La llengua de les eines amb què treballem massa sovint no ocupa un lloc destacat en les decisions de digitalització d’una empresa. Comparem preus, prestacions i garanties de seguretat, però assumim que en molts casos tocarà adaptar-nos als idiomes per defecte que ens ofereix el proveïdor. L'Informe Galàxia d'Accent Obert posa xifres per primera vegada a aquesta situació anòmala. Avui podem fer en català aproximadament el 42% dels usos digitals quotidians, un punt de partida encara insuficient. Però ara també disposem d’un mapa precís dels buits que encara cal omplir, i que el teixit empresarial català pot contribuir a resoldre, tant amb les eines que desenvolupa com amb les que decideix contractar.
Una empresa pot redactar un projecte en català, compartir-lo al núvol o convocar una reunió sense canviar de llengua. Però quan arriba el moment de repartir tasques, organitzar un projecte o automatitzar processos, les opcions lingüístiques es poden veure reduïdes. Una mateixa jornada laboral pot alternar entre eines que ens permeten treballar amb normalitat en la nostra llengua i d’altres que ens obliguen a substituir-la per altres d’hegemòniques en el món digital, normalment l’anglès o el castellà. Sovint ho fem de manera gairebé inconscient: hem après a adaptar-nos a la tecnologia que tenim disponible, encara que aquesta tecnologia no sempre s’adapti a nosaltres.
Hem après a adaptar-nos a la tecnologia que tenim disponible, encara que aquesta tecnologia no sempre s’adapti a nosaltres
L'Informe Galàxia presentat per Accent Obert, a partir del projecte galaxia.cat compartit amb Softcatalà, posa dades a aquesta experiència moltes vegades frustrant. Avui, només el 42% dels usos digitals quotidians es poden fer plenament en català. És la principal conclusió d’un estudi que analitza 342 eines distribuïdes en 70 casos d’ús i onze categories, amb resultats ponderats segons l'ús de les eines. És una estimació de la cobertura lingüística de les eines que més utilitzem en el nostre dia a dia i que ens permet orientar millor els esforços per ampliar-la.
“Mesurar no és una finalitat en si mateixa, sinó una condició prèvia per intervenir amb criteri”, diu Genís Roca, president d’Accent Obert. La xifra admet lectures diferents, però probablement la més útil de totes és prendre-la com un punt de partida fiable. Hi ha tant una base notable sobre la qual continuar construint com una distància igualment considerable per recórrer. Per Roca, “anem pel bon camí, però cal avançar més de pressa”. El mapa que dibuixa l’informe ajuda a concretar com fer-ho: identifica on som presents, on som absents i quins actors podrien tenir capacitat per intervenir-hi.
Les eines de productivitat, per sobre de la mitjana
La lectura específica per a les empreses és lleugerament més optimista. El contrast més revelador apareix en la categoria de productivitat i gestió, on la cobertura del català arriba al 52,4%, per sobre de la mitjana general. En ofimàtica, calendaris o emmagatzematge al núvol existeix una oferta sòlida gràcies a eines dels gegants tecnològics com Google Docs, Microsoft Office, Google Calendar, Drive o OneDrive. En canvi, la gestió de tasques i projectes registra un 0% entre les principals plataformes comercials presents a l’informe, algunes de tan conegudes com Trello, Asana o Monday, que no incorporen el català entre les seves opcions. El web de galàxia.cat recull alternatives existents, com Microsoft Planner o Google Tasks, però el buit entre les eines dominants al mercat és evident.
Aquesta heterogeneïtat provoca situacions estranyes: podem elaborar un document en català i haver de gestionar-ne l’aprovació en un entorn que no l’ofereix. Podem celebrar una reunió en català i haver de gestionar les tasques que se’n derivin amb una aplicació que les organitza en una altra llengua. El contingut que generem en pràcticament la totalitat d’aplicacions pot continuar sent en català, però les instruccions, els menús o les interaccions que estructuren com ens hi relacionem responen a un altre marc lingüístic i cultural. Viure plenament en català depèn també d’aquestes peces infraestructurals menys visibles.
Traslladar el criteri lingüístic a les decisions de mercat
La bona notícia, però, és que les empreses tenen marge per intervenir-hi. Quan una empresa contracta programari, n’examina el preu, les funcionalitats, la seguretat, el suport o la compatibilitat amb altres sistemes en ús. Incorporar el criteri lingüístic a una comparativa de proveïdors ajuda a fer explícita una necessitat que sovint s’accepta que quedi fora de la conversa. “Ser exigents amb les eines que fem servir ens permet ampliar l’abast de la cerca d’una alternativa adequada i premiar-la, abans d’assumir el cost i el desgast d’haver de canviar de llengua”, recomana Adrià Angerri, responsable de l’informe.
No és un enfocament identitari, és un criteri que també té sentit pràctic. Una empresa ha de disposar d’eines que resolguin les seves necessitats i que el seu equip pugui utilitzar amb facilitat i confiança. Quan diverses solucions ofereixen prestacions equivalents, la disponibilitat del català pot inclinar la decisió i enviar un senyal al mercat que aquella prestació és valorada i pot arribar a ser decisiva. I si l’eina escollida, o una eina sense alternatives viables, no l’incorpora, es pot traslladar la demanda al proveïdor, incorporar-la a les converses de renovació o preguntar si figura en les actualitzacions previstes del producte.
Angerri: “Ser exigents amb les eines que fem servir ens permet ampliar l’abast de la cerca d’una alternativa adequada i premiar-la, abans d’assumir el cost i el desgast d’haver de canviar de llengua”
La demanda que no s’expressa difícilment entra en les prioritats comercials. Si els clients s’adapten sempre, un proveïdor pot interpretar que la llengua és irrellevant per al seu mercat i no tindrà incentius per incorporar-la en el futur. Fer-la visible contribueix a corregir aquesta percepció. Una petició aïllada pot tenir poc recorregut, però una necessitat compartida per empreses, associacions professionals, patronals i organitzacions sectorials pot adquirir una altra dimensió, encara més si es vehicula de manera col·lectiva. El teixit empresarial té capacitat per agregar-la i convertir-la en una interlocució sostinguda.
Prendre la iniciativa
Hi ha, també, una segona via per intervenir, i que amb la irrupció de la intel·ligència artificial té unes barreres d’entrada més baixes que mai. Per a les empreses que desenvolupen tecnologia, aquest informe té una lectura complementària que permet explorar oportunitats de mercat. Allà on falta oferta, hi pot haver espai per a nous productes i serveis. L’informe apunta, per exemple, a la gestió de tasques i la productivitat personal com a àmbits on es podrien impulsar projectes locals d’abast assumible, però les oportunitats existeixen en moltes altres de les categories analitzades. És una invitació directa perquè diferents actors de l’ecosistema empresarial estudiïn necessitats concretes dels usuaris que ara estan desateses o són difícils de resoldre o tenen un sobrecost.
El buit lingüístic, per si sol, no garanteix l’existència d’un negoci. Calen eines útils, competitives i sostenibles, amb un servei que respongui davant dels seus usuaris. Però la llengua pot formar part d’una proposta de valor més àmplia, vinculada al coneixement expert dels usuaris i del context en què treballen i viuen. Un desenvolupador que entén les necessitats d’un sector pot integrar-hi també la seva realitat lingüística. I un proveïdor de serveis digitals pot ajudar els clients a trobar, configurar i utilitzar millor les solucions que ja existeixen.
Aquesta feina requereix connexió entre qui detecta una necessitat i qui té capacitat per resoldre-la. Les empreses usuàries poden aportar casos reals, provar eines i explicar les condicions que en facilitarien l’adopció. Els desenvolupadors poden contrastar si la demanda és prou compartida i si el projecte té recorregut. Les entitats, les organitzacions empresarials i les institucions poden facilitar aquests espais i compartir costos i riscos. Disposar d’una diagnosi comuna permet començar la conversa des d’un terreny compartit més ben delimitat.
Un mapa per orientar les decisions
Galàxia.cat, en funcionament des de juliol de 2025, ja permet trobar eines amb què podem treballar en català amb uns criteris de qualitat fixats conjuntament amb Softcatalà. El que fa l’informe és orientar els esforços cap als àmbits que encara queden per cobrir. Per al teixit empresarial, aquests recursos signifiquen l’oportunitat d’aprofitar millor l’oferta disponible, fer valer les seves demandes davant dels proveïdors i explorar nous desenvolupaments quan hi hagi una necessitat i un projecte viables.
No és una quimera: l’Informe Galàxia assenyala eines i plataformes que ja incorporen llengües amb dimensions i circumstàncies comparables al català. La dimensió de la comunitat lingüística no explica, doncs, per si sola, aquestes absències. La diagnosi d’Angerri és que en aquests casos, “l’absència respon a una prioritat empresarial, no a una limitació tècnica ni a un rebuig cultural explícit, per tant, hi ha prou elements per reclamar-ne la incorporació.”
Galàxia.cat, en funcionament des de juliol de 2025, ja permet trobar eines amb què podem treballar en català amb uns criteris de qualitat fixats conjuntament amb Softcatalà
“No tots els buits exigiran la mateixa resposta”, adverteix Roca. Per a les empreses, aquesta distinció és rellevant i és una de les claus principals de l’informe: no hi ha una solució universal a la situació del català al món digital, però ara disposem d’una diagnosi precisa per actuar amb més criteri i distingir entre situacions que demanen diàleg amb un gran proveïdor, necessitats que el mercat podria resoldre per si sol i fins i tot àrees on l’ecosistema local podria prendre la iniciativa.
El mapa permet valorar on convé actuar i amb quines capacitats. El 42% és només la fotografia fixa d’aquest 2026. Fer-lo créixer també passa per decisions quotidianes de les empreses: què contractem, què reclamem i què decidim construir. Incorporar el català a aquestes decisions és una manera de fer que la tecnologia s’adapti millor a les persones i organitzacions que la utilitzen.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat