIC, IA i sostenibilitat

Enguany, l’estudi, que ha batut rècords de participació amb les informacions aportades per 1.537 participants -un 22% més que l’any passat-, ha mencionat les perspectives de futur de les empreses enquestades: un 80% espera incrementar les vendes, un 60,3% creu que farà noves contractacions, mentre un 6,4% preveu reduir la mida de l’equip. Amb tot, la mitjana de facturació de les companyies del territori se situa en els 1,26 milions d’euros, una xifra novament superior a l’espanyola, que és d’1,25 milions, i força pròxima a l’europea (1,3 milions). 

La mitjana de facturació de les companyies del territori se situa en els 1,26 milions d’euros

Si posem el focus en les tendències del sector TIC, n’hi ha dues que defineixen clarament el futur del teixit empresarial: la intel·ligència artificial i la sostenibilitat. Una de cada tres persones que han participat en el baròmetre del Cercle Tecnològic situa la IA com l’àrea que més professionals demandarà en els pròxims anys, esperant que també sigui la tecnologia que més impacte tingui quant a la facturació. 

Pel que fa a l’àmbit de la sostenibilitat, s’ha posat en relleu el paper fonamental que juga la digitalització. Tant és així que el 95% dels participants manifesta que està prenent mesures suficients per reduir la petjada ecològica: un 44% contribueix significativament a la sostenibilitat i un 51% té un impacte mínim o controlat sobre el medi ambient. El 5% restant podria millorar en aquesta matèria. En conjunt, com a polítiques capdavanteres que han contribuït a la millora destaquen totes les relacionades amb l’estalvi energètic i les de gestió eficient de residus.