La pandèmia ha estat el proverbial tret de sortida d'un segle informat, endreçat i governat per la incertesa. Els efectes de la crisi sociosanitària sobre les societats i tots els seus agents s'afegeixen – i sovint comparteixen orígens i conseqüències – a les de l'emergènciaclimàtica, les transformacions tecnològiques o el qüestionament de les institucions i narratives que han dibuixat el món de la segona meitat del XX. El conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, RogerTorrent, recorda la "democratització del risc" que el sociòleg alemany Ulrich Beck va preveure per a les dècades que venen. "Individus i grups que abans estaven preservats de determinades situacions es troben ara en situació d'amenaça", adverteix, tot afanyant a tenir en compte aquests riscos, en tota la seva magnitud, a l'hora de prendredecisions polítiques i empresarials.
L'Institut Cerdà, en aquest sentit, ha apostat per una anàlisi metòdica del risc com a primera eina de la seva prevenció i gestió en el món econòmic i corporatiu. L'organisme ha presentat, així, la primera edició del seu Observatori de Riscos per a les Empreses a Espanya, un estudi mitjançant el qual pretén establir un marc d'anàlisi i actuació concretament espanyol i català per observar els principals riscos que amenacen l'empresa avui dia i elaborar "receptes" capaces de combatre'ls – o, si més no, reduir-ne les conseqüències. Segons el president de l'Institut, SalvadorAlemany, l'Observatori no dibuixa tendències de futur, sinó que analitza realitats que ja afecten l'ecosistema productiu del país. "Constatem no només l'emergència de nous riscos – o la consolidació dels ja coneguts – sinó l'enorme interrelació entre ells", un factor que fa que els seus efectes siguin més aguts i profunds sobre aquelles empreses i sectors que es veuen afectats.
Alemany: "Constatem no només l'emergència de nous riscos, sinó l'enorme interrelació entre ells"
"La previsió de riscos és el primer pas per la resiliència, que és un viatge, no una destinació"; afegeix el director general de l'Institut Carlos Cabrera. L'organisme celebra l'elaboració d'aquest informe per la seva especificitat: tot i que ja existien anàlisis comprensius dels riscos globals, com l'elaborat pel World Economic Forum, que ja compta amb 17 edicions, no hi havia cap que llegís les realitats catalana i espanyola i analitzés com aquestes amenaces s'apliquen a les característiques productives dels nostres entorns – i quins són, de fet, endèmics.
Aquesta especificitat, per Torrent, és la característica que fa més rellevant l'estudi de l'Institut Cerdà. El conseller reconeix que "els interessos i necessitats de l'entorn productiu català sovint no coincideixen" ja no amb les tendències internacionals, sinó amb les de l'Estat i el seu ecosistema. En aquest sentit, el titular d'Empresa i Treball ha aprofitat la presentació de l'observatori per reclamar que algunes de les respostes institucionals per a la resiliència empresarial – com és el mecanisme Red, que converteix eines com els ERTOs sectorials en mecanismes estructurals de resposta a crisis sobrevingudes – es puguin aplicar des de les institucions catalanes, i no només des de l'Estat, tenint en compte les especificitats de l'empresa i el teixit productiu del país.
De posar el focus sobre l'empresa catalana i espanyola, els experts de l'Institut, en diàleg amb consultors externs i especialistes en risk management d'algunes de les principals empreses del país, han detectat cinc sectorials que agrupen les amenaces i fonts d'incertesa que afecten el teixit productiu: Economia – des de les cadenes de subministraments a la inflació –; Institucions – geopolítica, fons NGEU o seguretat jurídica –; Medi ambient – fenòmens al voltant del canvi climàtic – ; Societat – desigualtat, cohesió, transferència de coneixement –; i Tecnologia, al voltant del poder digital o les escletxes en els usos de noves aplicacions. Al voltant d'aquests cinc eixos, aquest Observatori vertebra els seus estudis, propostes i accions.
Qui suposa un risc climàtic?
El panorama que presenta l'emergència climàtica i els seus efectes sobre la vida de ciutadanes i ciutadans de tot el planeta – amb les diferències ja estudiades per latitud, i especialment per accés als recursos – té una relació especial amb el món empresarial que el director general de l'Institut s'esforça a remarcar: la preocupació no rau només en com el canvi climàtic pot afectar a les empreses, sinó en com aquestes poden tenir efectes negatius – o, eventualment i amb una bona gestió, positius – sobre l'entorn, tant pel que fa a emissions com quant a ecosistemes o biodiversitat. "Passar d'una economia carbonitzada a una descarbonitzada", afegeix Cabrera, és el repte principal – que afecta també a les capacitats tecnològiques de les societats i l'habilitat de la força de treball per adaptar-se a nous sectors.
Ruiz: "El canvi climàtic no és ja un risc, sinó una condició de contorn"
"El canvi climàtic no és ja un risc, sinó una condició de contorn", apunta el director general d'Agbar Rubén Ruiz. L'enginyer considera, així, que el risc pel que fa a la crisi climàtica no està en les seves conseqüències – aquestes són una realitat, no una possibilitat – sinó com hi reaccionin empreses i institucions, i com la seva gestió pot ajudar o no a mitigar-les. L'afectació concreta sobre Aigües de Barcelona, un efecte del canvi climàtic sovint amagat per altres igualment greus, però més immediats, és la sequera. "Els darrers 20 anys a l'Àrea Metropolitana han estat tots per sobre de la mitjana en temperatures i per sota en pluviositat", alerta Ruiz, que afanya les empreses i administracions a "saber què fer-hi, perquè això ja existeix". "El risc rau a no fer el que s'ha de fer", afegeix.
La responsable de riscos de Seat, Sara de las Heras, planteja la necessitat que les actuacions adreçades a contenir l'emergència climàtica siguin adoptades pel conjunt de la societat, en tant que, si són parcials, esdevenen poc útils. L'adaptació del sector de l'automoció a les normatives mediambientals ha passat per la renovació de la cadena de valor, especialment cap al vehicle elèctric – una opció que "ha passat del 2% el 2019 a un 10% el 2021", celebra De las Heras. Aquesta transició cap a la mobilitat privada verda, però, no pot impulsar-se només des de les fabricants, ni es pot adoptar unilateralment per part dels consumidors. "És important que s'implementin opcions de càrrega per al vehicle elèctric", considera, tot reconeixent que un dels grans riscos en la lluita contra el canvi climàtic està al fet que "no tots tenim el mateix nivell de transició energètica".
Perills digitals
La transició als entorns digitals és una de les grans fonts d'inseguretat que detecta el món empresarial – i que, igual que amb els riscos mediambientals, més es creua amb la resta de vectors. El director d'operacions centralitzades del Banc Sabadell, Juan Francisco González, assenyala la ciberseguretat com el principal entorn on es materialitzen aquests riscos – i es combaten les amenaces. "Fa uns anys hi havia un ciberatac cada 40 segons; ara és cada 11, i en alguns períodes n'hem detectat un cada tres segons", alerta el directiu, que subratlla la rellevància de la seguretat en un sector com el seu, "caracteritzat per la confiança". "Qualsevol amenaça genera impactes rellevants".
González : "Fa uns anys hi havia un ciberatac cada 40 segons; ara és cada 11, i en alguns períodes n'hem detectat un cada tres segons"
Els atacs externs, però, no són l'únic aspecte en què la transició digital presenta riscos per a l'empresa. L'adaptació del personal i les cadenes de valor a les possibilitats i exigències d'aquests entorns esdevé clau per qualsevol sector que pretengui avançar en el mercat del segle XXI. Aquesta evolució, tanmateix, no respon a una necessitat de digitalització a tot cost, sinó a una modernització que entengui les capacitats de tots els actors que intervenen al fet empresarial. Tot i l'afany digitalitzador d'institucions i companyies, aquest s'ha d'adaptar a les possibilitats del conjunt de la seva base de clients i treballadors, formada sovint tant per joves adaptats a les tecnologies com per perfils molt més allunyats del seu ús, i que necessiten temps per adaptar-s'hi. "L'escletxa digital ens obliga a estar permanentment atents – considera De las Heras – el gran repte era modernitzar-se, però ara és fer-ho a un ritme adequat i amb els perfils adequats".
Riscos en comú
Els ponents de la presentació de l'Observatori són clars pel que fa a la forma més eficient d'implementar estratègies de gestió del risc: la col·laboració. El debilitament de la cooperació entre empreses i institucions públiques és, de fet, un dels grans perills que observa l'Institut Cerdà a curt termini. "Els riscos han d'abordar-se des de la col·laboració; si aquesta no és útil, serà difícil afrontar-los", avisa Cabrera. En una línia similar, Torrent defensa una resposta "coparticipada, concertada entre tots els agents econòmics i socials" per a un risk management efectiu que faci que el teixit productiu del país pugui adaptar-se als canvis que venen.
De las Heras:""El teixit empresarial espanyol no tindrà grans protocols, però amb les bones pràctiques serà prou per millorar la seva gestió de riscos"
La col·laboració, però, no ha d'establir-se només entre organismes públics i empreses privades. Els mateixos actors econòmics, segons els seus representants, haurien d'aprendre a compartir informacions, estratègies i anàlisis per fer del teixit productiu català un més resilient i millor adaptat a la contingència. "La gestió de riscos era quelcom secret i intern – lamenta De las Heras – però si jo col·laboro amb Sabadell i els seus experts ens avisen d'un risc, els meus celebraran tenir aquesta informació". Ruiz, per la seva banda, fa valdre les aportacions als debats sobre ciberseguretat del sector bancari que, amb mètodes de cooperació, va posar en el radar d'altres indústries un problema que ara està present al seu dia a dia. "Quan fa uns anys els bancs ens parlaven de ciberatacs, ens sonava a La Guerra de les Galàxies", ironitza, tot afegint que Agbar "hi ha donat un impuls en els darrers anys gràcies a escoltar-ho a altres indústries".
La cooperació pren una especial importància en un ecosistema empresarial com el català – i, de fet, l'espanyol – amb una gran majoria de pimes i microempreses. La responsable de riscos de Seat afanya la pime del país a adoptar "bones pràctiques" pel que fa a la gestió de riscos, i compartir-les en entorns no competitius. "El teixit empresarial espanyol no tindrà grans protocols, però amb les bones pràctiques serà prou per millorar la seva gestió de riscos", conclou De las Heras.