La pregunta del titular no és gens capciosa. El 2026 és molt més rellevant del que molta gent pot creure. Quan el 2019 el viquipedista Àlex Hinojo, al documental Llenguaferits, va reclamar poder parlar en català amb la torradora, va ser ridiculitzat fins al punt de convertir l’afirmació en un mem d’internet. Però en perspectiva, Hinojo va ser un visionari, ja que va alertar que els drets lingüístics es disputaven també en relació amb la tecnologia.
Poder comunicar-se o no en català amb la tecnologia diu tant dels dispositius com dels seus usuaris. Perquè és el resultat de les decisions preses en un extrem i l’altre de l’equació. Google, Apple o Microsoft, qualsevol fabricant de maquinari, desenvolupador de programari, plataforma de serveis o empresa de gran consum no prenen les decisions d’usabilitat i disseny per simpatia. Decideixen per ús i volum, segons els estímuls que reben de les seves audiències, els senyals detectables que, de manera conscient o no, els envia el mercat.
Poder comunicar-se o no en català amb la tecnologia diu tant dels dispositius com dels seus usuaris
En resum, hi ha molts més catalanoparlants dels que la tecnologia veu. Som més dels que sembla, un argument circular i força pervers. Com que hi ha menys dispositius configurats en català dels que correspondria al volum real de la comunitat lingüística, les empreses líders al mercat perceben menys demanda. Com que perceben menys demanda, prioritzen altres llengües. Com que prioritzen altres llengües, els usuaris s’acostumen a viure digitalment sobretot en castellà o en anglès. I un cop assumit l’hàbit, el català envia un senyal encara més feble i els usuaris que volen seguir-lo fent servir s’enfronten cada vegada a una fricció major.
Aquest és un dels problemes invisibles del català, però potser dels més decisius per al seu ús quotidià i el seu futur. “Un col·lega valencià em deia que el seu fill tenia el mòbil en castellà perquè no podia parlar-hi en català. Petits gests com aquests són una putada. Sempre ens demanen un punt d’activisme per a normalitzar la situació del català a la xarxa”, es queixava Hinojo en una entrevista aquell 2019. La bona notícia és que el 2026, a diferència de molts altres reptes estructurals que enfronten la llengua i la cultura catalanes, aquest es pot resoldre, parcialment almenys, de manera autònoma i força immediata.
És tan senzill com fer servir el català sempre que sigui possible, també a l’àmbit digital. Més fàcil de dir que de fer, però amb molta menys fricció i probablement més fructífer que fer-ho al carrer. Els senyals que emetem en la nostra llengua a través de la configuració dels dispositius, dels navegadors, dels sistemes operatius, dels comptes d’usuari, també a les cerques, els clics i els nostres patrons de consum digital arriben de manera clara i inequívoca als nostres interlocutors perquè dimensionin de manera precisa la comunitat catalanoparlant.
I a la inversa. Quan un usuari catalanoparlant té el mòbil o l’ordinador en castellà, el navegador web en castellà, el compte de correu en castellà i les aplicacions en castellà, per molt que faci servir el català al seu entorn físic, consumeixi continguts en català a la ràdio o la televisió lineals o voti a favor de totes les polítiques de promoció lingüística imaginables, serà invisible per les empreses tecnològiques i quedarà dissolt en un mercat molt més gran i serà comptat dins d’una comunitat que ja té totes les seves necessitats lingüístiques ateses.
Quan un usuari catalanoparlant té el mòbil o l’ordinador en castellà, és invisible per les empreses tecnològiques i queda dissolt en un mercat molt més gran
No és un àmbit excloent, sinó complementari, en paral·lel amb la reivindicació i les mesures de pressió que s’abanderen des de la societat civil. Però mentre que la defensa i la promoció del català a l’àmbit físic depenen de legislacions i dotacions pressupostàries, amb graus de compromís i compliment variables i amb incomptables actors implicats en un equilibri tan complex com fràgil, en l’àmbit digital les polítiques lingüístiques són molt més transparents i s’hi pot incidir amb accions concretes.
Configura.cat, una campanya per passar dels drets al senyal
Per enfrontar aquest repte, Accent Obert, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua i Softcatalà, en el marc de l’Aliança per la Presència Digital del Català, impulsen la campanya Configura.cat. Albert Cuesta, un dels primers promotors de la catalanització de serveis digitals i actual portaveu de l’Aliança, resumeix l’objectiu d’aquesta iniciativa recordant que “les grans tecnològiques no especulen amb sentiments, compten senyals. Cada dispositiu configurat en català és una manera inequívoca de fer-los saber que existim, que som un mercat atractiu per a elles. És l’únic llenguatge que entenen”.
El punt de partida de la campanya és l’assumpció del resultat d’auditoria que ens hauria d’incomodar col·lectivament. “La majoria dels dispositius, aplicacions i serveis digitals més habituals ja permeten fer servir el català en algun grau, però massa usuaris que el defensen i el parlen habitualment continuen navegant amb els seus aparells configurats en castellà o en anglès, sigui per elecció, desconeixement o, en el pitjor dels casos, per omissió”, resumeix Cuesta. L’Aliança calcula que dels 25 milions de telèfons, ordinadors i tauletes que hi ha als territoris de parla catalana, només cinc milions tenen el català com a preferència.
Cuesta: "Les grans tecnològiques no especulen amb sentiments, compten senyals. Cada dispositiu configurat en català és una manera inequívoca de fer-los saber que existim"
El web Configura.cat ofereix una solució fàcil a aquesta situació anòmala, posant a disposició eines per escollir el català com a llengua per als dispositius i serveis digitals que fem servir cada dia. El funcionament és simple: cal escollir el dispositiu o servei que es vol canviar i seguir les instruccions. Com diu Cuesta, “no cal tenir coneixements tècnics, ni instal·lar res, ni contractar cap servei. El canvi es fa des de les opcions de configuració habituals, amb plena seguretat i en molt poca estona”.
Configura.cat escurça la distància que massa sovint hi ha entre les bones intencions i la seva materialització. Configurar en català no costa diners ni obliga a renunciar a altres llengües si també es volen mantenir com a opcions secundàries. És un gest ràpid, gratuït i fàcil de compartir i replicar, a casa, a l’escola, a la feina o en una organització sencera. I el més important, un cop fet, té efectes immediats: mentre l’usuari es pot comunicar en la seva llengua habitual, la fa més visible als ulls de les plataformes que mesuren el nostre comportament a la xarxa.
L’empresa catalana com a multiplicador del senyal
La campanya pot assolir un nou ordre de magnitud en la mesura que passi de ser percebuda com una responsabilitat individual dels ciutadans i s’hi impliqui el teixit empresarial del país, juntament amb la resta de la societat civil organitzada. Si fins ara Configura.cat ha servit per catalanitzar milers dispositius, l’empresa catalana pot fer-la saltar d’escala i augmentar de manera significativa la proporció d’1 dispositiu configurat en català de cada 5 dispositius existents als territoris de parla catalana.
Una persona pot canviar un telèfon, una tauleta, un ordinador. Però una empresa pot canviar centenars o milers de dispositius de manera simultània, juntament amb comptes corporatius, navegadors, sistemes interns, ordinadors de treball, tauletes comercials o eines d’ofimàtica. Hi ha una diferència notable entre la suma de preferències individuals i una política d’empresa.
Les llengües mitjanes no poden permetre’s el luxe de ser invisibles en els llocs on avui es decideix la inversió, el desenvolupament de producte o la segmentació publicitària
La idea de fons que han de comprendre les empreses catalanes és que configurar en català, a banda de ser un gest de coherència cultural és, sobretot, intel·ligència de mercat. Si una companyia ja atén i es comunica amb els seus clients, socis i proveïdors en català, si defensa l’autenticitat i la proximitat com a valor de marca, té molt poc sentit que el seu parc digital intern continuï parlant una altra llengua per defecte. Si les empreses volen ser més eficients, han de poder gaudir d’eines i serveis que operin d’acord amb les preferències i expectatives dels seus clients i empleats. I només estaran disponibles amb la qualitat i els costos òptims si aquests proveïdors tecnològics han rebut els senyals adequats amb el volum suficient i de manera sostinguda.
Una empresa que configura la seva tecnologia en català se suma a fer visible una demanda que ja existeix, però que massa sovint no queda registrada. Converteix una convicció socialment estesa però difusa en una dada concreta i comprensible. I les dades, en l’economia digital, circulen, s’agreguen i són la base sobre les que es prenen les decisions de negoci rellevants. Les llengües mitjanes no poden permetre’s el luxe de ser invisibles en els llocs on avui es decideix la inversió, el desenvolupament de producte, la segmentació publicitària, l’entrenament d’eines d’intel·ligència artificial o la disponibilitat d’interfícies.
“El català hi és, però no hi és prou”, deia Genís Roca, president d’Accent Obert, a la presentació de la campanya. Configurar en català és avui més necessari que mai. I també és més senzill. Fer-ho no garanteix res de manera automàtica. Però no fer-ho sí que assegura que el català a l’àmbit digital segueixi percebent-se més petit del que realment és.