Si esteu atents a les opinions i inquietuds empresarials dels darrers anys trobareu sempre una constant que es repeteix en tots els sectors d'activitat i professió: la manca de mà d'obra. El sector industrial encapçalat pel metall, químic i tèxtil, el sector de la construcció, els serveis o el comerç han alertat que no troben enginyers, metges, infermeres, fusters, pintors, mecànics, químics o informàtics, entre d'altres.
Tots els sectors competeixen, sense saber-ho, per trobar les persones que necessiten sense pensar que potser els candidats han optat per buscar empreses on els salaris són més alts. Potser busquen condicions i ambient de treball més satisfactoris. O també volen fer estades a l'estranger o potser aquests candidats no existeixen, no han nascut, han abandonat els estudis o tenen més de 50 anys o potser viuen en altres països i no poden venir a treballar amb nosaltres. Molts "potser" que no ens deixen veure el bosc.
Com és possible que el segon país per la cua, per sobre de Grècia, amb un atur del 16%, campió en abandonament escolar i atur juvenil es trobi en aquesta situació? Si escoltem als sindicats, ens diran que el problema és un mercat laboral molt precari amb sous massa baixos acompanyat d'un model productiu de baixa productivitat. El turisme i els serveis de poc valor afegit tenen un pes massa elevat en la nostra economia i una formació professional que hauria d'agafar més volada.
Alguns empresaris atribueixen aquesta escassetat de mà d'obra, especialment entre els joves, a la poca voluntat d'agafar compromisos amb les empreses i de voler viure un carpe diem laboral i vital que els allunya del mercat del treball. En definitiva, d'una manca de valors sense entendre que de valors en tenen, però potser no són els nostres.
Després de molts anys analitzant aquest fenomen he arribat a algunes conclusions que voldria compartir amb els lectors, però ja avanço que si arribeu al final de l'article només tindreu dues opcions: o bé us mobilitzen activament per transformar l'agenda política de prioritats o ja podeu acomiadar-vos de trobar els perfils que necessiteu en molts anys.
En primer lloc, i probablement el més important dels problemes que patim és el demogràfic. Tenim una taxa de reproducció de postguerra civil espanyola. El nombre de criatures nascudes el 2022 és el mateix que el nombre de persones de prop de 80 anys actual. Ni l'arribada massiva de més de 5 milions d'immigrants en els darrers 15 anys fruit d'incomptables regularitzacions han pogut corregir aquesta tendència. Malauradament, aquest fenomen és europeu i compartit amb el primer món, el que canvia són les estratègies que fan els països per resoldre-ho. El que ens ha de quedar clar és que necessitarem, només a Catalunya, 100.000 nous treballadors a l'any per substituir l'actual força de treball i el 2021, per exemple, només han nascut 57.000 criatures al país.
Les causes d'questa caiguda tan important de natalitat l'hauríem d'anar a buscar en la manca de polítiques facilitadores de la natalitat (llars d'infants, fiscalitat, jornades i permisos maternals i paternals), una escassa conciliació familiar entre els membres de la parella, un canvi en els valors i models familiars del jovent i un ascensor social que s'ha trencat deixant-los sense expectatives professionals i econòmiques.
Encara hi ha empresaris que no han entès que la generació mil·lenial i la generació Z són globals, amb una fidelitat a les empreses, entitats i proveïdors baixa
En segon lloc, cal destacar la competència global pel talent. Encara hi ha empresaris que no han entès que la generació mil·lenial i la generació Z són globals, amb una fidelitat a les empreses, entitats i proveïdors baixa (tenen els seus CV de feina activats permanentment) que no els importa viatjar i que busquen el màxim rendiment amb la mínima jornada. Sento dir que les condicions laborals, econòmiques i fiscals del nostre país no són les més atractives per la majoria d'ells i emigren amb facilitat.
En tercer lloc, i anant a les xifres d'atur, com pot haver aquest desacoblament entre les dades de l'INE i el que expressen les empreses? Una primera resposta és que les dades oficials no reflecteixen l'atur real. Tenim molta gent inscrita per aconseguir avantatges de tota mena: prestacions econòmiques, transport municipal, accés a les piscines públiques i un llarg etcètera que ens inflen les xifres d'atur amb persones sense voluntat de treballar en les ofertes de feina actuals, i un bon gruix de joves sense feina que veient com els serveis públics d'ocupació només intermèdia el 2% dels contractes s'abstenen de registrar-se.
Com podreu deduir amb facilitat, com es poden fer bones polítiques públiques d'ocupació amb registres desajustats que no reflecteixen la realitat del mercat laboral?
En quart lloc, tenim un model de formació professional dual poc desenvolupat amb massa abandonaments escolars prematurs que condemnaran a aquests joves a engruixir els col·lectius de difícil inserció i en paral·lel tenim una borsa de majors de 45 anys que han sortit del sistema sense qualificacions ni certificacions que subsisteix amb ajudes puntuals i en l'economia submergida. No podem deixar enrere una part important del nostre potencial laboral per qüestió d'abandonament, d'edat i de qualificació. Per dignitat personal i per necessitat de l'economia cal recuperar-los.
Queixar-vos no farà créixer la natalitat ni trobareu el talent que necessiteu per generació espontània
Finalment i, en cinquè lloc, cal dir que la immigració desordenada, ha pal·liat una part del problema de la manca de mà d'obra, però el desajust entre els perfils demandats i els que ens arriben és considerable. Per això el seu impacte en les xifres d'atur és 3 punts superiors al dels nacionals. Si voleu riure o morir-vos de pena, cliqueu l'enllaç del SEPE sobre les professions de difícil cobertura per part del nostre mercat laboral, és a dir, els perfils professionals que han de tenir els estrangers que vulguin vindre a treballar a Catalunya, que no ha canviat en els darrers 13 anys: futbolistes, entrenadors esportius i personal de marineria, però cap dels demandats per les empreses. Tot sigui perquè el "panem i circenses" no pari.
Davant d'aquest despropòsit, empresaris, no espereu trobar el talent que necessiten per aquesta via. Que cal fer per trobar els perfils professionals que necessitem?
1. Generar, sense complexos, polítiques de natalitat activant totes les palanques necessàries, ajuts, permisos, llars d'infants gratuïtes. Fer un país "baby friendly".
2. Recuperar el contracte social perdut i l'ascensor social als joves, mitjançant una millora de les rendes del treball vinculat a l'increment de la productivitat.
3. Incrementar la formació professional dual com més aviat millor i reduir l'abandonament escolar a la mitjana europea, com a mínim.
4. Promoure més activament la formació continuada dels adults i generar programes de qualificació i certificació professional als majors de 45 anys per reintroduir-los al sistema laboral.
Generar, sense complexos, polítiques de natalitat activant totes les palanques necessàries, ajuts, permisos, llars d'infants gratuïtes. Fer un país "baby friendly"
5. Fer polítiques migratòries de selecció en origen intel·ligents, com fan des de fa dècades molts països per evitar regularitzacions massives de persones. Venen centenars de milers d'immigrants sense contractes previs ni amb les qualificacions professionals que la nostra economia necessita.
Fixeu-vos que les propostes 3 i 4 estan a tots els programes electorals, però els nostres polítics no aborden mai la natalitat, ni la recuperació l'ascensor social necessari ni la gestió de polítiques migratòries per por a l'electorat, quan són el 80% de la solució del problema.
Empresaris, NO hi ha una altra solució. Uniu-vos per posar a l'agenda dels nostres polítics aquests temes imprescindibles per trobar el talent que necessiteu i necessitareu. Queixar-vos no farà créixer la natalitat ni trobareu el talent que necessiteu per generació espontània.